Política

Héctor Illueca: "en 2022 s'ha rebut 2255 sol·licituds, un 40 % més respecte a l'any passat del Pla Renhata"

El vicepresident segon del Botànic fa balanç de les polítiques d'habitatge a la Comunitat Valenciana.

1 minut

DSC 0235

Héctor Illueca va arribar al consell del Botànic el 10 de setembre de 2021 amb l'objectiu de reforçar el Botànic en la recta final de la segona legislatura i amb l'experiència prèvia del primer govern de coalició a Espanya on era el Director general d'Inspecció de Treball i Seguretat Social. Encara no ha passat un any i la seua conselleria té el major repte d'esta segona legislatura, gestionar els més de 420 milions d'euros dels Fons europeus.

Fa uns dies ha acabat el Pla Renhata 2022. Quines han sigut les sol·licituds d'aquesta convocatòria?

La valoració és que el Pla Renhata hui està plenament consolidat. Crec que vàrem detectar una necessitat social i vàrem dissenyar un programa eficaç per a les reformes als interiors d'habitatges, per a les millores de la qualitat de vida i millores també en eficiència energètica. Les xifres són eloqüents i parlen per si a soles. Enguany s'han rebut 2255 sol·licituds, el que és un 40% respecte a l'any anterior, 1688 al 2021. En l'any 2017 es van rebre al voltant 800 sol·licituds amb una inversió d'aproximadament 3 milions d'euros i ara estem parlant pràcticament de 9 milions d'euros.

Han sigut 9 milions d'euros. és una aposta ferma?

Efectivament, crec que s'ha consolidat, és una aposta ferma i que va a tindre continuïtat.

El PP ha criticat que no s'ha gestionat ni un euro del Plan Renhata 2021. En què es basa?

Jo tampoc sé en què es basen i crec que s'hauria de preguntar a ells perquè les dades d'execució són claríssimes. Estem parlant d'un 83% d'execució i a més a més d'unes circumstàncies d'actualització plena en el ritme de pagament de les ajudes. Aquestos són els números freds i diuen que estem davant d'una iniciativa que està contribuint a millorar les condicions de vida i que està afavorint l'adaptació del parc construït al canvi climàtic i també està ajudant al sector de la construcció que ha rebut de molt bon grau aquestes iniciatives.

"Recau sobre la vicepresidència segona el més important volum de fons europeus del conjunt de la Generalitat Valenciana. Estem parlant de 420 milions d'euros que ha suposat ja només en el 2022 un increment pressupostari de més del 72% de la dotació de la Conselleria"

A banda del pla Renhata, estan els 86 milions que venen de Fons europeus per a millorar els barris. En què es van a concretar?

Efectivament, nosaltres tenim una enorme responsabilitat en aquest àmbit perquè recau sobre la vicepresidència segona el més important volum de fons europeus del conjunt de la Generalitat Valenciana. Estem parlant de 420 milions d'euros que ha suposat ja només en el 2022 un increment pressupostari de més del 72% de la dotació de la Conselleria. A més, va a suposar la incorporació de 74 persones en el futur immediat, que ens van a permetre agilitzar la tramitació de tots els procediments i ser més eficaços en la gestió dels fons per a canalitzar-los cap a la societat. Són xifres importantíssimes en primer lloc, per a la reactivació que va a suposar en el món de la construcció però a més a més en la transició energètica, i ecològica en un sentit d'afavorir una major eficiència del nostre parc construït.

Una part substancial dels fons europeus la vàrem presentar la setmana passada el programa de barris per a la rehabilitació de barris i espais urbans amb una dotació de 86 milions d'euros i que intenta afavorir propostes de rehabilitació que incorporen elements d'innovació en la construcció, que atenen a àrees de necessitat en l'habitatge o que incloguen zones en risc de despoblament.

Som la primera comunitat autònoma que ha publicat aquesta convocatòria, és un repte fonamental per a nosaltres, i esperem contribuir d'una forma eficaç a la gestió dels fons europeus, i sobretot en el moment que vivim i els temps que estan per vindre. Va a ser una font important de generació d'activitat i d'ocupació. Estem satisfets i anem a fer-ho en coordinació estreta amb els ajuntaments i treballarem en coordinació i diàleg amb tot els sectors i amb els professionals.

