El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha remés al Govern central 56 demandes concretes de la Comunitat Valenciana per a tractar en la reunió del pròxim divendres amb el president del Govern, Pedro Sánchez.
Així ho ha traslladat durant la sessió de control en les Corts, a on ha subratllat que el nostre territori "ja no pot esperar més" i ha remarcat el seu compromís per defendre les justes i necessàries reivindicacions de la Comunitat. En esta línia ha incidit a reclamar un fons d'anivellament transitori que ens equipare a la resta d'autonomies mentre no es reforme l'actual sistema de finançament autonòmic.
Durant la seua intervenció, el cap del Consell ha retret al PSPV la seua "traïció a tots els valencians" en haver trencat la unitat per primera vegada en la Mesa pel Finançament per "renunciar al fons d'anivellament".
Així, ha recordat que en 2022, l'expresident Ximo Puig va firmar un acord amb el president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno, en el qual es proposava de manera conjunta la "creació d'un fons transitori compensatori d'anivellament" prorrogable fins a l'entrada en vigor d'un nou sistema de finançament que equiparara les comunitats infrafinançades.
Durant la seua resposta al grup parlamentari socialista, el president de la Generalitat ha assenyalat també que este mes de setembre, la desocupació a la Comunitat Valenciana ha descendit en 1.148 persones, la més baixa d'un mes de setembre des de 2008 en el nostre territori.
Així, Mazón ha subratllat que enguany, la Comunitat Valenciana és la tercera autonomia en termes absoluts en la qual més ocupació es crea, amb 97.000 nous llocs de treball. El president ha subratllat el lideratge del nostre territori en creació d'ocupació femenina, juvenil i en el sector industrial.
Així mateix, ha demanat a l'executiu central que es pronuncie sobre la petició de l'anul·lació de sentències al poeta alacantí Miguel Hernández després que el Consell haja aprovat una declaració institucional per a donar suport a la petició de la família.
Augment de recursos en polítiques socials i educatives
En resposta al síndic de Compromís, el cap del Consell ha atribuït l'augment de deute de la Generalitat a l'actual sistema de finançament autonòmic que "és un desastre", al mateix temps que ha destacat que el Consell "no renunciarà ni a un cèntim del fons d'anivellament, ni del deute, ni del sistema de finançament autonòmic".
Durant la seua intervenció, el president ha comparat el compromís en matèria de servicis socials o educació de l'actual Consell amb l'últim any del Botànic. Així, ha fet referència a les prestacions econòmiques del sistema per a l'autonomia i l'atenció a la dependència que "en l'últim any del Botànic van destinar 559 milions d'euros, mentre que en el primer any del govern del canvi han sigut 635 o els 288 milions de l'actual Consell aportats a la renda valenciana d'inclusió davant dels 283 milions de l'anterior govern".
Així mateix, ha explicat l'augment fins als 117 milions d'euros del bo infantil davant dels 79 de l'anterior executiu valencià, mentre que en ajudes al menjador escolar en Educació Infantil i Primària s'han passat de 66 milions als 70 milions de l'actual Consell. En esta línia, també ha fet referència al transport escolar per a l'alumnat d'Infantil i Primària que "en l'últim any del Botànic van ser un milió d'euros pels 1,3 milions actuals".
És este àmbit educatiu, el cap del Consell ha demanat respecte al grup parlamentari Compromís a l'"autogovern dels valencians" i ha lamentat que hagen recorregut la Llei de llibertat educativa de la Comunitat Valenciana, aprovada per les Corts, davant el Tribunal Constitucional "juntament amb els seus amics" del Bloc Nacionalista Gallec, Esquerra Republicana de Catalunya, Junts o Bildu. Per això, ha retret a Joan Baldoví que haja vulnerat "la nostra llei de llibertat educativa que va aprovar el govern legislatiu de les Corts Valencianes".
Necessitat d'una nova legislació en matèria migratòria
D'altra banda, a resposta al grup parlamentari VOX, el cap del Consell ha mostrat la seua "preocupació", igual que la majoria dels espanyols i europeus, per la immigració il·legal. Referent a això, Mazón ha recordat que, la política migratòria és "competència del Govern central i la funció de la Generalitat i la resta de les autonomies és assistencial en els termes que dicta el seu ordenament jurídic".
Així, ha assenyalat la "irresponsabilitat" del Govern d'Espanya que "no treballa en origen" i al qual "encara no se'l coneix cap gestió davant la Unió Europea". D'esta manera ha fet referència al fet que el problema migratori "és de 27 països" no solament de 17 comunitats autònomes, que no poden incomplir la llei perquè seria "estar en contra de l'estat de dret".