La Junta de Govern de la Diputació de València ha aprovat la concessió d'una subvenció de 560.828 euros per a condicionar 7,5 quilòmetres de la carretera CV-478, que recau en el terme municipal de Moya, i que suposa la principal via de connexió entre el Rincón de Ademuz i la província de Conca.
La intervenció permetrà rehabilitar tant el ferm estructural com superficial, a més de dotar-la de senyalització i millorar el sistema de drenatge a partir del quilòmetre 2,5 del camí, d'acord amb el projecte constructiu aprovat per l'àrea de Carreteres de la Diputació.
Reme Mazzolari, diputada de Carreteres i vicepresidenta segona de la institució, explica que "es tracta d'una solució innovadora a una casuística que pot ocórrer en zones limítrofes, i és que una mateixa carretera presente unes condicions diferents de conservació en funció de si discorre per una província o per una altra". "En el cas de la CV-478 -continua Mazzolari-, atés que és una carretera que facilita el flux entre els veïns del Rincón i la comarca de la Serranía Baja de Conca, i que el tram que recau a la província de València presenta un bon estat de conservació, hem optat per habilitar una subvenció en espècie que permeta que la Diputació de València actue en territori de Conca".
"Al final -conclou la diputada- es tracta que les institucions donem resposta a les necessitats de la ciutadania, més enllà de les competències de cadascuna; i havent-hi comunicació i voluntat d'enteniment, es troben les fórmules per a executar les actuacions, com ha ocorregut en este cas".
Camí d'Interés Territorial
La intervenció sobre la CV-478 s'emmarca en el pla de la Diputació de València per a la millora dels denominats 'Camins d'Interés Territorial', que són vies, en la majoria dels casos de titularitat municipal, que tenen una funcionalitat afegida per algun motiu, com pot ser acurtar itineraris, comunicar llocs amb mobilitat estacional o constituir l'única via d'accés a nuclis habitats de relativa importància.
En este cas, el tram que discorre entre els punts quilomètrics 2,5 i 5,3 presenta un tractament superficial molt deteriorat pel transcurs del temps, mentre que en l'últim interval fins al quilòmetre 7,5 el camí presenta deficiències i irregularitats que dificulten el trànsit.
Per a millorar les característiques estructurals i superficials del ferm existent, s'utilitzaran tècniques que disminuïsquen l'impacte ambiental de l'obra. Així, la reutilització de materials in situ contribuïx a no haver d'obrir nous jaciments d'àrids, ni a reduir les reserves dels existents; mentre que la disminució del transport disminuïx les emissions de CO₂ i altres contaminants, així com els impactes col·laterals que provoca sobre els camins i flora adjacents (pols, erosions, etc.). D'esta manera, s'aconseguix una millor adaptació mediambiental, sostenibilitat i integració paisatgística per l'entorn que travessa.