Rafelbunyol arranca, este 2025, amb la vista posada en projectes que són vitals per al municipi, tenint en compte el creixement poblacional dels últims anys. L'ampliació del centre de salut, el centre de dia, la rehabilitació d'habitatges, però també una millora en l'atenció de les persones més vulnerables. Així i tot, des de l'equip de govern mantenen reivindicacions històriques, com la creació d'infraestructures que no sols eviten que Rafelbunyol quede incomunicat en episodis de gota freda, sinó que els permeta estar preparats per a futures catàstrofes naturals com l'ocorreguda el passat 29 d'octubre. De tot açò parlem, hui, amb l'alcalde de Rafelbunyol, Fran López.
En quines línies prioritàries treballareu en este 2025?
Les línies prioritàries per a enguany són, sens dubte, posar en marxa una sèrie de plans i programes que portem ja gestionant des de fa un temps. Sense anar més lluny, la setmana passada vam inaugurar l'Oficina de Regeneració i Rehabilitació del barri de Sant Pérez, que el que pretén és rehabilitar més de 100 habitatges en eixe mateix barri, finançat tot amb fons Next Generation, que al final afectarà positivament moltes famílies del nostre poble. Com també ho és, com coneixeu des de la setmana passada, l'inici de les obres del centre de salut. I en estos moments, ens trobem ja en una fase, podríem dir, final en l'elaboració dels pressupostos de l'any 2025 que donarà resposta a les demandes dels veïns i veïnes de Rafelbunyol.
Com han evolucionat les finances de l'Ajuntament de Rafelbunyol des que vau arribar al govern en 2015?
L'economia d'este ajuntament, hui dia, podem dir que està completament sanejada i que el deute és de zero euros. No era així quan nosaltres entràrem, que superava els 6 milions i mig d'euros més algunes sentències que van fer superar els 8 milions i mig d'euros. Això s'ha anat pagant i també, al seu torn, hem anat fent polítiques més expansives d'augment de la despesa social i d'augment de les inversions, que és el que nosaltres considerem que s'havia de fer en este poble a nivell econòmic. Diguem que venim de dues legislatures complicades, però esperem que esta siga definitivament la legislatura d'expansió, de posar en marxa molts projectes estructurals i de vital importància, com és la cura dels nostres majors amb el centre de dia que també comença a construir-se el mes de març; o en l'àmbit educatiu amb la construcció del col·legi Verge del Miracle. En definitiva, la nostra tercera legislatura se centrarà a rematar molts dels projectes de la primera i de la segona legislatura. Esta vegada sí, amb un ajuntament completament sanejat que, per descomptat, t'ajuda a afrontar els projectes des d'un altre punt de vista.
L'habitatge és un dels principals problemes que afecta molts municipis valencians, de quina manera s'està abordant a Rafelbunyol tenint en compte el creixement poblacional?
En primer lloc, com et comentava, anem rehabilitar i regenerar habitatge amb fons de la Unió Europea al costat dels del Ministeri de la Sanitat i els del mateix Ajuntament perquè habitatges que necessiten més eficiència energètica la tinguen mitjançant estes ajudes que estic segur seran un èxit. A més, des de l'Ajuntament de Rafelbunyol hem posat a la disposició de la Generalitat Valenciana, dins del pla Viu, un solar que tenim en el municipi per a la construcció d'habitatge. Esperem que prompte vaja avant perquè és completament necessari en este municipi, com en tots els de l'àrea metropolitana.
L'habitatge continua sent un problema principal, sobretot per a la gent jove, perquè en este poble no hi ha pràcticament oferta de lloguers i tampoc, diria, d'oferta de renda lliure i, per tant, l'Administració i les administracions supramunicipals, com és la Generalitat o el mateix govern de l'Estat, han de posar recursos perquè els nostres municipis estiguen preparats també per a donar eixa oferta de demanda, més quan a escassos quilòmetres del nostre municipi s'està desenvolupant la gigafactoria de Volkswagen, que generarà molts llocs de treball, directes i indirectes, i que, per tant, sabem que els nostres pobles creixeran, com ja ho han fet durant els últims tres o quatre anys.
