La gratuïtat escolar de 0 a 3 anys arriba per a "contrarestar les desigualtats socials"

Des de FAMPA critiquen que esta mesura s'estendrà més pels "centres concertats en comptes d'apostar per la xarxa pública"

Guardar

Imatge d'arxiu d'alumnes d'Infantil
Imatge d'arxiu d'alumnes d'Infantil

La gratuïtat escolar de 0 a 3 anys entrarà en funcionament en la Comunitat Valenciana per al pròxim curs escolar. Per a això, la Generalitat Valenciana destinarà més de 162 milions d'euros (162.981.085) per a posar-ho en marxa amb totes les garanties. Una injecció econòmica que, com assenyalen des de la Conselleria d'Educació, suposarà un "augment del pressupost de 87,5 milions d'euros". Es tracta d'una mesura que s'ha anat aplicant de manera progressiva a les aules d'educació infantil dels col·legis públics valencians, i que garantix la igualtat d'oportunitats, així com la conciliació familiar.

L'únic tram que faltava per incorporar-se a la gratuïtat en Infantil era el de 0 a 2 anys, que entrarà en vigor en el curs 2024-2025. Com ha destacat el conseller d'Educació, José Antonio Rovira, "la gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys és fonamental per a contrarestar les desigualtats socials i oferir les mateixes oportunitats als xiquets sense importar el seu entorn socioeconòmic, al mateix temps que es promou la inclusió social".

No obstant això, des de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (FAMPA) han mostrat disconformitat en la seua aplicació. I és que com explica el seu president Rubén Pacheco, "encara que és una mesura que, òbviament, facilitarà l'escolarització i la conciliació familiar, la manera en la qual s'aplicarà també fomenta la discriminació de les persones amb pocs recursos".

Per a FAMPA, "la qual cosa farà el govern valencià és impulsar estes aules gratuïtes, majoritàriament, en col·legis concertats i privats, i només en comptats casos en els col·legis públics. D'esta manera, no s'està contribuint a estendre la xarxa pública d'educació, que és la que assegura l'equitat; sinó que s'està afavorint a l'escola concertada que, a vegades, cobren quotes a les famílies. Estem cansats de denunciar-ho a la Conselleria".

El conseller d'Educació José Antonio Rovira visita una aula en l'inici de les proves EBAU
El conseller d'Educació José Antonio Rovira visita una aula en l'inici de les proves EBAU

Com funcionaran les ajudes per a l'escolarització gratuïta de 0 a 3 anys

L'import mensual de l'ajuda per a cada alumne s'augmentarà fins a arribar als 460 euros per als alumnes de 0-1 anys; 350 euros per als alumnes d'1-2 anys; i 300 euros per als alumnes de 2-3 anys, incrementant-se en este últim tram en una quantitat de 20 euros respecte a les convocatòries anteriors.

Per part seua, l'import de l'ajuda per a les aules d'escoles municipals es determinarà en funció de les unitats que estiguen autoritzades i en funcionament, segons l'alumnat matriculat a la data de finalització de presentació de sol·licituds.

Este import per a les escoles infantils es calcularà a partir del certificat de costos firmat per l'interventor o la interventora de la corporació local titular de l'escola municipal, amb els següents límits mensuals: 3.680 euros per a aules de 0 a 1 any, 4.550 euros per a aules d'1 a 2 anys; 6.000 euros per a aules de 2 a 3 anys; 3.850 euros per a aules de 0 a 3 anys; 3.680 per a aules de 0 a 2 anys; i 5.250 euros per a aules d'1 a 3 anys.

Si l'alumnat matriculat a l'aula de 2-3 anys és inferior al 85% de la ràtio establida en el conveni de creació de l'escola municipal, la quantia global màxima destinada al seu finançament serà de 5.600 euros mensuals, excepte per a aquelles escoles municipals amb menys de 14 alumnes matriculats en total i sempre que no existisca un altre centre o escola municipal en el municipi, i en este cas l'import global màxim serà de 6.000 euros.

Les famílies interessades han tingut un termini d'un mes per a sol·licitar de manera telemàtica esta ajuda.

Un grup d'alumnes, en una aula infantil
Un grup d'alumnes, en una aula infantil

Nous centres educatius

D'altra banda, cal destacar que la Conselleria d'Educació ha previst una inversió de quasi 31 milions d'euros per a la finalització de quatre centres educatius d'Educació Especial. Es tracta del Gargasindi de Calp, el Comarcal Raquel Playa de Dénia, l'Alberto Tortajada d'Algemesí i El Somni d'Alacant.

Estes actuacions s'emmarquen dins del Pla Estratègic d'Infraestructures a través del que s'estan desenvolupant actuacions per a la millora, adequació i modernització de les instal·lacions dels centres d'educació especial de la Comunitat Valenciana, comptant amb la col·laboració entre la Direcció General d'Infraestructures Educatives, que assumirà la gestió de la construcció i rehabilitació d'estos, i la Direcció General d'Innovació i Inclusió Educativa.

Com ha detallat José María Larena, director general d'Infraestructures Educatives, "totes estes actuacions es traduiran en millors aules, espais comuns, àrees de teràpia i accessibilitat, garantint que totes les instal·lacions siguen aptes per a persones amb diverses capacitats a través de solucions arquitectòniques específiques que faciliten la integració i el seu desenvolupament".

En total, la Generalitat Valenciana ha dut a terme una anàlisi de l'estat en el qual es troben els 29 centres d'Educació Especial de la Comunitat Valenciana, que ha permés determinar les actuacions imminents per a donar resposta a les necessitats reals de l'alumnat.

Destacats