Del 'País Valencià' a 'Comunitat Valenciana' passant per 'Llevant'

Comunitat Valenciana o País Valencià. La dicotomia encara roman present, encara que no en el debat públic. No dubta a emergir -o no dubten a fer-la emergir- del subterfugi polític sempre que es parla de les relacions entre el territori valencià i el català, però també quant a l'organització federal d'Espanya. Discussió convertida en símbol de la Batalla de València durant la Transició, sembla evident que cadascun dels espectres polítics ha adoptat una denominació que no dubta a defensar quan té ocasió. També quan l'argument és innecessari.

El terme de País Valencià apareix en diversos escrits ja en el segle XVIII, en els preludis de la construcció dels estats-nació. Però es té constància de l'anterior existència de la denominació de Regne de València. És més, la conquesta de Jaume I del territori, consumada en 1238, al·ludeix a la terra annexionada com a Regne de València. La Guerra de Successió en 1707 va posar fi als Regnes d'Aragó i al de València arran del Decret de Nova Planta.A finals del segle XIX, l'ús de Regne de València per a referir-se al territori valencià era ja molt residual i País Valencià era el nom que més s'usava. De fet va ser la dreta regionalista la que promovia l'ús d'aquesta última, cosa que conforme avançava la centúria anava acollint-se cada vegada amb major acceptació entre l'esquerra, més encara entre l'esquerra valenciana. En època de la Segona República, el terme estava absolutament normalitzat i popularitzat. Tant en mitjans de comunicació com en la burocràcia institucional i en el discurs polític, obert a un Estat més descentralitzat.[caption id="" align="aligncenter" width="680"] Processó Cívica del 9 d'Octubre de 1933[/caption]De fet, de les quatre propostes d'Estatut d'Autonomia que es van fer en la dècada dels 30, dos d'elles utilitzaven País Valencià com a nom oficial i una altra l'emprava de forma indistinta en el seu articulat juntament amb la denominació de Regió Valenciana. El restant utilitzava únicament aquest últim nom. Però les ànsies d'autonomia -recordem, perduda en 1707- no es van poder materialitzar amb l'arribada del conflicte bèl·lic.La Guerra Civil va dinamitar no solament en allò material, també en allò simbòlic. Com es denominava la realitat era un reflex de com s'entenia la vida pública. I el centralisme propugnat pel Franquisme va llimar el topònim País Valencià o Regió Valenciana fins a convertir-la en Llevant. D'ahí, el nom del periòdic regional. No obstant això, amb el Segon Franquisme, algunes de les resistències començaven a agafar força i açò es va explicitar en el Tardofranquisme. No en va Joan Fuster en 1962 va publicar la seua obra "El País Valencià" i el terme va començar a estendre's de nou.Amb la mort del dictador i la Transició, es va reobrir el debat del topònim. Fins i tot el NO-DO va utilitzar alguna que altra vegada el terme País Valencià. El següent vídeo és un reportatge del programa sobre el Palau de la Generalitat Valenciana.El Projecte d'Estatut d'Autonomia proposat a Benicàssim en 1979 arreplegava País Valencià com a nom oficial. Igualment va ocórrer amb la denominació de l'organisme preautonòmic, el Consell del País Valencià. També la Unió de Centre Democràtic (UCD) acceptava el nom.

"El poble valencià, la forma històrica del qual d'institucionalització política va ser el Regne de València, es constitueix en Comunitat Autònoma d'acord amb el que es disposa en la Constitució i en el present Estatut, amb la denominació del País Valencià".ARTICLE 1 DE L'ESTATUT DE BENICÀSSIM

Però la dècada de 1980 va ser en la qual la dreta regional i el blaverisme, juntament amb la dreta postfranquista, van donar la volta al discurs. La relació que establien entre la paraula "País" com a singular del que molts impulsaven, els "Països Catalans", va motivar el rebuig, impulsat per l'agressiva ploma de la directora de Las Provincias, Maria Consuelo Reyna. Ella i els seus combatius articles d'opinió es van alçar com a banderers, entre molts altres, de la lluita contra el catalanisme polític en territori valencià.Finalment, es va relegar País Valencià al preàmbul de l'Estatut d'Autonomia que es va aprovar en 1982. I Regne de València, pel qual advocava el sector blaver, va romandre en el primer article encara que no consta com a nom oficial. La reforma estatutària de 2006 va modificar el primer article. Ara, l'esquerra fa bandera de la fórmula País València.