El Consell ha aprovat este dimarts el nou decret que estructura i organitza el sistema sanitari valencià en agrupacions sanitàries interdepartamentals amb l'objectiu principal de "garantir l'accés equitatiu de tots els ciutadans de la Comunitat Valenciana a les prestacions assistencials del sistema sanitari públic valencià independentment del lloc en el qual visquen", tal com ha avançat el conseller de Sanitat, Marciano Gómez.
El titular de la cartera de Sanitat ha comparegut, al costat de la portaveu i consellera d'Hisenda, Ruth Merino, en la roda de premsa posterior al ple del Consell per a informar sobre el decret que desenrotlla l'estructura, funcionament i règim de coordinació en les agrupacions sanitàries interdepartamentals i la seua integració en les estratègies de salut.
Sobre este tema, el conseller ha manifestat que, per a la Conselleria de Sanitat, "el pilar bàsic és tractar a les persones com a pacients, com el que realment són, no com a números en una llista d'espera". Per això, gràcies al nou decret "s'estructura la planificació dels servicis assistencials atenent no solament a activitat sinó també a qualitat", ha remarcat.
El decret es basa en tres pilars fonamentals. Per a això, establix la cartera de servicis o especialitats que ha de tindre cada departament. A més, definix itineraris clínics assistencials per a determinar com ha d'atendre's al o a la pacient, en quin hospital i l'itinerari que ha de seguir en funció de la seua patologia per a garantir la seua continuïtat assistencial. I, finalment, regula la governança i estructura dels equips directius d'estes agrupacions sanitàries interdepartamentals.
Així mateix, tal com ha assenyalat Marciano Gómez, "amb este decret fem un salt quantitatiu i qualitatiu important en la nova organització de la sanitat pública valenciana". De fet, ha remarcat el conseller, "ja hi ha alguna comunitat autònoma interessada en esta mena d'organització de l'estructura sanitària, i en estos moments ja s'estan obtenint resultats positius amb el nou paradigma de l'organització basada en agrupacions sanitàries, com és el cas del Departament de salut de Vinaròs, on el dèficit de professionals era greu i en breu es comptarà amb la incorporació de nous professionals".
Avantprojecte de Llei del Voluntariat
Així mateix, el Consell ha aprovat l'avantprojecte de Llei del Voluntariat de la Comunitat Valenciana, que té per objecte donar una resposta ràpida a les necessitats de les entitats de la Comunitat Valenciana que exercixen accions voluntàries, així com adequar la normativa per la qual es regiran les convocatòries de subvencions en esta matèria, segons ha explicat la portaveu, Ruth Merino.
Amb este pas, la Vicepresidència i Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda continua la tramitació d'una nova norma que substituirà a la llei vigent de 2001 amb la finalitat d'adaptar-la als canvis socials actuals.
A través d'esta nova norma, per primera vegada, es crearà una targeta per a persones voluntàries que acredita i reconeix la seua dedicació i que portarà associada una sèrie de beneficis, amb l'objectiu de fomentar la labor del voluntariat. De la mateixa manera, s'acreditaran els coneixements i habilitats desenrotllades per les persones voluntàries per a poder incorporar-les al seu currículum professional.
La nova llei inclou també un augment de les mesures de protecció tant per a menors que es beneficien de l'activitat voluntària com per a menors de 18 anys que es convertixen en persones voluntàries. Així, permet que, a partir dels 12 anys i amb autorització expressa, es puga participar en accions de voluntariat, sempre que no es vegen perjudicades les necessitats formatives o que estes activitats no suposen un perill per a la integritat.
Ajudes extraordinàries per la sequera
Així mateix, el Consell ha aprovat el decret llei pel qual s'establixen, amb caràcter extraordinari, ajudes directes a l'agricultura i la ramaderia per un import global de 17 milions d'euros en resposta a l'agreujament de la situació del sector primari derivat de la guerra a Ucraïna i de les condicions climatològiques, tal com ha precisat Ruth Merino.
La mesura s'adopta així per a pal·liar les conseqüències perjudicials que estes circumstàncies han provocat en explotacions agrícoles i ramaderes, que han experimentat un descens en la producció i una minoració de la seua superfície cultivada.
Les ajudes s'atorgaran en la modalitat de concessió directa, sense intermediaris, amb la col·laboració de les cooperatives i les organitzacions professionals agràries, amb la finalitat d'arribar al màxim possible de persones beneficiàries.
De l'import total de les ajudes, es destinaran dos milions d'euros a les explotacions ramaderes, i altres 15 milions a l'agricultura. S'estima que les ajudes poden arribar a prop de 500 persones en el sector ramader i 29.500 en el sector agrícola, i beneficiar a 175.000 hectàrees de cultiu.
Respecte a la quantia de les ajudes, s'estima que, de mitjana, cada explotació ramadera rebrà 4.000 euros, mentres que les explotacions agràries percebran des de 200 i fins a 4.500 euros en el cas de cultius herbacis i fins a 1.200 en el cas de cultius permanents.
Fons de Cooperació Municipal contra el Despoblament
El Consell ha aprovat també el decret que desenrotlla l'article 8 de la Llei Integral de Mesures contra el Despoblament i per l'Equitat Territorial en la Comunitat Valenciana amb l'objectiu que els municipis en risc de despoblació que accedisquen a les línies específiques de finançament siguen aquells que més ho necessiten.
El decret introduïx una nova regulació actualitzada dels indicadors i criteris que figuren en esta llei integral, la 5/2023, per a determinar els municipis que poden accedir al fons. En este sentit, s'han millorat els factors de zonificació del risc de despoblació, ampliant així els supòsits de compliment dels indicadors, de manera que s'augmenta el nombre de municipis beneficiaris.
La línia de suport als municipis en risc de despoblació establix la despoblació com un criteri complementari d'assignació del Fons de Cooperació Municipal. Això garantix la suficiència financera dels municipis afectats i potència la seua autonomia local, basant-se en el principi de subsidiarietat.
El pressupost destinat als municipis en risc de despoblació es distribuirà assignant una quantitat fixa a cadascun d'ells, mentres que l'import restant del fons es repartirà en funció del nombre d'habitants.
Així mateix, el text normatiu inclou a les diputacions de Castelló, València i Alacant com a entitats locals de la Comunitat Valenciana, perquè puguen participar, a través dels seus pressupostos anuals, en esta línia específica del Fons de Cooperació Municipal.