Darío Moreno complix cinc anys al capdavant de l'Ajuntament de Sagunt. Un període en el qual la ciutat ha iniciat una revolució, propiciada per l'arribada de la gigafactoria de PowerCo, que suposarà un abans i un després a tots els nivells. D'això i del primer any de la seua segona legislatura al capdavant del consistori, hem parlat amb l'alcalde de la capital del Camp de Morvedre.
En uns dies es complix el primer any de la segona legislatura al capdavant de l'Ajuntament de Sagunt. Quin és el balanç?
El balanç és molt positiu. Hem aconseguit avançar en projectes estratègics per a Sagunt, continuem complint terminis en la inversió de la planta de bateries de PowerCo i hem aconseguit realitats tangibles per a la ciutadania com el nou institut IES número 5. Queden molts temes pendents, alguns que depenen de nosaltres i altres d'altres administracions i ací continuarem reivindicant el que ens corresponga perquè este moment d'expansió de la ciutat tinga la potencialitat i ens ajude a créixer en l'àmbit econòmic, en llocs de treball i també en benestar per a la ciutadania.
Quin és el minut i resultat del projecte de la gigafactoria de PowerCo?
Continuem complint en allò que ens vam comprometre. Hi ha una situació complexa en la qual s'ajunten diverses grans inversions al mateix temps. Parlem de la via de connexió entre Parc Sagunt I, Parc Sagunt II, el polígon industrial Camí la Mar, la V-23 i l'A-7 que serà una gran infraestructura; parlem de la connexió ferroviària del Port de Sagunt i, per separat, de la intermodal que hi haurà en Parc Sagunt II que permetrà el canvi entre diferents transports i implicarà una reducció de costos i una major competitivitat; parlem de la urbanització de Parc Sagunt II, que són més 5 milions de metres quadrats que passaran a ser industrials; parlem de la construcció de la pròpia gigafactoria; i, finalment, parlem del Campus Battery, el centre de formació professional combinat en formació universitària i combinat amb formació pròpia de PowerCo per a tindre personal qualificat per a un centre de bateries. Són tantes coses les que estan succeint en un tram tan xicotet del municipi que és necessari que les destaquem per separat, però que també els fem un seguiment conjunt. En tots els casos es complixen els terminis i es complixen els acords d'inversió.
Sagunt està preparada per a créixer, però hem d'estar tots conscienciats en la responsabilitat que cada part té i que ha d'aportar el seu gra d'arena
Sagunt és la gran ciutat que més va créixer en 2023, en part impulsada per l'arribada de la planta de bateries. Està la ciutat preparada per a esta expansió?
La ciutat està preparada, però hem d'estar tots conscienciats en la responsabilitat que cada part té i que ha d'aportar el seu gra d'arena. Este increment s'ha de produir d'una forma satisfactòria per a la ciutat, no sols no disminuint la qualitat de vida, sinó incrementar-la.
Com es gestiona este creixement?
Es gestiona donant resposta a les diferents situacions que ens trobem, com a persones sobrevingudes o escolars que arriben durant el curs. Servicis socials dona resposta a tot això. A més, hem posat l'accent en dos àmbits que ens semblen essencials per al nostre futur: els servicis directes que oferim a la ciutadania, per als quals hem ampliat partides i augmentat personal per a donar respostes, però també reivindicant a la resta d'administracions que complisquen, com és el cas de la Conselleria d'Educació, a la qual hem demanat dues noves escoles, un nou institut, a més de l'ampliació d'algun centre com el Centre Integral d'FP Eduardo Merelló; la Conselleria de Sanitat que té pendent l'ampliació d'algunes ales de l'Hospital, del centre de salut Port 2 i del consultori del centre històric... Són coses essencials perquè el creixement de la ciutat no genere un col·lapse dels servicis públics.
D'altra banda, també hem posat l'accent en l'habitatge. Actuem en tres blocs: posar en coneixement de la ciutadania les ajudes que hi ha i ajudar-les a aconseguir-les; assegurar-nos que hi haja més ofertes per part del sector privat i del sector públic, per exemple hem cedit una parcel·la a la Generalitat per a la construcció de 200 habitatges i crearem més de 300 apartaments de lloguer assequible; i ens hem trobat amb persones jurídiques que no ens ajuden a incorporar estes borses de solars o habitatges a la realitat del mercat, i no estarem de braços plegats, sinó que incrementarem la pressió davant estes grans forquetes.
