El secretari autonòmic d'Hisenda, Eusebio Monzó, ha denunciat que els "grans desequilibris" que patix l'actual sistema de finançament, units a l'entrada en vigor del nou marc fiscal europeu, convertixen en un assumpte més urgent, si és possible, la reforma de l'actual model, caducat des de 2014.
Durant la seua intervenció en un seminari de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) amb les comunitats autònomes sobre els reptes i implicacions d'este marc en l'àmbit autonòmic, Eusebio Monzó ha denunciat que en l'actualitat hi ha diferències en els nivells d'ingrés per habitant de més de 50 punts percentuals i de 30 punts percentuals en el cas dels gastos.
En eixe context, al seu juí, pretendre abordar objectius homogenis d'estabilitat mentres persistisquen estes diferències no solament és "irreal" sinó que és "objectivament injust".
"Desplegar una regla de gasto homogènia per a totes les comunitats autònomes conduïx a la conclusió que els ciutadans que estan en una comunitat infrafinançada, com la Comunitat Valenciana, han de resignar-se a rebre els servicis de menys qualitat, fins i tot a pesar de fer un major esforç fiscal", ha reflexionat el secretari autonòmic d'Hisenda. Tot i això, ha subratllat que el gasto de la Generalitat en els servicis públics fonamentals és com el de la mitjana de les comunitats autònomes a pesar d'estar infrafinançada.
Per eixe motiu, Monzó ha recordat de nou la urgència de reequilibrar la suficiència d'ingressos i gastos públics entre administracions, així com la d'acabar amb el desigual repartiment territorial dels recursos autonòmics, una cosa que només se solucionaria amb la reforma del sistema de finançament autonòmic o, almenys, amb un fons transitori d'anivellament com el que proposen els experts valencians que integren la comissió Consell-Corts.
Eixa reforma del finançament hauria de dur-se a terme amb més recursos de l'Estat per a assegurar la suficiència del sistema, ja que l'actual model ha generat insuficiències acumulades per a les comunitats autònomes superiors als 155.000 milions d'euros.
Només d'eixa manera, amb una aportació major de recursos per part de l'Estat, seria possible arribar a un acord bàsic per a escometre la reforma sense que cap comunitat perda ingressos. Això és, sense alterar l'statu quo. "A la Comunitat Valenciana tenim clar i entenem que l'statu quo cal respectar-lo; ens equivocaríem si volguérem canviar això", ha manifestat el secretari autonòmic d'Hisenda.
Mentrestant, i davant la "pressió" dels gastos socials que suporten totes les comunitats autònomes, el Govern "hauria de ser conscient que, amb una aportació addicional de 3.000 milions a l'any i sense llevar ingressos de ningú" es podria acabar amb les diferències de l'actual model. "És un principi bàsic al qual ningú pot renunciar", ha reiterat.
També ha recordat que és el Govern d'Espanya qui té la potestat de convocar la Conferència de Presidents i el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per a posar en marxa esta reforma a través del president i de la ministra d'Hisenda, respectivament.
Fins a 1.500 milions de càrrega financera
Quant a l'elevat deute que arrossega la Comunitat Valenciana, de la qual s'estima que un 78 % és directament provocada per les insuficiències del sistema de finançament, Eusebio Monzó ha recordat que, si no canvia res, el deute de la Comunitat Valenciana representarà el 55 % del seu PIB en els pròxims deu anys, tal com ha alertat recentment Fedea en un informe sobre endeutament autonòmic.
Sobre este tema, ha cridat l'atenció sobre els 1.500 milions d'euros que representarà la càrrega financera d'eixe deute en tot just uns anys per a la Comunitat Valenciana, aproximadament el 10 % del total de recursos que la regió rep del model de finançament cada any.
"Per desgràcia, una condonació de deute en este moment per a les comunitats que tenim un deute tan alt per haver tingut uns ingressos molt inferiors ja no és suficient, sinó que també és necessari el canvi del model de finançament", ha lamentat Monzó.
Durant l'obertura de la jornada, la presidenta de l'AIReF, Cristina Herrero, ha destacat la rellevància de la matèria que es tractarà, després que el passat 30 d'abril s'acordara finalment la reforma del marc fiscal.
L'aplicació del nou marc fiscal, tal com ha assenyalat la presidenta, de l'AIReF, té ja implicacions immediates per a totes les administracions públiques, ja que Espanya haurà de remetre en setembre a les autoritats comunitàries un pla fiscal estructural per a reduir el deute, i totes les administracions públiques hauran d'elaborar els seus pressupostos per a 2025 de manera que siguen consistents amb este pla.