La vicepresidenta primera del Govern, Carmen Calvo, ha defensat aquest dijous que, quan decaiga l'estat d'alarma, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) podrà obligar les comunitats autònomes a restringir la mobilitat, a través de les anomenades accions coordinades i les ordres ministerials, si "hi ha una situació particular d'incidència", al mateix temps que ha avisat que ara hi ha una "situació complicada" a Navarra, País Basc i Madrid.
"Si el Consell Interterritorial decideix que hi ha alguna comunitat en una situació de particular incidència, i ara mateix tenim Navarra, País Basc i Madrid amb una situació complicada, hi ha una acció jurídica, que es diu una acció coordinada [..] que el Tribunal Suprem ha dit cal complir-la per força en tot el territori", ha defensat en una entrevista en Canal Sud, recollida per Europa Press.
Referent a això, ha assegurat que això és així perquè la Sala Tercera del Tribunal Suprem va avalar fa poc, "amb molt encert jurídic", que les decisions del Consell Interterritorial són d'obligat compliment en tot el territori. Calvo es referia a l'acte del TS que al març va rebutjar un recurs de Vox que demanava mesures cautelars contra el tancament perimetral de Madrid per Setmana Santa decretat per aquest òrgan, en el qual estan el Ministeri de Sanitat i els consellers autonòmics de Salut.
"Algú no ha reparat que aquest és un instrument molt interessant, obligatori, contundent i al mateix temps flexible per a anar veient a cada dia, cada setmana, com anem evolucionant?", s'ha preguntat Calvo, sobre el Consell Interterritorial.
D'altra banda, en declaracions als mitjans de comunicació durant una visita oficial a Valladolid, la vicepresidenta també ha defensat que gràcies a l'acció coordinada del Consell Interterritorial, a la legislació sanitària vigent i a l'aval dels tribunals, les comunitats podran continuar prenent gairebé totes les mesures disponibles ara per a controlar la pandèmia.
El que no podran fer, ha reconegut, és confinar als ciutadans a les seues cases, com ocorre amb el toc de queda, ja això sí necessita regular-se a través de l'estat d'alarma. Per tant, ha reafirmat que aquesta limitació de la mobilitat nocturna dels ciutadans sí que acabarà el 9 de maig.
NO AVANÇAR DEBATS
Preguntada en concret a Valladolid sobre si el Consell Interterritorial podrà decretar el tancament perimetral autonòmic de les Comunitats, la vicepresidenta ha demanat no "avançar debats". Això sí, tampoc ha descartat aquesta opció.El que sí que ha reafirmat és que totes les decisions que adopte el CISNS "cal complir-les", i que serà aquest òrgan el que vaja analitzant les mesures necessàries en funció de com vaja "evolucionant" la pandèmia.
"Després que el Tribunal Suprem digués que són d'obligat compliment, creiem que aquest és un instrument molt útil per a prendre decisions importants i d'obligat compliment en tot el territori", ha emfatitzat.
Referent a això, ha assenyalat que encara no s'ha pogut comprovar la capacitat que tenen aquestes accions coordinades, perquè des d'aquesta decisió del Suprem ara han estat sota el paraigua de l'estat d'alarma. "Mai hem vist les accions coordinades operant en la realitat i quina capacitat tenen, però ja ho ha dit el Suprem", ha defensat.
"Ha dit que quan es decideixen, cal complir-les tots, per tant, si el Consell Interterritorial a cada dia i cada setmana, segons anem evolucionant, van veient circumstàncies, es prendran decisions que després és obligatori complir-les", ha insistit.
Així mateix, ha remarcat que "això és molt important que haja ocorregut" perquè ha demostrat que el Consell Interterritorial "és un instrument molt interessant" que ara està disponible "per a anar afrontant com va evolucionant la situació".
També ha insistit que, "excepte" els confinaments domiciliaris --el que inclou l'anomenat toc de queda-- i, per consegüent, la limitació de la llibertat deambulatòria, "gairebé tota la resta és possible". Per exemple, ha citat les limitacions al nombre de participants en reunions o el perimetratge de municipis.
"Excepte el confinament a les nostres cases, gairebé tota la resta és possible amb la legislació sanitària vigent, amb les accions coordinades i les ordres ministerials comunicades, i amb la capacitat de coordinació que hem desenvolupat en el Consell Interterritorial", ha postil·lat. "Ens donaran una possibilitat important", ha emfatitzat.
DEFENSA EL CONTROL DELS TRIBUNALS
En aquest sentit, ha defensat que no és necessari reformar la legislació perquè ha de continuar sent necessari que existisca un control judicial de les mesures que prenguen les comunitats que puguen afectar els drets fonamentals.I ha negat el garbull judicial del qual han alertat algunes comunitats i formacions polítiques quan decaiga l'estat d'alarma, en afirmar que, fins ara, "en el 99% dels casos els tribunals han donat la raó a les decisions dels executius autonòmics, excepte en algun assumpte puntual".
"Els tribunals espanyols són els qui tenen la clau de tancament de garanties dels nostres drets. Travessant una pandèmia no es poden delimitar les garanties dels drets d'un país, és perillós fer-lo en aquests moments", ha advertit.
"ESCENARI DIFERENT" AL DE FA UN ANY GRÀCIES A la VACUNACIÓ
En tot cas, Calvo ha defensat que gràcies a la vacunació, que cada vegada preveuen que siguen més intensa, l'escenari ara és "diferent" al que hi havia fa un any o mig any. "No ens serveixen els paràmetres d'abans", ha postil·lat.A més, ha criticat que els que ara demanen mantenir l'estat d'alarma o un pla alternatiu són, al seu judici, els que es negaven a estendre aquesta eina fins al 9 de maig. "Ha d'haver-hi una intenció molt més política sobre el que el Govern planteja", ha criticat.
"El que cal fer ara, com va dir el president Pedro Sánchez, és anar molt de pressa a vacunar i protegir. El 9 de maig no és que estiga molt lluny, però té un temps al davant. Els debats per endavant no serveix per a res", ha insistit, abans de demanar "lleialtat" a tots per a continuar lluitant contra la pandèmia.