En matèria de Sanitat, m'has comentat els projectes d'ampliació del centre de salut i la construcció del centre de dia. Manegeu terminis de quan poden estar finalitzats?
Per al centre de dia, que comença al març d'enguany, manegem uns terminis de 14-15 mesos perquè estiga finalitzat; i en el cas del centre de salut, el plec indica que són 18 mesos de construcció. Des de l'Ajuntament estarem pendents que es complisquen els terminis marcats.
Però, en definitiva, es tracta de dues infraestructures necessàries: la del centre de salut perquè este municipi ha crescut moltíssim i l'actual s'ha quedat xicotet per a la dimensió que ja ha adquirit Rafelbunyol, on ja som un municipi de 10.000 habitants. Per tant, pensem que este creixement poblacional ha d'anar acompanyat d'infraestructures adequades al nivell de població, sobretot amb la vista posada en el futur perquè dins de 20 o 30 anys no tornem a tindre el mateix problema.
Heu constituït l'Entitat de Gestió i Modernització del polígon de l'Horteta i del sector V. De quina manera millorarà la competitivitat empresarial de Rafelbunyol?
Moltíssim. Cal destacar, primer, el treball que s'ha fet des d'AEPIR (Associació d'Empresaris del Polígon Industrial de Rafelbunyol) per a aconseguir un acord entre les més de 450 empreses. Ara, totes estes empreses estaran dins de l'EGM, que és el que es recomana en la Llei d'Àrees Industrials que va aprovar el Consell de Ximo Puig en la passada legislatura, i que ens permetrà beneficiar-nos d'ajudes per valor d'un milió d'euros de l'IVACE. Ja s'han estat realitzant inversions des de 2018, però ara, amb l'EGM, podem sol·licitar, només en un any, eixe milió d'euros per a, en un termini de dos o tres anys, comptar amb una àrea industrial que millore la capacitat competitiva de les empreses. El polígon industrial de Rafelbunyol no vol quedar-se arrere. De fet, hem sigut la tercera EGM que s'ha presentat, després de Paterna. Així que estem molt contents i satisfets amb el treball realitzat.
També heu sigut el primer municipi d'Espanya de 10.000 habitants a presentar l'Informe Voluntari Local. Quin full de ruta marca?
Bé, jo crec que és una dada molt important. La veritat és que em va sorprendre que fórem el primer municipi a presentar este informe voluntari local; altres grans ciutats com Madrid, Barcelona o Màlaga ho han fet, però que un municipi com Rafelbunyol, de 10.000 habitants, ho faça, sembla que no és el normal. Jo crec que és un full de ruta que ens marca, sobretot, la sostenibilitat, tant econòmica, social i mediambiental, que ha de tindre este municipi. I la veritat és que les dades que hem obtingut ens posen en moltes qüestions per damunt de la mitjana estatal i en unes altres que cal millorar. Però ja es partix d'una base on tant el consistori, com la ciutadania coneix tots els indicadors en les diferents àrees de gestió. Al costat d'eixe Informe Voluntari Local s'ha creat l'observatori de l'Agenda 2030 on hi ha grups integrats per persones del municipi, en cadascun dels objectius que marca, i que posarem en marxa.
En estos moments, s'estan recuperant les restes bèl·liques d'Els Germanells, quina importància tenen per a Rafelbunyol?
Per a Rafelbunyol té molta importància el seu patrimoni, jo crec que des de la Regidoria de Cultura, també de Patrimoni, que és la mateixa integrada per la regidora Alicia Piquer des de 2015, es treballa en la recuperació del patrimoni històric, i és el cas d'Els Germanells. Es coneix que és on va començar la història del nostre poble, amb eixe assentament, i ara amb les trinxeres, on juntament amb la Diputació de València s'han invertit recursos per a recuperar-les i que us recomane que aneu a veure-les. De fet, ja hem rebut visitants dels Estats Units, però l'objectiu és que continuen venint persones a descobrir que, en este país, va haver-hi una Guerra Civil i que, en els termes municipals, es construïen trinxeres defensives.
A més, pot ser un nou atractiu turístic per a impulsar la marca de Rafelbunyol...