Un dels principals reptes ha sigut ampliar el parc públic d'habitatge. De fet ha comentat que vol batre el record. Com es trobava abans del Botànic, com es troba ara i cap a on anem?

Com estava és prou senzill, només amb dir que estava en procés de privatització i abandonament quan va entrar el Botànic. Crec que d'acord amb la llei de funció social de l'habitatge, el tronc fonamental de qualsevol política d'habitatge ha de ser ampliar el parc públic. És l'eina fonamental per a poder garantir el dret de l'habitatge de les persones que ho necessiten, n'hi ha altres però aquesta és fonamental. Un exemple, als Països Baixos hi ha un 30% de parc públic, ací al conjunt de l'estat hi ha un 2%, i ací al nostre territori per sota de la mitjana de l'estat. Aquesta és la base.

"Només en 2021, van ser 400, que va ser el record d'adquisició i aquest any esperem adquirir encara més i batre el record de l'any passat perquè hem posat en marxa polítiques eficaces"


Com estem, des que va començar la legislatura s'han adquirit 1.000 habitatges amb una inversió superior a 40 milions d'euros. Només en 2021, van ser 400, que va ser el record d'adquisició i aquest any esperem adquirir encara més i batre el record de l'any passat perquè hem posat en marxa polítiques eficaces que tenen a veure a eines com és el cas del tanteig i retracte que hui en dia ningú té dubtes que és una eina importantíssima i altres Comunitats estan estudiant-la per a incorporar-la per a possibles intervencions en els seus mercats immobiliaris.

Estem anant més enllà i estem en converses amb el Ministeri d'economia i la vicepresidenta primera, Nadia Calvino, per a transferir a la Generalitat els habitatges de la Sareb que és el resultat d'una gegantesca estafa al conjunt de la societat amb un rescat als bancs que va comprometre el futur del país i els recursos d'una generació sencera. El govern de la GVA i les més importants institucions i ciutats com València, han recolzat aquesta proposta de la vicepresidència i que suposaria incrementar el parc públic d'una forma important i a més també dignificar el parc públic per a posar-los al dia i que siguen dignes.

Quin balanç fa del registre de grans tenidors de la Comunitat Valenciana de cara als habitatges buits?

El període de vacatio legis acaba d'acabar i és prematur fer un balanç. Hem notificat les primeres notificacions a 11 grans tenidors amb un total de 465 habitatges. Són els primers procediments i uns terminis i aquestes són les primeres resolucions. Es van a declarar com a habitatges deshabitats i esperem pròximament poder presentar la xarxa llogam totes les mesures de foment i el règim de lloguer social.
És prematur però sembla que amb estes dades hem encertat i podríem estar fins a 20.000 habitatges buits al nostre territori.

Des de la crisi d'Ucraïna, s'ha marcat un límit a pujar els preus de lloguer d'un 2%. Ha pogut comprovar que s'està respectant? ¿hi ha alguna manera de lluitar contra l'abús dels preus de llogar?

Es va aprovar molt poques setmanes i les administracions anem a garantir que es complisques. Però no crec que siga un problema conjuntural per la crisi d'Ucraïna, crec que és més profunda i el que estem parlant de la necessitat d'intervindre en el mercat immobiliari quan l'especulació pot afectar el dret de l'habitatge. Ha d'haver-hi sempre un equilibri entre el dret de propietat però sempre amb una funció social com diu l'article 33 de la Constitució i el dret de l'habitatge, de l'article 47. Quan es produïx un conflicte, el poder públic ha de poder intervindre de manera precisa i calculada i per això és tant important que a més a més aquesta limitació conjuntural, s'aprove la llei de l'habitatge que sí que permet a les comunitats autònomes a intervindre en zones tensionades. Nosaltres estem preparats, hem fet els deures i tenim l'informe d'àrees de necessitat d'habitatge que ha elaborat l'Observatori de l'Hàbitat i la segregació urbana de la Comunitat Valenciana que dona fins a 83 municipis on els preus podrien estan tensionats i la Comunitat Valenciana ha d'intervindre.