La consellera de Justícia, Interior i Funció Pública, Gabriela Bravo, ha presentat aquest dilluns davant la Comissió d'Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts els comptes del seu departament per a l'any vinent. El projecte de llei contempla una previsió de despeses i inversions que s'incrementen en un 16,6% respecte a l'any anterior fins a aconseguir els 648 milions d'euros, la qual cosa les converteixen "en les més expansives de la història del nostre autogovern".
Segons ha explicat la consellera, aquests pressupostos s'han dissenyat "per a avançar en la recuperació econòmica, enfortir l'escut social i consolidar la cohesió territorial".
En aquest sentit, Gabriela Bravo ha defensat que la Justícia "té reservat un paper clau en aquest procés" tant per la seua condició de garant de la seguretat jurídica indispensable per a l'activitat econòmica com per l'acció inversora que es durà a terme l'any que ve en nous edificis judicials i que exercirà com a "eix tractor" d'un sector generador d'ocupació com la construcció.
D'igual manera, l'Administració Pública també serà "un agent essencial" tant per la seua capacitat d'oferir ocupació pública com per la seua activitat contractadora del sector privat i, sobretot, per la seua vocació d'"aliada per a empreses i emprenedors des de la col·laboració i la innovació".
"Res d'això -ha insistit la consellera- serà possible si no es compta amb un marc de seguretat capaç de donar resposta a les emergències" que és competència de l'àrea d'Interior de la Conselleria.
Entre les principals novetats del projecte de Llei de Pressupostos, la consellera ha destacat la creació de les Unitats de Perits Comptables adscrites a les tres fiscalies provincials per a donar suport a la investigació de la delinqüència econòmica i la corrupció. També ha anunciat la creació d'un programa de beques per a oposicions a jutge, fiscal, advocats de l'Estat i Cos Superior de Lletrats de l'Administració de Justícia que se sumarà al Programa 500 per als aspirants a la Funció Pública valenciana. A més, s'obriran tres oficines de Segona Oportunitat en les capitals de província per a oferir assessorament a persones, autònoms i empreses afectades per situacions d'insolvència i que necessiten ajuda per a començar de nou.
451 milions per a l'àrea de Justícia
Les dues direccions generals que conformen l'àrea de Justícia disposaran l'any que ve de 451 milions d'euros, la qual cosa representa un increment del 17% respecte a l'any anterior.
D'ells, 263 es destinaran a personal, on creixen totes les partides, entre altres raons, perquè "sol·licitarem la creació de 14 nous òrgans judicials. A més, enfortirem les plantilles a través del Pla de Reforços que incrementa la seua dotació en un 9% fins a aconseguir els 9,5 milions d'euros". Aquesta iniciativa s'uneix al Projecte Justícia Pròxima que, dotat amb 2,3 milions d'euros, serà "pioner en tot l'Estat i ens permetrà transformar els jutjats de pau en modernes oficines judicials".
D'altra banda, la consellera ha explicat que l'Administració de Justícia jugarà un paper destacat en la recuperació econòmica "no sols mitjançant la seua acció per a elevar els estàndards de seguretat jurídica, sinó també com a motor inversor". En aquest sentit, Gabriela Bravo ha assegurat que la dotació de l'any que ve per al Pla d'Infraestructures Judicials és de 68,4 milions d'euros.
D'ells, 35,5 es destinaran a la construcció de nous edificis com el palau de Justícia de Gandia, la Ciutat de la Justícia d'Alacant i els jutjats de Llíria i Alzira, així com la redacció dels projectes bàsics i d'execució de les seus de Sagunt, Torrent, Villena, Xàtiva i Ontinyent.
Una altra dotació de 15,7 milions per a la reforma i adequació d'edificis com l'ampliació dels jutjats de Vinaròs i la reforma integral de la seu del Tribunal Superior de Justícia a València. A aquests projectes cal sumar les ampliacions de les seus judicials d'Orihuela i Dénia.
