Política

La Generalitat ampliarà la universalitat educativa abans de finalitzar la legislatura

Puig anuncia un increment del Pla Edificant en 700 milions fins a 2027, un pla que ha permés que "hui no quede cap alumne en barracons sense que hi haja una obra en marxa per a la seua substitució"

1 minut

Aula infantil

El president de la Generalitat, Ximo Puig, presentava ahir durant la seua intervenció en el Debat de Política General de les Corts les línies estratègiques en les quals se centrarà l'acció del Consell per a consolidar la recuperació econòmica i la creació d'ocupació i enfortir l'estat de benestar valencià. "Amb l'energia dels fons europeus i convençuts que la desigualtat és corrosiva la Generalitat desenvoluparà el millor mecanisme de cohesió: un nou Estat del Benestar Valencià", incidia.

Pel que respecta a aquest estat del benestar, el cap del Consell afirmava que aquest ha de seure sobre els pilars de la sanitat, l'educació, l'atenció social, el dret a un habitatge digne i la modernització de la justícia. En cadascuna d'aquestes qüestions Puig ha presentat una bateria de mesures amb l'objectiu de "reinventar" la Comunitat Valenciana i impulsar la recuperació dels diferents sectors econòmics després de la pandèmia.

Ximo Puig, en el Debate de Política General

MÉS EDIFICANT I UNIVERSALITZACIÓ DE L'EDUCACIÓ

Quant a Educació, ha assenyalat que s'ampliarà amb 700 milions d'euros el Pla Edificant fins a 2027, la qual cosa permetrà que quan acabe la legislatura ja no existisquen "barracons cronificats". Sobre aquest tema, Puig ha destacat que el primer pas és tindre "unes infraestructures dignes". Per això, "el Pla Edificant contempla 1.000 milions d'euros en inversions, una transformació que s'ha concretat en 878 actuacions de reforma i construcció en 6 de cada 10 centres educatius. En 2015 8.600 alumnes estudiaven en barracons estructurals i hui no queda cap alumne en barracons sense que hi haja una obra en marxa per a la seua substitució", recordava el president.

També en matèria educativa, anunciava la universalització de l'educació de 2 a 3 anys abans que acabe la legislatura, la qual cosa suposarà que tots els menors d'aquesta edat tindran una plaça escolar gratuïta, i continuar avançant en l'escolarització dels menors d'1 i 2 anys mitjançant la concessió de 61 milions d'euros a través del bo infantil. "El nostre model necessita nous contenidors però, sobretot, l'ampliació de drets i oportunitats. Amb aquestes mesures, l'objectiu és conciliar, generar noves oportunitats i reactivar l'economia", avançava Puig.

IMPULS A l'FP I ESTABILITAT UNIVERSITÀRIA

Les iniciatives en aquest àmbit es completaran amb la posada en marxa d'un Pla Estratègic d'Impuls a la Formació Professional, dotat el primer any amb 31 milions d'euros. "La igualtat d'oportunitats és com un arbre: ha de tindre les arrels fortes", ressaltava el cap del Consell, qui confirmava que l'objectiu és "garantir l'ocupació de qualitat per als joves i reforçar la capacitat productiva de les nostres empreses".

Finalment, el president mostrava el seu compromís de dotar a les universitats valencianes d'un "horitzó estable" per al seu finançament al llarg d'aquest curs i recordava que "invertir en educació no és una despesa, és inversió".

Les Corts, tras la intervención de Puig

ESTALVI PER ALS ALUMNES

Actualment més de 400.000 alumnes i alumnes es beneficien de Xarxa Llibres, la qual cosa suposa un estalvi mitjà de 300 euros per fill cada curs. A més, les beques menjador arriben a 140.000 estudiants, beneficiant als alumnes i alumnes de 95 euros d'estalvi al mes. Pel que respecta a les universitats, les taxes han baixat un 20% i les beques s'han doblegat, beneficiant a quasi la meitat dels i les estudiants (57.000 alumnes).

Cal destacar que el professorat ha crescut en 12.500 persones fins a arribar al rècord de 78.000 professores i professors. En aquest curs postpandèmia la Comunitat Valenciana és la que compta amb un major reforç, 5.000 docents més.