Cristina Mora és veterana en l'àmbit de la política municipal, ja que a les seues esquenes té l'experiència de ser durant dotze anys regidora en el consistori de Quart de Poblet. Ara, deixa arrere la seua faceta com a edil per a centrar-se en la seua nova faceta d'alcaldessa d'aquesta població de la comarca de l'Horta Sud.
Al maig, la ciutadania de la seua localitat natal li va donar la seua confiança perquè seguira el seu camí però ara com a alcaldessa, un càrrec on "és l'única responsable", confirma Mora, però que segons compte encara amb molta il·lusió i ganes de treballar pel municipi.
Com ha sigut aquest primer mes al capdavant del consistori?
Em dona la sensació de que en compte d'un mes porte moltíssim més porqueestán sent dies molt intensos. La maquinària de l'ajuntament no ha parat en cap moment i jo havia d'aterrar i posar en marxa la nova corporació i seguir escometent tots els projectes i serveis que estaven iniciats; i això requereix de molta atenció. Però, estic molt contenta, molt il·lusionada i amb ganes de treballar, per la qual cosa ho estic duent molt bé. També agraïda de la confiança dels meus veïns i veïnes i espere estar a l'altura i que se senten orgullosos i orgulloses de la meua gestió al capdavant de l'ajuntament.
Has sigut regidora de l'Ajuntament de Quart durant 12 anys. Com afrontes aquesta legislatura ara ja com a alcaldessa?
És una etapa molt diferent. Perquè jo he portat regidories que eren àrees molt amables, tenia molt de contacte amb la ciutadania i encara que requerien de molta intensitat de treball, sempre tenia la figura de l'alcaldessa per damunt i un poc eixa responsabilitat és compartida. Ara, mire cap amunt i ja no tinc a ningú i sóc jo l'única responsable. Encara així, ho assumisc amb moltíssim orgull, amb sentit de responsabilitat i amb la sensació de poder fer bé les coses i seguir treballant com sempre ho he fet. A un altre nivell, però al costat dels meus veïns i veïnes.
El PSPV porta governant 44 anys. Per què creus que la confiança dels seus habitants és tan alta en el projecte socialista?
No vull desmeréixer als meus antecessors en el càrrec que són Ramón Segarra i Carmen Martínez perquè han sigut dos grans alcaldes i dos referents en la política local i en la comarca i la persona importa molt sobretot a nivell d'un municipi. Però, és veritat que el projecte socialista és compartit i del que es tracta és de posar en l'eix de totes les nostres polítiques a les persones, prioritzar les polítiques socials i que els nostres veïns i veïnes estiguen contents vivint a Quart de Poblet i això ho hem tingut molt present abans Ramón, com Carmen i ara jo.
Vau fregar la majoria absoluta el passat 28M i podríeu haver governat en solitari. Per què vau decidir pactar amb Compromís?
Els números donaven per a governar en solitari, encara que amb acords puntuals en qualsevol moment, però això forma part de la política i de la democràcia. Però, és veritat que Compromís és una força progressista que comparteix amb nosaltres moltíssims dels objectius. En les anteriors legislatures, gran part de les mocions que presentava el Partit Socialista eren recolzades per Compromís. I per això hem decidit treballar en conjunt i obrir una nova etapa de coalició amb ells i estem molt satisfets perquè, de moment, la coalició va molt bé. Hi ha molt de respecte i comunicació i jo crec que anem a governar molt bé junts.
Quines van a ser les principals línies de treball en aquesta nova legislatura?
La més important és la de col·locar la salut en el centre de la nostra polítiques perquè pensem que és una qüestió transversal que s'ha de treballar en totes les àrees de l'ajuntament. Hem de treballar no solament per la salut física, sinó també per la mental i per a nosaltres és una prioritat.
Anem a seguir escometent el futur PAI i també hi ha infraestructures socials compromeses pel govern de Ximo Puig que estarem molt pendents que es resolguen com la residència de dia per a persones amb discapacitat. Tenim projectats també dos col·legis i un institut perquè siguen una realitat en un futur perquè estan situats en una zona que tindrà molta projecció en els pròxims anys.
A més, està el bosc metropolità que ha sigut una reivindicació del nostre govern des de fa molts anys i per fi el govern de Ximo Puig i la consellera Rebeca Torró es van comprometre a abordar i que espere que el nou Consell també ho tinga en compte.
I també ens preocupa molt la reversió a la sanitat pública de l'Hospital de Manises. És una qüestió prioritària per a aquest equip de govern i que venim reclamant tots els ajuntaments que conformem l'àrea de salut de Manises i que barallarem molt perquè eixa reversió siga efectiva.
Les últimes declaracions que hem pogut llegir en premsa del nou president Mazón ens preocupen bastant perquè eixa reversió ja estava iniciada perquè en 2024 fóra 100 % públic i jo tinc els meus dubtes. En qualsevol cas, anem a estar ací i jo ja m'he assegut amb el comité d'empresa per a mostrar-los el meu suport i també he demanat una cita amb el nou conseller perquè vull que eixe compromís siga efectiu. I si no és així donaré guerra en aquest assumpte perquè crec que és just que els quarters i quarteres tinguen una sanitat pública com la tenen tots els valencians i valencianes.
Hi ha altres projectes que creus que poden perillar amb l'arribada del nou govern de PP i Vox?
Sí, l'Hospital Militar també em preocupa perquè quasi el 80 % de la seua superfície està a Quart de Poblet i està a meitat de construir i jo espere que el compromís que va tindre Ximo Puig es respecte perquè és una cosa que necessiten tots els veïns del municipi.
Quins seran els principals trets que inclourà eixe Pla de Salut Municipal?
