En només tres dies els valencians tornen a estar cridats a les urnes. Aquesta vegada, per a donar la confiança a una formació o una altra en les Eleccions Municipals i Europees. Com és tradició, els principals partits que es presenten a l'Ajuntament de València ja han difós els seus programes i el valencià, una part de la realitat de la ciutat, està present en -quasi- tots ells; des de la seua promoció i normalització, fins a fer marxa enrere en la seua normalització.
Segons l'última enquesta d''Ús i coneixement social del Valencià', només un 19,5% dels enquestats parla sempre o quasi sempre valencià a casa i un 15,8% amb els amics. El percentatge de persones que arranquen a parlar en valencià amb gent que no coneix, una mostra de l'acceptat que se sent, és encara menor: un 8,3%.
Aquestes xifres es reflecteixen en l'estudi encarregat per la Conselleria d'Educació, amb Vicent Marzà de Compromís al capdavant, en arribar al govern en 2015. Aquesta formació, amb actual alcalde Joan Ribó com a candidat, és el que més espai dedica a la llengua pròpia en el seu programa electoral.
Segons asseguren en el document, cal "prendre totes les mesures necessàries" previstes en "la legislació vigent" per a garantir el dret efectiu de qualsevol "a expressar-se en la llengua oficial de la seua elecció davant l'Administració, comerç o àmbits professionals": "Tal com marca l'Estatut d'Autonomia", afig.
Per a avançar en aquesta normalització proposa accions com la de "voluntariat lingüístic" per a ajudar l'aprenentatge de l'idioma o subvencions per al foment -en forma, per exemple, d'exempcions d'IBI per a sales de teatre o cinema que programen un 50% dels espectacles en valencià-. També afigen la necessitat d'"establir les mesures pertinents" per a garantir que tots els llocs de treball d'atenció al públic dependents de l'ajuntament tinguen els "coneixements adequats en les dues llengües oficials" per a atendre els ciutadans "en la llengua que trien".
Propostes acientífiques
En l'altre extrem de les cinc principals formacions polítiques es troba el PP de María José Català. Dins de l'apartat de "Llengua, tradicions i festes pròpies", fa un primer esment al valencià en el segon punt: "Instaurarem la "cooficialitat" del nom de la ciutat, en castellà i en valencià amb l'accent tancat". Es tracta, com detalla en els següents punts, de rellevar a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a òrgan normalitzador en pro de la Reial Acadèmia de la Cultura Valenciana (RACV) i Lo Rat Penat.Aquestes dues associacions tradicionals del 'blaverisme' valencià promouen qüestions acientífiques, com la diferenciació idiomàtica del valencià del català, i neguen expressions o vocabulari utilitzats en la Comunitat, com "sortida", per considerar que és català.
La candidata popular ja ha expressat en diverses ocasions que, com la RACV i Lo Rat Penat, el valencià i el català són llengües diferents. Una posició contrària a la història, ciència i fins i tot al Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que ha fallat en diverses ocasions contra l'antiga Generalitat del PP per aquest tema. Tant és així que la candidata ha castellanitzat el seu cognom en la seua campanya amb el canvi d'accent, de Català a Catalá.
El PSPV de Sandra Gómez, encara que de forma menys extensa, reivindica el valencià d'una forma semblant al seu principal soci de govern. Segons detalla en el programa, fomentaran "la presència de la literatura editada en valencià i, especialment, en els nous mitjans digitals". Asseguren que elaboraran un programa de promoció des dels projectes culturals presentats a la ciutat perquè torne a ser "vehicle comunicatiu habitual".
Des del programa dels socialistes també afigen la intenció de generar "activitats dirigides als escolars, comerç i altres col·lectius i a la ciutadania en general per a promocionar la llengua". Asseguren que "el valencià" és part de la identitat valenciana i que donen suport al seu foment "com un valor" que es vincula "a les expressions, relats i tradicions que conformen la nostra vida".
Sense esment
Des d'UP-EUPV, amb María Oliver com a candidata, comparteixen les línies de PSPV i Compromís, encara que li dediquen un únic paràgraf. En ell, aposten per "complir íntegrament la normativa municipal sobre la normalització lingüística".En el programa electoral de Ciutadans, representat per Fernando Giner, no s'esmenta cap política sobre aquest tema. Sí que assenyalen, no obstant això, que garantiran "l'ús de l'espanyol en tots els tràmits administratius dels serveis públics de València".