Dotze dels acusats de desviar fons de cooperació internacional han depositat en el jutjat les quantitats acordades per conformitat amb la Fiscalia i l'Advocacia de la Generalitat com a reparació del mal causat, una quantitat que ascendeix a 452.287 euros i que ja s'ha ingressat en les arques de la Generalitat.
La Generalitat ha recuperat així 452.287,48 euros del mal patrimonial causat per dotze dels acusats en el judici de les peces 2 i 3 del cas Blasco, relacionades amb el desviament de fons públics que haurien d'haver-se dedicat a projectes en països en desenvolupament, entre els quals es trobava la construcció d'un hospital a Haití, ha explicat l'administració valenciana.
Aquesta quantitat s'afig als 1.049.000 euros recuperats per la Generalitat en les peces ja finalitzades relatives a les ajudes a la cooperació a Nicaragua.
Els diners depositats corresponen a les responsabilitats civils assumides per dotze dels processaments en la trama de desviament de fons públics, conforme als pactes per aquests amb la Fiscalia i l'Advocacia de la Generalitat, que exerceix d'acusació particular en el judici, ha detallat l'administració.
Les quantitats ja han sigut consignades pels acusats i ingressades en el compte de la Generalitat, d'acord amb les conformitats pactades el mes de juliol passat, i estan pendents de la sentència judicial del cas, prevista per al mes vinent de desembre, moment en el qual estaran plenament disponibles per part de la Generalitat, que els destinarà a ajudes a la cooperació per al desenvolupament.
El fiscal Anticorrupció Jesús Carrasco, representant del ministeri públic en el judici per les presumptes irregularitats en subvencions a ONG i en el projecte d'un fallit hospital a Haití, va presentar pactes de conformitat i preacords amb un total de 16 acusats dels 24 que s'asseien en la banqueta.
L'exconseller de Solidaritat i exportaveu del PP en Les Corts, Rafael Blasco, va arribar a un acord de conformitat amb el Ministeri Fiscal que implica una pena de tres anys i sis mesos de presó. No obstant això, l'Advocacia de la Generalitat va assenyalar en les seues conclusions definitives en el judici que les penes contemplades en els pactes aconseguits entre Fiscalia i gran part dels processaments "no són justes" perquè no caben els atenuants de reparació parcial dels perjudicis i reconeixement tardà dels fets. Va assegurar que els acusats formaven "una vertadera organització criminal".
Per part seua, al juny, Blasco va emprar el seu dret a l'última paraula en el judici per a defensar que no va rebre "cap obsequi" i que "mai" ha format part de "cap trama delictiva". Va afirmar que respectava el pacte de conformitat acordat amb Fiscalia Anticorrupció.
La Generalitat ha assenyalat que els dotze acusats que han depositat els diners han reconegut els fets i han arribat a acords per a assumir les penes i responsabilitats exigides per la Fiscalia i l'Advocacia de la Generalitat, i respondre al mal patrimonial causat a l'Administració pel desviament dels fons.
El director general de Relacions amb Les Corts i responsable de l'Oficina de Recuperació d'Actius de la Generalitat, Antonio Torres, ha assenyalat que "els processaments que han subscrit els acords han reconegut que formaven part de l'entramat format per responsables públics, empreses i entitats sense ànim de lucre que van conformar l'estructura delictiva dedicada al saqueig dels fons que la Generalitat destinava a la cooperació amb els països en vies de desenvolupament".
Els acusats que s'han sumat als acords de conformitat són, en la seua major part, responsables d'empreses i entitats sense ànim de lucre que van participar en l'entramat.
En la trama jutjada es trobava l'exconseller de Solidaritat i Ciutadania Rafael Blasco, l'empresari Augusto César Tauroni i l'antic cap d'àrea de Solidaritat, Marc Llinares. L'Advocacia de la Generalitat no ha aconseguit acord de conformitat amb cap d'ells i "segueixen sense rescabalar el mal patrimonial causat i reclamat per la Generalitat", ha indicat l'administració.
Està previst que en breus dates s'incrementen les quantitats recuperades per la Generalitat, ja que es troben embargats i pendent d'execució diversos immobles propietat d'alguns dels condemnats en la peça primera del judici a la trama.
És el cas de Rafael Blasco i la finca que posseeix en AguasVivas, així com dos apartaments de luxe i un iot a Miami propietat de Cèsar Augusto Tauroni i diversos immobles embargats de Marc Llinares i Alexandre Català. Tots ells eren directius o funcionaris amb altes responsabilitats en la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania en el moment dels fets jutjats.
"Tan prompte siga ferm la sentència, des de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic es faran els passos necessaris perquè els fons que en el seu moment es van desviar dels pressupostos destinats a cooperació, tornen a aquesta partida, i les quantitats recuperades es destinen a projectes d'ajuda a països en desenvolupament. Aquesta és una mesura impulsada pel Consell presidit per Ximo Puig i que es va plasmar en la Llei de Cooperació i Desenvolupament Sostenible de 2017", ha destacat Antonio Torres.