A la construcció de noves seus judicials o la rehabilitació de les existents s'uneixen les partides destinades a assegurar l'adequat funcionament i manteniment dels edificis amb una partida de 57 milions d'euros, que suposa un increment del 12,6% respecte a l'any anterior.
Les millores en els 69 edificis que componen el parc immobiliari judicial valencià es completen amb les inversions per a millorar la seua eficiència energètica. En aquest sentit, la consellera ha destacat que un terç d'aquests edificis són ja sostenibles i "per a continuar avançant en aquesta aposta" en 2022 es destinaran 5,2 milions en 28 actuacions d'il·luminació, climatització i instal·lació de plaques solars en 17 edificis.
D'altra banda, la consellera ha recordat que els més de 40 milions d'euros invertits des de 2016 en modernització tecnològica tindran la seua continuïtat en els comptes de l'any que ve amb altres 2,2 milions amb els quals s'avançarà en la implantació del nou sistema de gestió processal, Just@cv que donarà vida a l'expedient judicial electrònic i a l'arribada del paper 0 en els tribunals valencians.
Esment especial en la compareixença de la consellera han merescut les víctimes del delicte i, sobretot, les de violència de gènere. En aquest sentit, Gabriela Bravo ha enumerat els projectes i iniciatives per a lluitar contra aquesta violència i que suposarà una despesa d'11,3 milions d'euros, és a dir, "31.000 euros diaris per a protegir, assistir i conscienciar sobre els efectes d'aquesta violència sobre desenes de milers de dones".
Els comptes d'aquesta àrea es completen amb la dotació per a Justícia Gratuïta que ascendeix fins als 51,3 milions d'euros, partides per valor de 2,1 milions per a dur a terme projectes de Justícia Inclusiva i altres 1,9 milions per a potenciar la Mediació.
13,9 milions per a la Funció Pública
L'àrea de Funció Pública comptarà amb un pressupost de 13,9 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 17% respecte a 2020. "Gràcies a aquesta inversió -ha dit la consellera- durem a terme la selecció de més de 5.000 noves empleades i empleats públics, la qual cosa equival a prop del 30% del total de la plantilla de la Funció Pública Valenciana. Això suposa gestionar al voltant de 140.000 sol·licituds d'aspirants per a més de 200 processos selectius".
A més, es dedicaran 2,1 milions d'euros per a posar en marxa l'Escola Valenciana d'Administració Pública (EVAP) "que serà l'encarregada d'actualitzar els processos selectius, de manera que acabarem amb els models memorístics propis del segle passat".
168 milions per a l'àrea d'Interior
L'àrea d'Interior comptarà amb un pressupost de 168 milions d'euros, que representa un increment del 15 per cent respecte als comptes del 2021. L'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències i la Societat Integral de Gestió dels Serveis d'Emergències (SGISE) seran les que assumiran la major part de la gestió d'aquests fons, amb un total de 101,2 i 56,4 milions d'euros respectivament. Per a la consellera, aquestes partides "ens permetran consolidar el model valencià de seguretat i resposta que és un dels millors d'Espanya gràcies a la seua territorialització, la seua coordinació i la formació especialitzada dels seus operatius perquè hem d'estar preparats perquè la resposta a l'emergència o amenaça siga tan immediata com propera".
Entre els projectes de l'àrea d'Interior, la consellera ha destacat la segona fase del desplegament de la Unitat Valenciana d'Emergències (VE) que suposarà un cost de 6 milions d'euros i amb els quals s'habilitaran 68 llocs operatius, un comandament principal únic i es posaran en marxa tres centres logístics de resposta a les emergències, un d'ells a la Vega Baixa per la seua especial vulnerabilitat a les inundacions.
D'altra banda, es destinaran 18 milions d'euros per al finançament dels mitjans aeris d'extinció d'incendis i altres 6 per al programa EMERGE, amb el qual més de 1.300 persones de més de la meitat dels municipis de les tres províncies seran contractades per a treballar en labors de prevenció en el medi natural. A això cal sumar els 11 milions d'euros que es destinaran a millorar les capacitats tecnològiques del 112.