La setmana que ve arriba, després de mesos de retard per la paralització que va suposar l'avançament electoral, la nova Llei del Joc valenciana a Les Corts. Dimecres que ve s'iniciarà un debat en el qual haurà de superar-se l'esmena a la totalitat del PP -previsible per la majoria del Botànic-, i tractar les diferents esmenes plantejades pels tres socis. Una nova norma que els tres partits consideren "necessària", encara amb les seues diferents postures, donada la situació de la ludopatia en tot el país i la Comunitat Valenciana: el nombre d'altes voluntàries per a restringir l'accés als salons de joc augmenta una mitjana del 66,7% cada any.
"És urgent" i "essencial" treballar amb "un dels problemes de la societat com l'addicció al joc". "És comparable a la dels 90 amb l'heroïna", assegurava Fran Ferri, el síndic de Compromís, en presentar les esmenes de la seua formació al projecte de norma. Tant ho consideren així que la primera esmena és una declaració d'intencions: canviar el nom a Llei Valenciana de Regulació del Joc i Prevenció i Lluita contra el Joc Patològic. “La ludopatia és un problema social i sanitari, no només per a les persones que el pateixen, sinó per a tot l'entorn. Implica la pèrdua del treball i fins i tot la comissió de delictes”, va assenyalar la diputada Graciela Ferrer.
Segons el Registre General d'Interdiccions d'Accés al Joc, la base de dades on, voluntàriament, les persones s'apunten perquè s'impedisca el seu accés a salons de joc o apostes, augmenta els inscrits any a any. En 2012 a Espanya figuraven 29.496 persones; en finalitzar 2018, les últimes dades disponibles, 43.796. Un ascens del 49%. Unes xifres que es fan encara més notòries amb el nombre d'altes registrades; de 1.270 en 2012 a 6.350 en 2018, un augment del 400%.
La Comunitat Valenciana recull el 6% dels comptes actius de tot l'Estat -és la cinquena comunitat autònoma-, una xifra que augmenta, lleugerament, cada any. Igual que augmenta, any rere any, la quantitat de joves entre 18-25 anys que es donen d'alta en el registre: de l'11,2% del total en 2012 al 19,74% en 2018. Són algunes de les xifres que nodreixen els arguments de Unides Podem i Compromís per a demandar que els salons de joc estiguen a mínim 1.000 metres de centres educatius, socials o sanitaris. I, fins i tot, eliminar les màquines d'apostes dels bars o les escurabutxaques -aquestes últimes per Unides Podem-.
Codere a Espanya.
Els tres socis han manifestat la voluntat d'arribar a esmenes 'botàniques' perquè la Norma isca sense majors contratemps. Algunes de les mesures clares són, per exemple, respecte a limitar la proliferació de casa d'apostes en els barris humils. Un augment que, segons la Unitat de Joc de la Universitat de València, augmenta també els casos de ludopatia: "S'ha pogut constatar científicament". Entre les tres formacions s'arribarà fins i tot acord sobre les distàncies, també, entre els mateixos salons.
Dimarts que ve començarà el debat en el qual, de moment, el suport clar que ha trobat la patronal del joc és en la dreta valenciana. El PP planteja una esmena a la totalitat perquè, asseguren, "s'oblida de la ludopatia" i sense consens amb el sector. Compromís i Unides Podem veuen l'assumpte com un problema de "salut pública", comparable al tabac, la qual cosa obri la porta a eliminar publicitat, en contra dels interessos de la patronal.