El Botànic I va tancar la seua primera etapa després de les eleccions del passat mes d'abril i ha evolucionat a un renovat Botànic II amb més forces i nous integrants en el Consell. Entre ells, Arcadi España, màxim responsable de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat que precisament va viure de primera mà el primer Consell del President Ximo Puig com el seu cap de gabinet.
Quin balanç fa del primer Botànic que ho va viure en primera línia com a cap de gabinet del president Ximo Puig?
Crec que és un balanç positiu, han sigut uns anys difícils. Veníem de 20 anys d'unes polítiques errades, d'una situació econòmica que era complicada. Hem sigut capaços per primera vegada de posar-nos d'acord diversos grups polítics en un govern que ha sigut estable. I hem avançat tant en matèria econòmica, generant ocupació, com també en matèria de drets socials. Per tant, és un balanç humilment optimista i d'una bona feina el que s'ha fet.Està a punt de complir-se el primer any de servei nocturn de Metrovalencia. Quin balanç es fa des de la Conselleria?
És un balanç positiu en el sentit que la mobilitat, cada dia, es pren ja més com un dret. Ja no és solament un mitjà de transport per anar-te'n d'un lloc a un altre, sinó que també és un dret. Un dret que t'obri la porta a altres drets. Per exemple, unes bones comunicacions faciliten que una persona que viu lluny d'un hospital puga accedir-hi fàcilment, i el mateix passa amb les activitats d'oci o de turisme. Per tant, ampliar l'horari i fer-lo nocturn, com ja passava en altres grans ciutats, és una cosa natural. Ha costat prou perquè tenim problemes financers, ja que la Generalitat està en una situació complicada, però al final ho hem aconseguit. I vull agrair una vegada més als treballadors i treballadores de FGV per eixe esforç que han fet tots per millorar el servei i tindre un servei nocturn.'En aquest punt estem treballant ja perquè el juliol de l'any que ve el servei de Metrovalencia estiga més compensat i tinga un horari normal.'
Està previst ampliar la freqüència o durada del servei nocturn?
Sí, estem treballant en eixa línia. Estem treballant per a millorar les freqüències a poc a poc. Vull ser prudent a l'hora de fer aquest tipus d'anuncis, perquè sempre és complex, ja que s'ha de formar a gent. També tenim altres coses com, per exemple, reforçar el servei en mesos concrets com el de juliol, quan normalment cauen els nivells i les freqüències i, en canvi, molta gent ha de continuar anant a treballar. En aquest punt estem treballant ja perquè el juliol de l'any que ve això estiga més compensat i tinga un horari normal.Una de les notícies més destacades és que en 2021 veurà la llum la línia 10 de Metrovalencia, que la va engegar el Partit Popular i la va deixar en un calaix. Com es troben actualment les obres?
Les obres van a bona velocitat, segons ens diuen els tècnics, i confiem que a mitjans o finals de 2021 estiguen ja en servei des del carrer Alacant fins a Natzaret.Aquesta línia vertebrarà una part de València que no estava connectada. Què espereu d'ella?
Cohesiona socialment a la ciutat i incrementa un dels objectius que té tant l'Ajuntament com la mateixa Generalitat, que és que la gent cada vegada deixe més el cotxe i agafen més el transport públic.Després de la línia 10, està plantejat projectar noves línies de Metrovalencia?
Estem treballant en el que serà FGV i Metrovalencia en el futur. Al llarg de l'any que ve presentarem totes aquestes coses. Una cosa que sí que ja hem dit alguna vegada és que quan s'acabe la instal·lació de l'L10, s'haurà de pensar com connectem eixa L10 amb la resta de la línia, com pot arribar fins a la Marina de València.Una queixa molt repetida pels valencians és que el servei de rodalia de Renfe és un servei un poc deficitari al nostre territori. Què creu que s'ha de fer per a millorar-lo?
