La Diputació de València eleva als 80 milions d'euros la seua aportació d'enguany al Fons de Cooperació Municipal en el qual participa al costat de la Generalitat. El president, Vicent Mompó, i la vicepresidenta Natàlia Enguix avancen un nou suplement de 20 milions d'euros, procedent del romanent, que igual que els dos últims anys servirà per a completar eixos 80 milions que rebran en 2024 els 266 municipis i les tres entitats locals menors de la província, tant per a inversió com per a despesa corrent.
El ple de juliol donarà llum verda al repartiment imminent d'altres 16 milions d'euros i també a l'última modificació del Fons, el repartiment del qual es resoldrà en el ple de setembre. Els ajuntaments acaben de rebre la primera entrega provincial del Fons de Cooperació, amb un total de 44 milions d'euros, dels quals 40 s'han repartit entre les poblacions de menys de 50.000 habitants i quatre entre les cinc grans ciutats valencianes. En els pròxims mesos es completarà el pagament d'este Fons amb el qual la Diputació “manté la seua aposta per una ferramenta que ha demostrat ser molt efectiva per als ajuntaments i amb els criteris que ja aplicava esta institució, beneficiant als municipis més xicotets”, apunta el president Mompó.
Vicent Mompó recorda que a l'inici de la legislatura “ja vam dir que, per part nostra, el Fons de Cooperació anava a continuar i amb la major dotació possible, però també volíem ser prudents i esperar que es resolgueren els recursos presentats a l'anterior programa per a no haver de donar passes arrere”. Ara, una vegada s'ha pronunciat la justícia, habilitant una ferramenta que no és obligatòria per a les diputacions, “este govern provincial ha demostrat que estem amb el Fons, aportant 80 milions d'euros enguany, que és el mateix que va aportar la institució en 2022 i 2023”.
El president insistix que el repartiment del Fons de Cooperació “respon a un dels eixos d'este equip de govern, que és prioritzar sempre als municipis xicotets i introduir fórmules de repartiment que garantisquen la liquiditat als que menys recursos tenen”. A més d'eixe suport econòmic, “hem introduït una altra clau que és la proximitat amb els alcaldes i alcaldesses, no sols xafant territori i acostant-nos a ells per a conéixer els seus problemes, sinó facilitant-los els processos i tramitacions perquè no hagen de renunciar a les ajudes que concedix la Diputació”.
Millora en els temps i en les formes
La vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, ha coincidit amb Mompó a l'hora de destacar la “seguretat jurídica” amb la qual s'ha actuat en la posada en marxa del Fons de Cooperació en el primer exercici del nou executiu provincial, i ha posat en relleu igualment la millora en els temps i les formes dels plans d'inversió de la Diputació de València, tant el nou Pla Obert com este Fons incondicionat en el qual participa al costat del Consell i les diputacions. “Ens hem diferenciat de la Generalitat a l'hora de protegir en el repartiment als municipis més xicotets, i en només tres setmanes, una vegada resolts els recursos judicials, s'ha ingressat als ajuntaments més de la mitat de l'assignació total”, ha assenyalat Enguix.
La vicepresidenta i responsable de Cooperació assegura que el Fons “és un complement ideal per al Pla Obert d’Inversions, ja que pot destinar-se també a despesa corrent i en un procés àgil per als ajuntaments al no haver de justificar els projectes”. Quant al Pla Obert, Natàlia Enguix ha manifestat que “ho varem aprovar sis mesos abans que l'últim pla d'inversions de l'anterior govern, i abans d'estiu tindrem en marxa més d'un centenar de projectes enfront dels zero projectes del pla anterior”.
“La principal novetat és que es tracta d'un pla quadriennal que permet als ajuntaments presentar les seues sol·licituds en qualsevol moment, sense pressions”, continua Enguix, qui es mostra convençuda que al final de la legislatura “haurem quadruplicat el nivell d'execució, que és el veritablement important perquè suposarà que els diners s'han quedat en els municipis i s'han traduït en millores reals per als veïns i veïnes”.
El repte de la suficiència financera
Per part seua, la diputada d'Hisenda, Laura Sáez, ha lamentat les “argumentacions interessades de l'oposició en estos mesos d'especulacions i falsos vaticinis, especialment per part del portaveu socialista Fernández Bielsa i les seues contínues tergiversacions”. La responsable d'Hisenda també ha repassat els temps: “el 18 de juny, una vegada s'havien pronunciat el Tribunal Constitucional i el TSJ respecte al Fons de Cooperació, vam aprovar una aportació inicial de 44 milions d'euros que ja han cobrat els ajuntaments, i en menys d'un mes hem incrementat eixa dotació fins als 80 milions que es van aportar els dos últims anys”.
Sáez ha posat l'accent en “el compliment de la paraula donada pel president en les seues primeres intervencions, enmig del soroll generat per l'oposició, que ara es traduïx en esta aposta decidida pel Fons de Cooperació i en l'increment de les ajudes i línies d'inversió, un compromís absolut amb el municipalisme i la suficiència financera dels nostres municipis, especialment amb els que menys recursos tenen”.
En este sentit, “l'acció de la Diputació en l'exercici de les seues competències en assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis es plasma en nombroses actuacions i programes que van més enllà dels dos grans plans d'inversió, en àmbits que van des de carreteres fins a patrimoni històric, les millores en el cicle de l'aigua o els servicis socials”, explica la titular d'Hisenda, qui aprofita per a sumar-se a la reivindicació municipalista de “reformar un sistema de finançament local que ha de ser més equitatiu i estable, aprofundint en l'autonomia i la responsabilitat fiscal dels ajuntaments”.
La fórmula de repartiment que ha aplicat la Diputació de València en la primera entrega del Fons de Cooperació, ja abonada als municipis, establix un fix que oscil·la entre els 50.000 euros per a ajuntaments de fins a 500 habitants i els 103.000 euros per a consistoris d'entre 20.001 i 50.000. La clau està en el coeficient poblacional aplicat per la corporació provincial a l'hora d'establir la quantitat variable, que és de quatre punts en municipis de fins a 500 habitants, tres punts en els de 500 a 1.000 habitants i així successivament fins al 0,75 que correspon als consistoris d'entre 20.000 i 50.000 habitants.