Davant la crisi generada per la DANA que ha arrasat la província de València, la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària (SoVaMFiC) i Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) volen reivindicar la labor que estan realitzant les persones que conformen els Equips d'Atenció Primària de Salut en les zones afectades. Nombrosos centres de salut han patit danys severs que els inhabilita per a l'atenció sanitària: alguns romanen tancats i altres han reobert amb limitacions. Per això, assenyalen "en este context de gran dificultat, les metgesses i els metges de família, juntament amb el personal d'infermeria i les i els residents i resta de l'equip, han fet un pas avant per a continuar oferint enfront de tota adversitat una atenció sanitària de qualitat".
No obstant això, des de SoVaMFic i semFYC proposen una seriosa de millores per a la gestió de l'atenció sanitària als pobles afectats, sobretot, "després de la Instrucció de la Secretaria Autonòmica de Planificació, Informació i Transformació Digital sobre Ordenació del Sistema de Personal Voluntari per a Col·laborar en les Zones Afectades". D'esta manera, totes dues entitats consideren que l'atenció assistencial podria millorar si es tingueren en compte les següents recomanacions:
- Mobilització de voluntaris: L'actual instrucció no permet que treballadors no estructurals, com els residents d'infermeria i de medicina, puguen donar suport a l'atenció en estos centres si així ho sol·liciten en lloc d'acudir al seu rotatori. Estos estan capacitats per a realitzar gran part del treball requerit segons el seu any de residència (des de tasques administratives i de gestió de medicació fins a atenció domiciliària). És probable que existisquen altres professionals que també podrien absentar-se del seu treball per a brindar ajuda.
- Equips multidisciplinaris ajustats a les necessitats reals: Els equips multidisciplinaris proposats en la Instrucció estan compostos per un número fix de 8 persones, independentment de la grandària de la població, el grau d'afectació o la vulnerabilitat de l'àrea. És fonamental tindre en compte que estem en un estat d'emergència, on la demanda d'atenció és notòriament major a l'habitual, i que la situació varia considerablement d'una zona a una altra. Cal reforçar les plantilles en tots els centres de manera proporcional a les necessitats reals de la població.
- Organització de l'Atenció: La instrucció planteja que l'atenció a pacients crònics siga la tasca principal del personal voluntari. Això suposa una contradicció amb els principis de l'Atenció Primària, ja que el personal habitual de la zona, que coneix a estos pacients i les seues necessitats, hauria de ser qui s'encarregue principalment d'esta labor. Considerem que els pacients se sentiran més abrigallats si és el seu metge qui els atén, si és possible, més que un voluntari al qual no coneixen. Estos més aviat podrien encarregar-se d'atendre la demanda aguda i, sobretot, de mapear les necessitats de totes les zones de manera activa.
Existixen, a més, altres quatre aspectes crítics en l'organització de l'assistència que "mereixen una revisió urgent", apunten. Es tracta de:
- Ubicació dels Punts d'Atenció Sanitària: En moltes localitats, estos punts d'atenció es troben en zones que dificulten l'accés per a les persones més vulnerables, especialment aquelles que viuen en el costat oposat.
- Necessitat d'assistència proactiva per a identificar necessitats ocultes: En aquells centres que compten amb equips que van casa per casa, timbre per timbre, per a avaluar la situació dels veïns, es detecta una enorme quantitat de necessitats que, en cas de no haver fet una cerca activa, no s'hagueren identificat. Això mostra que només fent un mapatge de salut és possible entendre l'abast real de les mancances sanitàries, alimentàries i d'accés a serveis bàsics de la població i de donar una resposta adequada a estes.
- Recursos necessaris per a un bon registre de les necessitats: Per a fer un mapatge complet i exhaustiu de les necessitats de totes les zones, especialment les més vulnerables, es necessiten mapes demogràfics de les zones afectades i dividir-los en àrees més o menys grans segons la potencial vulnerabilitat de la població de la zona. És important comptar amb persones locals per a determinar quines són estes zones. A més, per a efectuar el mapatge sobre el terreny, i poder anar casa per casa, es necessiten moltíssims més voluntaris que els que la Conselleria ha estimat.
- Necessitat d'una coordinació constant i d'una taxa mínima de recanvi: Coordinar als grups de voluntaris és una tasca àrdua en un moment de caos com l'actual. Perquè la coordinació siga màxima, és necessari que totes les persones que presten l'ajuda sàpien exactament com s'està funcionant i què han de fer. Per a això, en diverses ocasions al llarg del dia, és necessari reunir-se per a compartir experiències, problemes i dubtes. Com més continuïtat hi haja entre els equips, millor es coordinaran. Per tant, seria convenient descarregar voluntaris que sumen tasques d'organització d'altres obligacions laborals.