La planta de bateries s'emporta tots els focus, però són unes altres les inversions importants que s'han donat a Sagunt estos últims mesos.
Compare molt la situació actual amb la de 2019, quan arribem al govern, que vivíem en un moment en el qual els esforços se centraven a convéncer a les empreses en què havien de continuar invertint ací. Hem fet una gran faena i el resultat ha sigut, no sols la inversió de PowerCo, sinó la creació d'un clima que ha portat a altres empreses a interessar-se per estar a Sagunt, com és el cas de Stadler, Quimi Romar o Aldi.
Jo també pose l'accent en les empreses que eren ací i que continuen apostant per mantindre's a la ciutat, com el cas de Tumesa o Ibersteel. Si tirem la vista arrere, un dels errors econòmics que es van cometre en el seu moment és tindre una sobredependència d'un únic centre productiu com era Alts Forns del Mediterrani i que ens va portar a un moment dramàtic amb el seu tancament. Evidentment, ara estem encantats de la inversió de PowerCo, però d'eixe moment hem de traure la lliçó necessària de continuar invertint en tots els sectors perquè tinguen un pla de futur.
Sagunt està apostant per la formació, amb la intenció d'establir a la ciutat la Universitat de València. En quin moment es troba?
És un moment incipient. Hem llançat la primera microcredencial, un títol universitari que no requerix tindre un batxillerat, que es pot prendre per a ampliar reconeixements, com és el cas de Química Industrial. Seguirem en eixa línia mentre fem prospeccions de mercat per a valorar i llançar formacions que responguen als interessos de la ciutadania. La UV ja és una realitat, però hem de treballar perquè tinga la seua pròpia seu. Ara mateix tenim converses per a veure on es podria situar i assegurar que la seua presència puga planificar a llarg termini.
Un dels errors econòmics que es van cometre en el seu moment és tindre una ultradependencia d'un únic centre productiu; hem de traure la lliçó necessària de continuar invertint en tots els sectors perquè tinguen un pla de futur.
Com valora la recent denominació com a Bé d'Interés Cultural a Alt Forn 2?
Estem molt satisfets. És qüestió de justícia. El reconeixement BIC es lliga a monuments de molts anys d'història, que també tenim a la nostra ciutat, però hem de dignificar també el nostre patrimoni industrial i creure'ns la seua importància. Estic segur que d'ací a 500 anys s'alegraran que cuidem des de tan prompte este patrimoni, ja que parla molt del nostre desenvolupament, de la nostra identitat, no hem d'oblidar que és un motor turístic. Esta dignificació ha de vindre alineada a altres mesures i estem treballant en la creació del museu industrial i de la memòria obrera, la Generalitat ha d'apostar per la Nau de Tallers i estem realitzant labors de manteniment de l'Alt Forn.
Una altra de les grans inversions versa al voltant de la protecció de les platges. En què consistixen estos projectes?
Són dues inversions, una de 17 milions d'euros de la mà del propi Ministeri. Volem que es done en el menor temps possible. Fa anys que patim l'arribada de molta pedra de les platges del nord. Una vegada creat eixe espigó que ens està provocant tants problemes en el nostre litoral, necessitem que s'acceleren les solucions per a evitar que contínuament estiguem en una situació de preocupació, d'una banda, per les importants actuacions que hem de dur a terme abans de l'època estival i, per un altre, perquè cada vegada tenim més temporals i una platja en estes condicions està molt desprotegida. El Ministeri està sent molt positiu per primera vegada i ens traslladen que podem esperar una actuació a curt termini, però continuem demanant agilitat.
La segona inversió respon a la retenció d'arena, que es queda despenjada d'este gran projecte. Hem demanat, en este cas, al Ministeri de Ciència i Innovació realitzar un projecte pilot que tindrà implicacions per a tot el litoral i que generarà una informació molt útil per al futur. Hem plantejat un projecte a tres anys, que generarà uns esculls artificials que pensem que poden donar resposta a eixa necessitat de retenció d'arena que hem detectat. Si no és tan positiu com pensem, es retiraran i, si aporta en positiu, ho ampliarem a tota la platja. Només en un quilòmetre parlem del voltant de 6 milions d'euros, és una inversió important i agraïm la implicació del Ministeri per a poder tirar-lo avant.