El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de la primera llei estatal d'habitatge, que es tramitarà d'urgència perquè arribe "com més prompte millor" al Congrés per a la seua tramitació parlamentària, com ha indicat en la roda de premsa posterior la ministra Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez.
"Pretén configurar l'habitatge com el cinqué pilar de l'Estat del Benestar. Tots som conscients que l'habitatge és una cosa indispensable per al projecte vital de qualsevol persona", ha afegit Sánchez, qui també ha indicat que la tramitació parlamentària es farà pel procediment d'urgència perquè puga entrar en vigor en el segon semestre de 2022, com a figura en el Pla de Recuperació.
La ministra ha insistit que la normativa donarà "seguretat jurídica" tant a inquilins com a propietaris, perquè deixarà de considerar l'habitatge "com un bé de mercat" per a passar a "consagrar-lo com un dret", i ha rebutjat que vaja a suposar una retirada de fons internacionals en el sector, atés que la llei aporta "seguretat jurídica" tant a propietaris com a arrendataris.
Sánchez ha precisat en aquesta roda de premsa les mesures que contempla aquest avantprojecte i de les quals el Govern venia parlant des de fa algunes setmanes, com les bonificacions fiscals, la declaració de les zones tensades o el recàrrec a l'IBI.
La normativa protegirà de manera permanent el parc públic d'habitatge social, que no podrà ser alienat. A més, introdueix el concepte d'habitatge assequible incentivat de titularitat privada, que atorgarà "beneficis fiscals o de qualsevol altra índole" per als propietaris que oferisquen un lloguer a preus reduïts.
Per a mobilitzar l'habitatge i evitar els pisos buits, l'avantprojecte estableix recàrrecs del 150% a l'IBI en la quota líquida. D'aquesta manera, s'obri el ventall del 50% permés en l'actualitat fins a aqueix 150%. Aquest recàrrec màxim s'aplicarà a habitatges desocupats durant més de dos anys i a propietaris titulars d'un mínim de quatre habitatges en el mateix municipi.
La ministra ha insistit que l'avantprojecte de la Llei d'Habitatge "permeten conciliar els interessos dels inquilins, però també dels propietaris", ja que també oferirà beneficis fiscals per a les xicotetes forquetes, aquells amb menys de deu immobles residencials.
El Govern pretén estimular fiscalment el lloguer de l'habitatge residencial de manera assequible amb deduccions que aniran del 50% al 90% en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).
En les àrees tensades en les quals els amos baixen un 5% la renda respecte al contracte anterior, la bonificació ascendirà al 90%. La deducció serà del 70% si es lloga per primera vegada a joves de 18 a 35 anys en aqueixes zones tensades. Si en l'immoble s'han realitzat obres de rehabilitació o millora, la bonificació serà del 60%.
PUJAR PREUS EN ZONES TENSIONADAS A CANVI DE CONTRACTES DE MÉS TEMPS
Així mateix, els propietaris que signen un contracte de, almenys, 10 anys podran deslliurar-se de la congelació dels preus en les zones tensades i podran incrementar el lloguer fins a un 10% a canvi d'ampliar la duració del contracte. A més, en aquestes zones l'inquilí podrà prorrogar el seu contracte tres anys més del que es contempla actualment, mantenint les mateixes condicions, amb el que s'asseguren que la renda sola puge amb l'IPC durant un període més ampli.
Les Administracions locals seran les encarregades de definir la declaració de les zones tensades, per un període de tres anys, encara que podrà prorrogar-se any a any si es donen les circumstàncies. La declaració d'una zona tensada implicarà l'articulació d'un "pla específic per a orientar les actuacions i revertir els desequilibris". També preveu un mecanisme excepcional de contenció i baixada de preus en aquestes zones.
No obstant això, existirà una moratòria de 18 mesos des de l'aprovació de la llei fins que regisca l'índex de referència dels preus en les zones tensionadas, atés que, segons va explicar la ministra, es tracta d'un sistema "complex" que obligarà a analitzar cada zona concreta i que, per tant, per a fer-ho amb "rigor" portarà un temps, si bé va matisar que aquests 18 mesos és un termini "màxim".
L'avantprojecte també obligarà a reservar un 30% en el sòl urbanitzat per a habitatge protegit, però es donaran "les compensacions que corresponguen quan es vegen afectats drets adquirits". D'aqueix percentatge, existirà la possibilitat que la meitat es destine al lloguer social.
L'Executiu pretén ampliar així el parc d'habitatge públic, que en l'actualitat es limita a uns 290.000 habitatges, amb una cobertura de l'1,6% de persones, enfront del 10% dels països de l'entorn. Per a això es buscarà la cooperació de les administracions locals, però també la col·laboració publicoprivada amb les entitats i els agents del sector, com ha apuntat Sánchez.
"És una llei garantista i que protegeix l'arrendatari i també al propietari, protegeix el dret a la propietat i en cap cas suposa una invasió de les competències de les CCAA", ha afirmat.
L'avantprojecte defineix també el concepte de "gran forqueta" com la persona física o jurídica que siga titular de més de deu immobles urbans d'ús residencial, exceptuant garatges i locals, o una superfície construïda de més de 1.500 metres quadrats.
La norma contempla, així mateix, la millora de la regulació del procediment de desnonaments per a garantir la comunicació efectiva i ràpida entre l'òrgan judicial i els serveis socials a través d'un requeriment perquè aquests avaluen la situació i, si és procedent, atenguen ràpidament les persones en situació de vulnerabilitat.
Així, s'assegura que els Serveis Socials puguen oferir solucions residencials als afectats, evitant situacions de desemparament a conseqüència del desallotjament. Mentre aquestes solucions es produeixen, s'incrementen els terminis de suspensió dels llançaments en aquestes situacions de vulnerabilitat, d'1 a 2 mesos quan el propietari és persona física, i de 3 a 4 quan és persona jurídica.
CONSELL ASSESSOR D'HABITATGE I INVENTARI D'HABITATGE PÚBLIC
Igualment, es crea el Consell Assessor d'Habitatge, que serà un òrgan col·legiat de caràcter tècnic, assessor i consultiu de l'Estat per a la programació de les polítiques públiques d'habitatge, que estarà integrat per associacions del tercer sector i altres associacions representatives d'interessos afectats per la Llei, representants empresarials i professionals, del sector financer, així com diferents professionals experts en matèria d'habitatge, de l'àmbit universitari o de la investigació.
Per a millorar les garanties en la compra o el lloguer d'habitatge a través d'informació bàsica de les condicions de l'operació, la persona interessada en la compra o arrendament d'un habitatge que es trobe en oferta podrà requerir, abans de la formalització de l'operació i del lliurament de qualsevol quantitat a compte, una sèrie d'informació bàsica, sobre les condicions de l'operació i de les característiques del referit habitatge i de l'edifici en el qual es troba.
Finalment, l'avantprojecte de Llei aposta per assegurar la transparència i millorar la informació d'habitatge públic. Per a això estableix l'obligació d'elaborar i mantindre actualitzat un inventari del parc públic d'habitatge i una memòria anual en la qual s'especifiquen les accions adoptades per a reforçar aquest parc i acomodar-ho a la demanda existent.