El govern de Carlos Mazón treballa ja en el que serà la nova llei de Llibertat Educativa que promet revolucionar el sistema educatiu actual. Una llei que, en paraules del conseller d'Educació, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, "canviarà el model d'imposició que va dur a terme l'anterior govern del Botànic per a donar pas a un model equilibrat que fomentarà la llibertat d'elecció de les famílies", i que, a més, "promocionarà el valencià i incentivarà el seu estudi, ja que s'atorgarà el títol de C1 a aquells alumnes que traguen una nota igual o superior a 7 en Batxillerat". De moment, tan sols es tracta d'una proposició de Llei presentada pels grups parlamentaris del PP i Vox; així i tot, la polèmica està més que servida.
Des d'Escola Valenciana alerten que "sota el parany de la llibertat, promouen l'odi, la segregació i la persecució, així com la degradació de l'escola pública". Per este motiu, han encoratjat a la ciutadania al fet que se sumen a les diferents accions que estan duent a terme per a fer front al que ells diuen "polítiques reaccionàries i regressives de la dreta i l'extrema dreta que atempta contra drets fonamentals i valors democràtics, com la igualtat, la justícia i el pluralisme".
D'esta manera, a més de la manifestació convocada dijous passat, 25 d'abril, i les vagues de l'ensenyament públic que s'estan succeint, des d'Escola Valenciana estan organitzant assemblees informatives comarcals; punts d'informació en els municipis acollidors de 'les Trobades d'Escola Valenciana 2024'; i fins i tot han llançat una campanya en xarxes sota el lema 'Eres "lliure"' que pretén posar de manifest "l'estratègia de desinformació del govern autonòmic i la intenció política d'inutilitzar el valencià". En definitiva, accions dirigides a frenar la proposta de llei educativa de PP i Vox.
Les principals línies de la nova llei de Llibertat Educativa
La proposició de llei proposada pel govern de Mazón és, sens dubte, una esmena a la totalitat de les polítiques anteriors del govern progressista. Així, se centra en canvis que afectaran, principalment, a l'ús de les llengües a les aules.
En primer lloc, la llei de llibertat educativa recuperaria la doble línia en castellà i valencià, de tal manera que seran les famílies, a través d'una votació, les que decidisquen la llengua base de cada centre. En el cas que més d'un 25% de les famílies optara per una de les dues llengües, s'haurà de crear una línia per a tal fi. Així, si en l'actualitat, és competència del Consell Escolar l'elecció del percentatge que es destina a cadascuna de les llengües, en funció de l'àrea lingüística en la qual es troben, amb la nova llei seran les famílies les que tinguen l'última paraula.
Partint d'eixa premissa, en les zones valencianoparlants, des d'Infantil fins a 2n de Primària – quan es considera que ja s'ha consolidat la lectoescriptura – hi haurà una llengua predominant (castellà o valencià) en funció de l'elecció de les famílies, i representarà el 65% de les classes. L'altra llengua cooficial tindrà un pes del 25% i l'anglés es reduïx a tan sols un 10%.
En la resta de nivells, la norma establix que l'assignatura de Matemàtiques s'impartirà en la llengua principal triada; mentre que la llengua cooficial serà present en un 25% de les classes. L'anglés, com a llengua estrangera, tindrà entre un 15% i un 25%, en funció de la votació de les famílies. En qualsevol cas, el percentatge de temps de classe en les dues llengües cooficials haurà de tindre una diferència que no sobrepasse el 20% del temps lectiu.
A més, una altra de les grans novetats que contempla la norma és que l'alumnat podrà triar l'idioma en el qual realitza l'examen (valencià o castellà), a excepció de les assignatures lingüístiques.
Per part seua, en les zones castellanoparlants, pràcticament, desapareixerà l'ensenyament del valencià. I és que des d'Infantil fins a 2n de Primària, només es parlarà en valencià quan s'impartix esta assignatura. A més, en la resta de nivells, encara que serà obligatori assistir a classe, l'alumnat podrà sol·licitar l'exempció de valencià. La resta d'assignatures s'impartiran en castellà i dues o tres assignatures en anglés.
En este punt, cal destacar que l'exempció del valencià es podrà sol·licitar en qualsevol centre educatiu de la Comunitat Valenciana. L'única diferència serà que, en les zones castellanoparlants, podrà ser permanent; mentre que en les valencianoparlants serà temporal – durant tres cursos consecutius com a màxim – per a aquells alumnes que tinguen la residència temporal a Espanya; siguen alumnats estrangers o d'altres comunitats autònomes.
Finalment, se certificarà el nivell de valencià en funció de la nota total que l'alumne traga en l'assignatura o en l'examen de selectivitat; i desapareix el requisit del valencià per al professorat de Formació Professional, Ensenyaments Artístics i Escoles Oficials d'Idiomes, passant a ser un mèrit.
Maniobra "d'arraconament del valencià"
Marc Candela, coordinador d'Acció Sindical d'STEPV, ha criticat esta proposta de llei que té "un clar rerefons polític per a censurar el valencià, volen arraconar-lo i, sobretot, problematitzar una situació que no és problemàtica". En este sentit, Candela recorda que, quan en setembre de 2023 es va modificar la llei del plurilingüisme que suprimia l'obligatorietat que un mínim del 25% de les hores s'impartiren en valencià, "la majoria dels centres educatius en les zones castellanoparlants van decidir mantindre el percentatge del valencià com estava".
Així mateix, critica la supressió del valencià com a requisit: "és clarament un retrocés. Cada any, milers de persones es presenten als exàmens de la Junta Qualificadora perquè entenen que el valencià és útil. Per tant, eliminar el requisit a hores d'ara té un clar componen polític per part del PP i Vox".
"No estem en contra del valencià, però volem que es respecten els drets lingüístics"
Per part seua, des de l'Associació Hablamos Español també han criticat la nova proposta de llei del Govern de Mazón, ja que consideren que ha d'incloure tres qüestions bàsiques: que les famílies puguen triar la llengua vehicular de les assignatures troncals; que la retolació i informació dels centres d'ensenyament estiga en totes dues llengües oficials; i que l'alumnat de totes les etapes educatives puga usar oralment i per escrit la llengua que desitge en les proves avaluables de totes les assignatures. Per a això, han llançat una campanya de recollida de firmes, que continua activa en el seu web.
València Extra ha parlat amb Gloria Lago, presidenta d'Hablamos Español, i ha recalcat que, "tal com està la llei ara mateix, no complix amb el promés. Nosaltres defenem els drets dels hispanoparlants, a diferència de les altres entitats nacionalistes que només volen utilitzar les llengües cooficials per a adoctrinar". D'esta manera, Lago s'ha mostrat contundent en afirmar que "no estem en contra del valencià ni d'altres llengües cooficials; simplement volem que es respecten els drets lingüístics. Les conseqüències que això puga tindre per a una llengua cooficial, ens és indiferent".
La nova llei educativa, previsiblement, no entrarà en vigor fins al curs 2025-2026. Mentrestant, es continuarà aplicant el model aprovat en 2018 que establix un mínim del 25% d'hores en castellà, valencià i anglés.