La regidora de Compromís per València Eva Coscollà ha explicat que “durant el passat mandat, des del govern de Joan Ribó, es van iniciar els treballs de diagnòstic inicial, recollida d’informació i anàlisi de legislació per a l’aprovació del protocol”. Coscollà ha indicat que “estem parlant d'un document viu que podria haver-se aprovat fa temps, perquè el procés d'elaboració va ser molt participatiu, des que es va iniciar la redacció en 2022 i, des de Compromís, considerem que ja no caben més ajornaments amb excuses de mal pagador”. En este sentit, recorda que “en setembre de l'any passat ja vam reclamar que s’aprovara el document, però el PP i Vox van rebutjar la moció al·legant que ja estava redactat i, fins i tot, van arribar a incloure la seua aprovació en una reunió de la Fundació Esportiva Municipal tot i que finalment van acabar retirant-ho”.
La regidora valencianista ha denunciat que “un any després encara segueix guardat en un calaix este protocol d’actuació, que ha de servir per a construir un entorn segur en l’àmbit esportiu i d’oci” i assenyala que l’article 47 de la Llei orgànica de Protecció integral a la infància i l’adolescència front a la violència “obliga totes les administracions públiques a aprovar protocols front a possibles situacions de violència compreses en l’àmbit esportiu”.
“No sabem si ha influït en la paralització la por del PP a la falta de suport de Vox a les mesures incloses per a protegir de conductes violentes a les dones i a les persones del col·lectiu LGTBi usuàries de les instal·lacions esportives de València”, ha lamentat Coscollà, qui ha demanat a l’alcaldessa de València “més valentia i més determinació per avançar en l'aplicació de mesures de protecció, sobretot, de les persones menors d'edat que, en definitiva, són les més vulnerables davant casos de violència, assetjament o abusos”.
Eva Coscollà ha destacat que el protocol d’actuació inclou mesures preventives de caràcter específic dirigides a protegir el dret a l’expressió de gènere en cada centre esportiu municipal per a “garantir un tracte adequat conforme a la identitat de gènere sentida, sense necessitat de presentar informes mèdics que acrediten la identitat de la persones” i també “respectar el nom sentit en la documentació administrativa d’us intern (llistes i targetes o dispositius d’accés, tant per part del personal laboral com de les persones usuàries)”.