Així és, jo crec que eixa recuperació del patrimoni artístic i històric del municipi atrau indubtablement visitants. Els atrau per a veure les trinxeres; els atrau a Sant Antoni quan fa dos anys va ser declarada Festa d'Interés Turístic Local; els atrau la sala d'exposicions, completament renovada, amb activitat els 365 dies de l'any... Per tant, eixa oferta cultural i patrimonial genera, sens dubte, que Rafelbunyol, que no era un poble conegut turísticament, hui dia ho siga, i això és una cosa de la qual ens enorgullim.
Un altre dels pilars dels governs municipals és l'àrea de Serveis Socials, com ha canviat l'atenció ciutadana?
Ha canviat de la nit al dia. Quan vaig entrar al govern municipal, hi havia dues persones en el departament de Serveis Socials. Hui dia, ja hi ha nou persones treballant. Això, sens dubte, agilitza donar solucions a les persones més vulnerables del nostre municipi. Però, a més, amb l'ajuda de la Mancomunitat de l'Horta Nord, la Generalitat i la Diputació, ens hem centrat també en l'atenció a menors i víctimes de violència de gènere. A més, des de setembre de 2023, hem posat en pràctica, des de la Mancomunitat, un Servei de Salut Mental (SASEM), que és molt important per a nosaltres, i que està començant ja a donar els seus fruits.
No podem oblidar-los de la DANA, Rafelbunyol ha sigut un dels municipis que ha col·laborat activament i que ha estat en contacte amb els alcaldes i alcaldesses de les localitats afectades, quines sensacions tens?
Indubtablement, Rafelbunyol és un poble molt solidari, el demostra els 365 dies de l'any i en esta ocasió no podia ser menys. Jo crec que ha sigut molt positiva també la unió que ha fet Rafelbunyol amb els pobles de voltant on ens hem ajuntat per a assistir a la nostra comarca veïna i estar, per descomptat, en contacte amb els alcaldes i alcaldesses de tots els municipis afectats. Jo crec que la reflexió que hem de fer és la importància que el canvi climàtic ens afecta i que, per tant, hem d'estar preparats amb les infraestructures necessàries per a poder afrontar este tipus de fenòmens meteorològics i, per descomptat, fer plans d'emergència que estiguen per damunt de l'àmbit local. És necessari que treballem en eixe sentit per a generar protocols de manera que sí o sí des d'administracions supramunicipals se'ns done tota la informació. Nosaltres, eixe mateix dia 29, convocàrem el nostre CECOPAL a les deu del matí i vam donar les instruccions conforme al nostre pla local d'emergències. Però això no va únicament de posar en marxa el pla local, sinó de plans que no poden fallar com considere que han fallat.
En este sentit, estic posant-me en contacte tant amb la Universitat Politècnica de València com amb els agents necessaris per a generar, al costat dels pobles de voltant, un pla per a preparar-nos per a la pròxima DANA; perquè demà li pot passar a l'Hora Nord, al Camp de Morvedre o al Camp de Túria, perquè som comarques afectades per les conques i, per tant, hem d'estar mínimament preparats i que les administracions supramunicipals, parle de Generalitat i parle del govern de l'Estat, invertisquen el que hagen d'invertir. On vivim és així, és el Mediterrani, i tots els experts indiquen que no serà l'última DANA.
En este sentit, des de Rafelbunyol esteu també reivindicant actuacions en el barranc...
Sí, hem anat a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer perquè es duguen a terme actuacions que eviten que, quan es produïxen episodis de gota freda, Rafelbunyol es quede pràcticament incomunicat. Entenem que no és només una solució per al nostre municipi perquè quan plou en la Serra Calderona, tota eixa aigua baixa i no sols a Rafelbunyol, també a altres municipis com la Pobla de Farnals, que és on culminen tots eixos barrancs. Crec que si per a alguna cosa ha de servir la DANA és perquè s'invertisca en infraestructures, perquè el cost - benefici està més que justificat quan es parla de vides humanes, que és el que s'ha cobrat esta DANA.
Heu obtingut algun tipus de compromís sobre este tema?
De moment no, només que s'estudiarà.