La portaveu adjunta de Compromís en Les Corts, Mònica Álvaro, ha registrat una iniciativa adreçada a la Comissió de Sanitat i Consum per tal que el Govern d'Espanya incloga a la cartera de serveis de la sanitat pública els tractaments necessaris per a les persones que pateixen limfedema, flebedema o lipedema. A més a més, també proposa que es financen les teràpies de manteniment de pacients amb aquestes patologies i que s'incremente, dins de la cartera de prestacions, la cobertura a peces ortopèdiques i articles diaris com calces o mànegues.
Segons Álvaro, "són patologies aparentment molt semblants entre elles que destaquen per ser cròniques, irreversibles i progressives. Les tres estan greument infradiagnosticades, tant al territori valencià com a l'Estat espanyol, i afecten principalment a les dones".
La diputada de Compromís, que s'ha reunit amb l'Associació Valenciana de Limfedema i Lipedema, ha explicat que "l'infradiagnòstic és principalment per la falta de coneixement de la malaltia, i per una tendència a pensar abans en altres problemàtiques. Això fa que les persones afectades passen per gran quantitat de consultes abans d'aconseguir un diagnòstic i, per tant, un tractament adequat".
Pel que fa a l'atenció i els tractaments, "es requereixen unitats multidisciplinàries que incorporen diferents disciplines com medicina de rehabilitació, fisioteràpia, medicina interna, cirurgia vascular, psicologia, ortopèdia, pediatria, endocrinologia o dietètica i nutrició. Actualment, moltes pacients es veuen forçades a costejar-se la seua pròpia atenció mèdica, el que òbviament no és possible a tots els casos. Molts dels tractaments recomanats inclouen l'ús de benes i roba ortopèdica com calces i mànegues, dietes específiques que requereixen un seguiment i atenció fisioterapèutica regular, amb un cost econòmic important per al o la pacient".
"Actualment, cada pacient té accés a dues receptes anuals per adquirir les peces imprescindibles de calces o mànegues que cal usar diàriament. En el cas de les peces de roba nocturna el cost ha de ser íntegre. Això resulta insuficient per cobrir les necessitats dels pacients i augmenta la despesa econòmica, tenint en compte l'ús diari i seguit d'aquestes peces ortopèdiques".
"I, a banda de la simptomatologia física, aquestes patologies també tenen unes implicacions psicològiques que cal atendre. Hi ha unes transformacions profundes i difícilment irreversibles de la imatge de les persones afectades, el seu estil de vida i la convivència amb la malaltia afecta enormement des d'un punt de vista emocional i psicològic, donat que als estadis avançats dificulten accions tan quotidianes com vestir-se o calçar-se", ha afegit.
"A més a més, el reconeixement del nivell adequat de discapacitat en alguns casos és imprescindible, i per això necessita una catalogació a les valoracions que actualment no existeix i que, per tant, depén del coneixement i la sensibilitat dels professionals. Per això també demanem l'elaboració i publicació d'un nou barem per a l'avaluació del grau de discapacitat que incloga les malalties de limfedema, lipedema i flebedema com a malalties cròniques i incapacitants".
"També cal que al País Valencià s'actualitzen els protocols d'atenció per a les persones amb aquestes patologies, de manera que es millore el diagnòstic de la malaltia i que s'agiliten les derivacions als diferents especialistes. I és urgent encetar un estudi de prevalença i incidència del limfedema primari i secundari, i també del lipedema, per tal d'analitzar quins són els recursos necessaris per a tractar-les al nostre territori", ha conclòs la diputada Mònica Álvaro.