Els candidats a la presidència de la Generalitat pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) i Ciutadans (Cs) troben un 'front de batalla' electoral a discriminar el valencià com a llengua vehicular. Per a Isabel Bonig, d'acord amb el líder nacional, "demanar el requisit del valencià als funcionaris és seguir el joc a l'independentisme". Toni Cantó advoca per eliminar l'obligació de saber valencià en la comunitat en què es parla perquè crea "en la igualtat".
Des de la formació del Govern del Botànic, un debat que es creia superat ha tornat a ressorgir. Des de la dreta valenciana -PPCV, Cs i la ultradreta de Vox-, torna a citar-se un suposat conflicte sobre la diferenciació del valencià i el català i, a més, sobre l'eliminació del primer com a requisit per a accedir a una plaça pública en una comunitat bilingüe.
El que proposen eliminar tots dos candidats, no obstant això, és alguna cosa amb rellevància nacional. A Galícia, governada pel PP d'Alberto Núñez Feijóo, com es detalla segons la mateixa Xunta, "el coneixement del galego és un requisit per a l'accés a un lloc de treball en l'Administració pública, segons s'estableix en la Llei de funció pública", igual que en la Comunitat Valenciana.
Aquest requisit també va més enllà del PP. A Euskadi, Navarra, Catalunya, i Illes Balears s'exigeix el coneixement de la llengua pròpia per a poder treballar en el servei públic. Fins i tot a la Val d'Aran, on es parla la llengua minoritària Aranés, és també obligatori conéixer l'idioma.
"Joc a l'independentisme"
Segons Bonig aquesta proposta és important perquè, entre altres coses, el castellà està "en perill" en la Comunitat, com va assegurar a una entrevista en TVE. Això malgrat que segons l'última enquesta de Coneixement i Ús Social del Valencià, en zones valencianoparlants on la llengua està més present, només l'11,7% arranca sempre en valencià a l'hora de parlar amb algú pel carrer.La candidata ha promés en diverses ocasions que amb el PPCV "hi haurà llibertat", i part d'aqueixa llibertat és, assegura, eliminar "el requisit lingüístic". Ha recordat en diverses ocasions que no ha de ser requisit com a Catalunya o Balears, i és que, segons va assegurar l'any passat, "demanar el requisit del valencià als funcionaris és seguir el joc a l'independentisme". Alguna cosa que no es planteja amb Galícia, per exemple.
Les propostes de la popular valenciana estan d'acord amb la Llei de Llengües que proposa el candidat del PP a la presidència del govern, Pablo Casado. Amb aquesta norma, el valencià passaria a ser llengua de l'administració i no hi hauria exigència de conéixer l'idioma propi d'un lloc per a treballar en ella. Assenyala, fins i tot, l'obligatorietat que el castellà siga vehicular en tota l'educació.
Va cantar, encara que des de la seua formació, té una línia molt semblant. Argumenta que amb el Govern del Botànic hi ha una "imposició" del valencià en el dia a dia i també un "adoctrinament" a les escoles valencianes. Igual que Bonig, proposa que el valencià no siga mai un requisit i que siga mèrit, la puntuació del qual variaria segons l'oposició. El candidat de ciutadans, no obstant això, marca distàncies amb els populars als quals acusa de "discriminar el castellà" durant els seus anteriors governs en els quals es va instaurar el requisit lingüístic.
Les propostes de tots dos partits són contràries a l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, que en l'article 9.2. detalla que "els ciutadans valencians tindran dret a dirigir-se a l'Administració en qualsevol de les seues dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada". L'Estatut també assenyala l'obligació d'equiparar totes dues llengües oficials, i per això contempla mesures de discriminació positiva mentre es done aquesta desigualtat, com són els requisits lingüístics. Segons Alfons Esteve i Gómez, Cap Tècnic de la Direcció General de Política Lingüística de la Universitat de València, perquè "tothom puga exercir el seu dret a ser atesos en valencià" ha d'haver-hi, necessàriament, gent capaç que "atenga aqueixos drets", la qual cosa resulta en aqueixos requisits.
La 'Ley de Lenguas' de Casado
El líder del PP, Pablo Casado, parle d'una nova "Ley de Lenguas" que impulsaria en cas de governar. Una nova llei, assegura, per a evitar que els idiomes cooficials siguen un element discriminatori: "La llengua no pot ser un element excloent. És alguna cosa a aplicar en tota Espanya per a garantir la mobilitat funcionarial".La seua proposta té 4 eixos principals: castellà com a llengua vehicular en tota l'educació espanyola; que el castellà siga l'idioma utilitzat en totes les administracions públiques; que el coneixement d'una llengua cooficial no siga requisit fonamental en les oposicions; i, finalment, que tota la senyalització de trànsit es realitze en castellà. Proposa tornar a la situació dels anys 70.
A més de l'idioma de les senyalitzacions, que són comprensibles en qualsevol idioma de forma aliena al text sobre la base d'estàndards internacionals, la proposta de Casado xoca amb la Constitució Espanyola.
Segons detalla el Director General de Política Lingüística Rubén Trenzano, "l'article 2 de la Constitució i la Llei de l'Estatut diuen que hi ha dues llengües oficials i cap pot estar per damunt", com sosté Casado -i des del PPCV, Cs i Vox- amb el castellà sobre el valencià.