Són treballar la salut des de tots els nivells de forma transversal i des de totes les àrees perquè tot importa. Es poden fer moltes coses a nivell urbanístic: augmentar la grandària de les voreres, crear més zones verdes i espais per a passejar, també controlar els sorolls i que no hi haja contaminació. Tot el que les persones necessitem perquè la nostra felicitat siga major a l'hora a de viure en un municipi explica.
I, és per això, que nosaltres treballarem la salut des de tots els sentits i incidirem molt en la salut de les dones perquè és diferent a la qual tenen els homes i treballarem per posar-la en valor, explicar-la i que les dones tinguen clar quines són les qüestions que ens afecten i que poden millorar la nostra salut, tant física com a mental.
L'esport també és una qüestió molt important i que estem donant pes des de fa diversos anys perquè ens ajuda a sentir-nos millor i millorar la nostra salut i incidirem en totes les edats: des dels xiquets i xiquetes fins als més majors. Ja ho estem fent, però es tracta de posar-ho en valor i de tindre un pla municipal per a veure què ens fa falta, des d'on partim i fins a on volem arribar.
Ha parlat amb el departament de salut de Manises per a evitar que es tanque el Centre Auxiliar de Santa Cecilia a l'estiu?
Aquest consultori és nou, ja que es va inaugurar en la pandèmia i el primer estiu que vivirem amb normalitat va ser l'any passat i es va mantindre obert. Aquesta una decisió unilateral de l'empresa privada que gestiona l'Hospital de Manises que no ens esperàvem i que a més ens ha sigut notificada només dos o tres dies abans del tancament que va ser el 15 de juliol.
Per això, hem tingut molt poc marge de maniobra per a poder solucionar amb recursos municipals aquesta situació perquè afecta a 3400 veïns i veïnes que han d'anar caminant quasi un quilòmetre des d'una punta del municipi fins a l'altra amb aquestes altes temperatures. I per això intentarem buscar una solució el més prompte possible. Després de signar un conveni amb Creu Roja hem pogut posar a la disposició dels pacients un transport públic, adaptat i gratuït perquè durant tres dies a la setmana en una franja horària de dues hores puguen anar al metge amb total normalitat i amb garanties.
Jo també em vaig reunir amb el gerent de l'Hospital de Manises perquè agrupara les atencions mèdiques d'aquests pacients en eixes dues hores i que pogueren usar aquest servei. I a més, li vaig demanar que en les següents ocasions intentara buscar una solució perquè no s'haguera de tancar el consultori i que si eixa solució no arribava, almenys, ens notificara amb més antelació el tancament perquè poguérem actuar en conseqüència. Espere que eixa comunicació i gestió siga en un futur molt més eficient que el que està sent ara.
Què et transmet la població que s'ha de millorar a Quart de Poblet?
El que més demanden és que el projecte socialista que està tan consolidat en el municipi continue, perquè la satisfacció de la gent s'ha vist reforçada en les votacions i tenen la confiança que el projecte funciona. I també he notat que la sensació davant el canvi de la figura de l'alcaldessa és que les coses no canvien i, que si canvien, ho facen a millor.
Quan vaig pel carrer quasi que vaig amb una llibreta apuntant i el que més em demanden són les coses que més es perceben: la neteja viària; o la recollida de fem, i més a l'estiu quan més demanden que els carrers estiguen molt nets. També em demanen bancs, papereres, però jo sobretot vull donar la sensació de que estic ací i que sóc una veïna més.
Hi ha diversos projectes d'edificis de nova construcció en marxa en la zona de Faitanar, espereu que augmente la població en els pròxims anys?
Tenim un PAI en marxa i hi ha dos edificis en construcció i durant els pròxims quatre o cinc anys ha d'estar implementat del tot. Estem parlant de milers d'habitatges, d'un creixement important de població i això comporta que cal crear nous espais públics que es van a necessitar per part de la població. I d'ací sorgeix la necessitat de construir eixe centre de dia per a persones amb discapacitat i poder escometre en un futur els col·legis i instituts nous que es crearan en eixa nova zona.
Alguns d'eixos habitatges seran públics?
El 50 % dels habitatges del PAI són habitatge social i públic i per descomptat atendrem molt a eixa nova llei d'habitatge i intentar facilitar l'accés a la gent jove i les persones amb menys recursos. D'ací ve eixa primera instrucció i necessitat que vam posar damunt de la taula abans que començaren a construir-se els nous edificis i demanarem que almenys el 50 % dels habitatges foren de protecció oficial.
Teniu la passejà de Sant Onofre que és festa d'interés turístic autonòmic. Quines mesures es van a prendre en l'àmbit turístic?
Hem vist que el turisme els últims anys s'ha modificat i els municipis tenim moltes coses que explotar. Ací per exemple comptem amb un patrimoni vinculat a l'aigua molt important que posem en valor amb la ruta de l'aigua. I també tenim un patrimoni molt important vinculat a la Guerra Civil i tenim una ruta anomenada 3639 i d'ací a una poc temps obrirem un dels refugis que va a poder ser visitable i tenim molts edificis emblemàtics en el municipi que ensenyar i promoure.
I, per descomptat, la festa per excel·lència a Quart de Poblet és la passejà que a més enguany es vist de gala perquè compleix 300 anys i estem molt contents que per fi haja sigut declarada una festa d'interes autonòmic que era una reivindicació i un treball que ens ha costat molt, no solament a l'ajuntament sinó també a totes les associacions i entitats que ens han ajudat a aconseguir-ho. Seguirem treballant per posar en valor les nostres festes que són la identitat que ens defineix com a municipi i els nostres espais públics i patrimoni immaterial