La principal raó de les famílies per a triar un centre escolar o un altre a València és la proximitat al domicili, segons detalla l'II Informe sobre la situació del Sistema Educatiu en la Ciutat de València de la Universitat de València (UV). Tant en el curs 2014/2015 en el qual estava implantat el sistema de 'districte únic' que vol recuperar Isabel Bonig, com en el de 2018/2019 que "s'assignen punts per domicili familiar en el mateix districte que el centre o confrontant", entorn del 65% de les sol·licituds es van fer en centres situats en el mateix districte que el domicili.
Segons els autors de l'informe, "al voltant del 10% de les famílies han sol·licitat plaça" en districtes allunyats del domicili familiar, tant en 2014 com en 2018, per la qual cosa "no es pot afirmar que les famílies de València estigueren desitjant eliminar el criteri de proximitat, perquè no es registren variacions significatives".
Bonig, la candidata del PPCV a la presidència de la Generalitat, ha assegurat en diverses ocasions que promourà "el dret dels pares" per a tindre "llibertat d'elecció" en triar un centre públic. Alguna cosa que la candidata tradueix en el 'districte únic'. No obstant això, el sistema de puntuació per proximitat que s'utilitza ara és el mateix que va usar el PP fins a canviar-lo per al curs 2014/2015, el qual s'ha demostrat ineficaç. Com recull l'estudi, les famílies poden triar qualsevol centre: "L'ordenament jurídic vigent no obliga a escolaritzar a l'alumnat en cap municipi, zona o centre escolar particular".
"El districte únic segrega"
"Podem afirmar rotundament que la zonificació única per a la ciutat de València és inadequada per a garantir l'accés equitatiu a l'educació", detalla l'informe en les seues conclusions. Assenyala que, no obstant això, una política de zonificació "sense accions específiques que compenses els efectes de la segregació residencial" tampoc aporta solució.La segregació escolar, és a dir, la diferenciació de "els perfils socials de l'alumnat" en la xarxa educativa, condueix a una diferenciació entre l'alumnat dels diferents centres; centres de pobres o de rics, per exemple. És un fenomen que "compromet la funció d'igualtat d'oportunitats", assegura l'informe. L'índex de segregació en la Comunitat Valenciana és del 0,22. Això vol dir, com exemplifiquen en l'informe, seria necessari canviar un 22% de l'alumnat més vulnerable a altres centres.
Segons l'informe, potenciar la llibertat total -sense un sistema de baremació o punts- en l'elecció del centre, promou mecanismes de "quasi-mercat", la qual cosa potencia que les rendes altes es concentren en centres de "prestigi" o més elitistes, accentuant la segregació social. Una cosa relacionada també amb un altre aspecte de l'informe; les possibles "irregularitats" en l'admissió en els centres concertats, perquè en aquests s'admeten més alumnes de famílies amb renda baixa que en els públics.
Obligatorietat de l'informe
Aquest és el segon informe realitzat per la UV per encàrrec de la Regidoria d'Educació, Joventut i Esports, que encapçala María Oliver (València en Comú). Precisament pel conveni signat amb la Universitat per a la realització d'aquests informes, l'assessor del PP Luis Salom, que acumula causes arxivades contra el Govern de la Nau, va denunciar a la regidora. Segons Salom es va encarregar "a dit", mentre que Oliver va assegurar que havia passat els filtres de l'Ajuntament per a això.Assenyalen des de la formació que, a més, l'elaboració d'aquests informes són obligatoris: "Els informes del sistema educatiu de la ciutat de 2018 i 2019 són els primers que s'han realitzat. Els governs del PP mai van elaborar cap malgrat l'obligació marcada pel reglament del Consell Escolar Municipal". El PP de Barberá, en 24 anys de govern, no va realitzar cap informe.
El treball conclou, sobre la 'zonificació', que "la proximitat del centre escolar al domicili és el principal mecanisme per a garantir la llibertat d'elecció", per la qual cosa les accions han d'anar encaminades a augmentar l'oferta de centres en els districtes.