Després de dotze anys al capdavant de l'Ajuntament d'Alfafar, Juan Ramón Adsuara, candidat del Partit Popular per a revalidar l'Alcaldia, manté intacta la il·lusió que li va portar a liderar el consistori en 2011. "Hem format un equip de gent jove, que aposta per Alfafar i que té ganes de treballar per al seu poble". Per això, i després d'una legislatura "dura" a causa de la guerra, la pujada de preus i la pandèmia, "volem continuar treballant per projectes que continuen rellançant Alfafar".
València Extra parla amb Juan Ramón Adsuara sobre el balanç que fa d'aquestes tres legislatures, i detalla quines seran les línies estratègiques a seguir en els pròxims quatre anys.
Com ha sigut la transformació d'Alfafar en aquests últims dotze anys?
Ha sigut una transformació sostenible i que hem anat duent a terme de manera progressiva. Primer, sanejant els deutes que tenia aquest Ajuntament quan arribàrem al govern, però sempre tenint clar que havíem de posar a les persones en el centre de les accions polítiques, apostant per la política social. I, a poc a poc, quan totes aquestes qüestions han estat cobertes, hem anat millorant els serveis en funció de les necessitats dels veïns i veïnes d'Alfafar. Per a això, hem anat invertint gradualment, amb sentit comú i, sobretot, amb molta prudència a l'hora de controlar els comptes i no tornar a endeutar-nos.
Llavors, podem dir que la transformació ha sigut centrant-nos en les persones, gradual i fent un municipi obert, que es preocupa per les persones i, a més, un municipi sanejat i capaç d'afrontar el futur.
Quins projectes creus que han sigut clau per a la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes?
Per damunt de tot, el projecte clau crec que ha sigut l'equip de govern que va començar en el 2011, i que va marcar que el Partit Popular d'Alfafar treballava per a les persones, apostava per la política social. Eixe va ser un projecte transversal, en el qual es van implicar totes les àrees de l'Ajuntament per a rellançar Alfafar. I a partir d'ací, l'expansió progressiva i mesurada de la zona comercial ha sigut essencial per a anar millorant sense apujar impostos, sense augmentar la pressió fiscal i intentant crear els màxims llocs de treball. Per tant, apostar per la zona comercial continua sent prioritari per a revertir els beneficis en política social per a la població.
L'impuls a la zona comercial i el suport al comerç local han sigut peces claus per a rellançar l'economia d'Alfafar, quina ha sigut l'estratègia a seguir?
Hem tingut sempre clar que el comerç local i la zona comercial eren fonamentals per a la nostra economia local. De fet, el primer atrau, principalment, als veïns i veïnes d'Alfafar; mentre que la zona comercial atrau públic de tota l'àrea metropolitana de València i de la Comunitat Valenciana en general. Per això, tenim molt present que hem de seguir en la línia de crear campanyes de promoció, ajudes i subvencions per a la modernització del comerç i, per descomptat, un acompanyament personalitzat per a facilitar la implantació de les empreses exteriors en la zona comercial. Som conscients que les empreses, moltes vegades, troben una barrera burocràtica als ajuntaments, i el que fem a Alfafar és treballar braç a braç amb ells, perquè la seua inversió ens permet la creació de llocs de treball, però també invertir en política social, cultural, esportiva...
Alfafar no renúncia a la via judicial perquè s'execute el soterrament de les vies del tren
Una de les principals reivindicacions ha sigut, sens dubte, el soterrament de les vies del tren. Per fi, s'ha arribat a un acord amb Adif, què suposa fer aquest pas després de 40 anys?
Ara estem en plenes negociacions; ara estem totes les administracions públiques d'acord; ara estem tots els partits polítics d'acord; ara ressorgeix la plataforma veïnal; i ara hi ha finançament europeu. En 40 anys no havíem tingut aquestes circumstàncies i, per tant, és el moment que hi haja compromisos per escrit. És, sens dubte, quan més a prop estem d'aconseguir que s'execute el soterrament de les vies. Dit això, Alfafar no renúncia a la via judicial perquè es complisca amb el compromís de soterrament.
Per què et presentes de nou per a liderar l'Alcaldia d'Alfafar? Continues mantenint la mateixa il·lusió?
No és que tinga la mateixa il·lusió que en 2011, sinó que tinc encara més il·lusió. Hem pogut reunir-nos un altre grup de persones que em recorden molt a l'equip de 2011; persones joves, que aposten per la població, centrades en Alfafar i a treballar pel seu poble. És cert que aquesta legislatura ha sigut esgotadora. Ningú esperava que anàrem a tindre una guerra, una pujada de preus brutal, una llei de contractació tan complicada i una pandèmia. Però, ara, estem preparats per a dur a terme molts més projectes i, per tant, s'incrementa eixa il·lusió.
Quins són els projectes que abordaries en els pròxims quatre anys?
Hem fet, fa poc, una rendició de comptes dels últims dotze anys que ens ha permés presentar una sèrie de línies estratègiques, com les infraestructures socials de residències i centres de dia o la infraestructura cultural, que ja tenim en marxa. No obstant això, volem continuar apostant per la millora contínua de la via pública, la creació d'espais més amables, però sobretot, volem apostar per un espai polivalent. No volem construir un gran auditori, però sí un espai polivalent on les comissions falleres tinguen el seu espai, es puga realitzar un congrés, un concert, qualsevol tipus de teatre per part dels centres educatius... Aquest és, sens dubte, un dels grans projectes que volem desenvolupar en els pròxims quatre anys.
El segon projecte és la connexió d'Alfafar amb el parc natural de l'Albufera, i a més recuperar tant l'edifici situat en la zona lúdica dels paellers, com el Centre Cívic del barri Orba per a donar-los vida i posar-los a la disposició de la població d'Alfafar.
Per què haurien de votar a Juan Ramón Adsuara?
Els números són ací, i no entenen d'ideologia. La gestió es pot percebre al carrer, i tampoc entén d'ideologies, i perquè Juan Ramón, gràcies a Déu, té la consciència molt tranquil·la pel sentiment del deure complit.