Acuamed, Brugal, Cooperació, Divalterra, Emarsa, Gürtel, Imelsa, Metrored, Palau de les Arts, RTVV, 'Trajes', Valmor Fórmula 1 i podríem tornar a començar amb la A que no se'ns acabarien els noms de casos de corrupció en la Comunitat Valenciana. I és que durant uns vint anys, les butaques de la Generalitat Valenciana tenien nom i cognoms, i era igual que passaren eleccions o que s'acumularen els casos de corrupció. La història no es pot canviar, però sens dubte, molts dels polítics actuals canviarien el seu passat, uns altres no, i aquí veiem el caràcter social de la política, i és que mentre uns veuen la política com a manera d'enriquir-se, uns altres la veuen com la manera de solucionar els problemes, millorar la vida de les persones i com l'òrgan representatiu i democràtic de la societat.
Deixant enrere el bipartidisme històric d'Espanya, òbviament, els casos de corrupció més grans i més cridaners passen, una altra vegada, per aquest sistema electoral concentrat solament per dos únics partits: PSOE i PP. No obstant això, és el Partit Popular qui s'emporta la palma quant a casos de corrupció, la majoria d'ells ja jutjats i acumulant penes inassolibles de presó.
Encara que la corrupció no mire de colors ni ideologia ni de partits, aquí en la Comunitat Valenciana la corrupció va arribar a ser un fenomen tan grandiós que quan res es podia sostenir, el PP, la formació atrinxerada en les institucions valencianes, i amb el suport de la ciutadania, fins a 2015, va haver d'abandonar les seues estances amb un mal sabor de boca. I és que ni un, ni dos, ni tres, 62 són els casos, ara com ara comptabilitzats, de corrupció d'aquest mateix partit. I no ho dic jo, sinó el mateix Google, sense arribar a acabar d'escriure Partit Popular, les cerques relacionades són "Partit Popular organització criminal". I no sols Google, sinó que si acudim als tribunals, l'Audiència Nacional va arribar a constatar que diversos diligents d'aquest mateix partit immersos en una extensíssima sentència que relata les aventures d'una veritable "organització criminal" formada per les gents de Corretja i aquests dirigents del PP. Enrere queden els noms de Camps, Cotino, Rus, Blasco, i l'alcaldessa perpètua de València, Rita Barberá, però hui en dia els valencians i valencianes encara estan pagant les conseqüències.
No obstant això, el PSOE no se'n va "de rositas", i és que si tirem d'historial, no són només els ERE l'ombra de la corrupció socialista, sinó que en el territori valencià, els socialistes també s'han vist en algunes ocasions asseguts en les banquetes, i el dolent en aquest assumpte és que no hem d'anar-nos-en a molt abans, sinó que, el germà de Ximo Puig, actual president i líder del PSOE, ha estat imputat per les subvencions que va rebre de la Generalitat als seus mitjans. El mes de setembre passat, el Jutjat d'Instrucció número 4 de València va citar a declarar en qualitat d'investigats a Francis Puig, germà Ximo Puig, i a Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística, qui està vinculat a la formació valencianista de Compromís. La causa es va obrir després d'una querella interposada el març passat per la número dos del PPCV, Eva Ortiz, pels possibles delictes de frau de subvencions, prevaricació i malversació per les ajudes públiques atorgades a Comunicació dels Ports i Mas Mut Produccions, dues empreses que administra el germà de Puig. A aquest historial socialista podem sumar les dessaladores de la trama d'Acuamed. La causa investiga la presumpta adjudicació fraudulenta de contractes públics inflats, les denominades "mordidas", per a obres hídriques i mediambientals entre els anys 2007 i 2014. Una trama que, a més de les obres, va implicar contractes de publicitat que van finançar les companyies adjudicatàries de diverses dessaladores a favor dels socialistes, així com la milionària comissió que també per aquesta època hauria cobrat el director general d'Acuamed. Entre altres casos, podem esmentar el cas Beniferri, Comerç, Divalterra, Flotador i el cas de col·laboració amb el PP d'Innova Gandia.
Quant a l'espectre polític de l'esquerra, és veritat que hi ha molts menys casos de corrupció, però si, n'hi ha. Això si, molt menys grans. Amb l'esment d'abans a Trenzano, de Compromís, qui hagués pogut escometre els delictes de malversació i prevaricació, la formació valencianista es va veure durament colpejada pel cas BLOC-PSPV, on es va citar a declarar en qualitat d'investigades a dos ex-alts càrrecs del Ministeri de Sanitat durant l'etapa de govern de José Luis Rodríguez Zapatero per un contracte de publicitat de 2008 que va poder servir per a finançar al PSPV i al Bloc. A aquest decàleg podríem sumar el cas Alqueria, en el qual les dues principals forces polítiques d'esquerra, Compromís -Bloc- i el mateix PSPV, es van veure involucrats en el cas Divalterra, amb els delictes de prevaricació i malversació. Aquest cas es va resoldre amb la sortida de l'expresident de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, del PSPV "per a no fer-li mal".
D'altra banda, quant a la formació de Ciutadans, el Cas Rojo, va ser la polèmica corrupta que va colpejar a la formació de Cantó. No obstant això, aquest cas va acabar sense cap imputació greu, ja que la Secció Cinquena de l'Audiència Provincial de València va absoldre al diputat de Ciutadans Domingo Rojo del delicte d'apropiació indeguda del qual havia estat acusat, de 246.000 €. D'aquesta manera, en la citada fallada, que versava sobre un assumpte immobiliari, s'explica que es va acreditar "àmpliament" que "tots els diners lliurats" dels querellants "va ser destinat i gastat destinat i gastat en les obres de construcció objecte de contracte, si bé, per diverses circumstàncies, les obres es van retardar, i els compradors van exercir l'opció de resoldre el contracte, però les obres van seguir fins a la seva terminació, que va tenir lloc mesos després de l'inici de la reclamació civil". En aquest sentit, l'Audiència va assenyalar que no s'apreciava "apropiació, desviament o distracció dels diners lliurats a fins diferents dels compromesos, ni dol en l'actuació de l'acusat".
Amb aquest ràpid i, en una certa manera, curt repàs per la història de la corrupció valenciana, queda constància que la corrupció és una xacra social i política que ens persegueix, però que el seu historial es va fent cada vegada més gran i ampli. És veritat que els temps han canviat i que ara les polítiques de transparència ajuden a apaivagar els casos de corrupció, si no d'evitar-los d'enxampar-los a temps. No obstant això, el 9 de desembre sempre serà una bona jornada de reflexió quant a la corrupció, a la mala praxi política i al poder que té la política com a únic mètode per a millorar la vida de les persones.
De totes maneres, el canvi del paradigma social valencià ha canviat, i tant que ha canviat! Abans érem coneguts per la nostra corrupció i ara els valencians i valencianes portem per bandera els millors serveis socials europeus, dues lleis pioneres quant a drets trans i LGTB i polítiques que tenen en el centre a les persones i no les butxaques dels polítics.