Els partits del govern del Botànic -PSPV, Compromís i Unides Podem- han presentat aquest dijous en les Corts la nova Llei Electoral valenciana amb una baixada de la barrera electoral del 5 al 3%, la incorporació del vot preferencial, les llistes desbloquejables pels ciutadans i paritàries 'cremallera' per a garantir que hi haja un mínim d'un 50% de dones així com la novetat del correu electoral unificat com a lluita contra el canvi climàtic. No hi ha dubte en què la baixada de la barrera electoral al 3% és la novetat que aplaudeixen amplis sectors de Compromís, PSPV i Podem, ja que amb aquesta nova mesura podran entrar més partits en el parlament. Cal recordar que en els inicis de Compromís, la barrera electoral del 5% perjudicava greument els seus resultats electorals, els quals es van quedar en repetides ocasions a les portes de les Corts després de no superar el 5% però si el 3%.
Amb aquests avanços, la Llei Electoral valenciana seria "la més moderna d'Espanya" i més representativa del que voten els valencians, com han destacat els mateixos síndics dels tres grups abans de registrar la proposta. Perquè aquest projecte aconseguisca tirar endavant necessita la majoria de tres cinquenes parts de la cambra, és a dir, 66 diputats, alguna cosa que va ser impossible la passada legislatura pel rebuig de Ciutadans, partit que ara condiciona el seu vot a favor sempre que "no siga completament proporcional". Mentre el PP la rebutja perquè no vol entrar en "un repartiment de butaques" en plena pandèmia.
Fran Ferri (Compromís): "hi haurà més dones a les institucions sent això un avanç en democràcia"
D'aquesta manera, la rebaixa de la barrera electoral al 3% perquè puguen entrar al parlament partits que fins ara no podien malgrat comptar amb milers de vots trenca així el llistó "més dur" d'Espanya a excepció del de Canàries i consistiria a reduir-lo al 3% de vots vàlids (sense comptar els nuls) en l'àmbit de la circumscripció i en el conjunt de la Comunitat.
A més, com a novetat, el projecte aposta perquè la Comunitat siga la primera autonomia que permeta als electors personalitzar el seu vot i així, continuarien triant la candidatura d'un únic partit, però tindrien la possibilitat d'expressar la seua preferència per un màxim de tres candidats d'aquesta llista a través d'un vot categòric -amb una creu-, excepte els 'números u' i els suplents. D'aquesta manera, els candidats que siguen votats mitjançant el vot preferencial podrien pujar de posició, sempre que suposen el 10% del total dels vàlids obtinguts per la seua candidatura en la circumscripció. No obstant això, si els electors no volen elegir preferència, el vot a la candidatura continuaria sent vàlid.
Naiara Davó (UP):"la llei dona més poder als valencians com un exemple de democràcia paritària i renovació institucional"
Un dels aspectes més aplaudits pels tres partits és la paritat en les llistes, ja que l'actual llei no compta amb cap mesura d'igualtat. La seua proposta passa perquè les candidatures estiguen integrades com a mínim per un 50% de dones, respectant-ho en cada tram de dos candidats. D'aquesta manera, la novetat inclou que en parlar de trams de dos, sempre poden anar dues dones juntes -en el mateix tram- és a dir, en primera posició i segona, o fins i tot en la tercera i quarta, mentre que parlant dels mateixos trams de dues posicions seguides, mai podran anar dos homes seguits. D'aquesta manera, es fa el pas a una llista amb una paritat del 50-50 que pot arribar a establir un 60-40, sent sempre el 60 per a les dones. Així, la cremallera s'estableix per trams de dos seguint l'ordre lògic d'1-2, 3-4, 5-6, permetent a les dones coincidir dins del mateix tram (1-2, 3-4), també entre el final d'un i el principi d'un altre (2-3, 4-5) però mai sent possible que els homes ocupen la totalitat d'un mateix tram, és a dir (1-2, 3-4, 5-6).
El Botànic vol que es blinde aquesta proporció fins i tot amb el vot preferencial, per al que els candidats del mateix sexe només podrien ocupar la posició d'un altre del mateix sexe. A l'efecte de llei, es consideraria vàlida la identitat de sexes expressada per la llei de 2017 de la Generalitat de reconeixement a l'expressió de gènere. També es contemplaria la paritat en la composició de la Junta Electoral Valenciana.
Mediambientalment, la llei preveu l'enviament centralitzat de paperetes i publicitat per a estalviar diners i contaminar menys, sempre en eleccions a les Corts no coincidents amb altres per a evitar una doble despesa. També aposta per garantir el vot dels valencians a l'estranger, facilitant-los la documentació necessària en format electrònic. Finalment, s'adaptaria a l'Estatut d'Autonomia de 2006 en regular la dissolució avançada de Corts i les denominacions estatutàries.
Manolo Mata: "per a guanyar proporcionalitat la província de Castelló passaria de 24 a 22 diputats i aquests dos restants anirien a València i Alacant"
D'altra banda, un altre dels objectius d'aquesta pionera Llei Electoral són les primàries obertes per a afavorir la democràcia interna dels partits, i d'aquesta manera, s'incrementaria així un 5% l'import de la subvenció electoral per a candidatures que acrediten aquest procediment, sempre que siga democràtic i mitjançant vot directe.
També s'estableix l'obligatorietat de celebrar debats en la televisió pública valenciana, À Punt, en horari de màxima audiència, amb la participació de tots els partits que hagen aconseguit almenys el 3%. La publicitat electoral es repartiria de manera proporcional en els mitjans de comunicació públics, garantint cinc minuts per a cada partit sense representació.