La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha explicat que les inversions dutes a terme des de 2015 han permés que la COVID-19 "tinguera menys impacte en l'activitat judicial" de la Comunitat Valenciana i que van ser "determinants per a ajudar a alleujar l'embós provocat per la suspensió dels terminis processals" establits per la declaració de l'Estat d'Alarma el 14 de març de 2022.
Així ho ha explicat en la seua compareixença davant la Comissió de Justícia, Governació i Administració Local en Les Corts Valencianes, on ha explicat els detalls del Pla Reactiva Justícia que va dissenyar la Conselleria, però que no va ser acceptat pel Consell General del Poder Judicial.
Bravo ha detallat com es van implementar mesures per a protegir la salut dels professionals que havien d'acudir als jutjats. Per això, es va procedir a instal·lar barreres provisionals de protecció en les seus judicials i repartir en elles guants, mascaretes i desinfectant suficient així com material per als instituts de Medicina Legal.
A més, es van posar en marxa mesures per a reduir la presencialitat en els jutjats i fomentar el teletreball com la creació de webs segures per a videoconferències o la instal·lació de quasi 800 portàtils perquè jutges i fiscals i lletrats de l'Administració de Justícia pogueren teletreballar, així com accés remot mitjançant connexions VPN per a tot el personal de l'Administració de Justícia.
La consellera ha recordat que quan el 4 de juny de 2020 es van tornar a activar els terminis processals, "els nostres jutjats estaven preparats per a assumir l'activitat amb seguretat gràcies als 60 plans de contingència per a la totalitat de seus judicials en els quals es van invertir més de 2,8 milions d'euros".
A això cal unir "l'augment constant de la dotació pressupostària per a reforços judicials" que s'ha incrementat en un 554% per a passar dels 1,45 milions en 2015 fins als 9,5 milions d'euros en 2022.
Bravo ha recordat l'aposta "per la transformació digital dels jutjats que ja havíem iniciat abans de la COVID-19 amb 27,8 milions d'euros i que ens va permetre ser una de les comunitats autònomes que més judicis telemàtics va celebrar durant el període de restriccions a la mobilitat i control d'aforaments en els espais públics".
Segons la consellera, a aquest esforç extraordinari "es va sumar a la nostra política de creixement constant de la planta judicial en les tres províncies, ja que "des de 2010 a 2015 es van crear sis nous jutjats mentre que des de 2015 a 2021 es van crear 36". I tot això ‒ha afegit‒ sense descurar la modernització tecnològica i l'augment del personal".
"Per a aquest Consell, la Justícia ha ocupat un lloc central en l'agenda política per a revertir la situació en la qual es trobava en 2015", ha dit la consellera, que també ha afegit que "continua pendent aqueix gran pacte d'Estat per la Justícia que permeta superar un model obsolet i ineficaç en el qual, entre altres disfuncions, les comunitats autònomes hem de pagar la major part de les despeses sense que la nostra capacitat de decisió es veja corresposta amb la nostra aportació pressupostària".