És una cosa que passa a altres comunitats autònomes. Hem de fer una reflexió com a societat i com a país. Del que més es parlava durant molts anys era de l'alta velocitat. I som un dels països més avançats en el món en aquest aspecte, la qual cosa té uns avantatges, però també té uns inconvenients, i estem veient-los ara. Després de molts anys de prioritzar eixe tipus de transport, que em pareix positiu, també hem de ser conscients que hi havia altres, que els diners s'havien de menejar d'un lloc a un altre. Ara jo crec que ha d'haver-hi una aposta del nou Govern d'Espanya i així la Generalitat també ho dirà en tots els foros oportuns cap a la mobilitat quotidiana. S'ha de passar un poc d'eixa gran mobilitat de grans ciutats, que ja la tenim. El que s'ha de fer és posar-la, utilitzar-la més, però tornar la mirada cap a eixa mobilitat quotidiana de la rodalia, del metro, dels autobusos. I ací falten inversions substancials en maquinària i també en professionals.La Conselleria ha anunciat que destinarà uns 1,3 milions a posar marquesines en el servei de metrobús. Pot oferir més detalls d'aquest nou avanç?
Estem intentant modernitzar tot el servei de transport públic de València. Una de les fites d'aquesta legislatura volem que siga la integració tarifaria, per a facilitar el servei. Hi ha gent que utilitza la Móbilis, la Tuin, i no saps molt bé si és d'un poble o d'altre, o si hi ha competència entre els autobusos i metro. Cal fer acabar això. Hi ha una bona actitud per part de tots els alcaldes, de València ciutat sobretot, per a aconseguir eixa integració tarifaria.Una de les assignatures que també quedaven pendents és que el servei de metrobús, gestionat per la Generalitat, no oferia informació. Ací destinem per primera vegada uns 1,3 milions d'euros a les principals parades i a posar panels perquè la gent sàpiga quan queda en temps real perquè vinga el seu autobús.
Pel que fa a la integració tarifaria en la que esteu treballant, pot avançar en què consistirà la nova targeta i quin serà el seu funcionament?
Hi ha dues fases, com passa en altres ciutats que ja tenen des de fa molts anys aquest tipus de targeta. La primera és una integració del títol de transport. No té sentit que vages amb dues targetes, que després hages d'agafar una altra per al metrobús. Primer és crear una targeta que permeta accedir a tots. I tenim una assignatura molt pendent en Renfe. Jo sóc de Carcaixent i em trobe que ací puc menejar-me més o menys en un bono, però després he d'anar a Renfe i ací ja he de traure un bitllet i no hi ha cap connexió. És una cosa que s'ha de corregir. Una vegada tinguem el títol, s'ha de parlar amb tots els operadors perquè no hi haja competència tarifària entre autobús i metro. És una qüestió de les administracions, que ens posem d'acord.
Una altra demanda és el futur Corredor Mediterrani que sempre s'ha acabat posposant. Com avança el Corredor Mediterrani?
Això és el típic cas d'una infraestructura en la qual tot el món està d'acord, però que en funció de les conjuntures polítiques es prioritza i s'alenteix. Eixe tipus d'infraestructures estratègiques s'han de traure del debat diari perquè tenim un consens entre tots i prioritzar-les. Per això un pacte d'estat des d'infraestructures estratègiques sona de sentit comú, com passa en altres països, i, si fora així, tindríem ja el corredor des de fa molts anys. Però ara s'ha de mirar endavant, no estar queixant-se del que hem deixat a l'esquena. Jo crec que va a bon ritme, hi ha bones notícies cada dia. Demà a Elx, l'Associació Valenciana d'Empresaris i Quierocorredor faran la comprovació que en aquest aspecte també passen revista. Estarà la presència del ministre de foment en funcions.Crec que anem a bon ritme, esperem que continue eixe ritme per a tindre-ho completament operatiu com abans.
Creu que hi ha un compromís ferm del Govern de Pedro Sánchez de cara al Corredor Mediterrani?
Sí, jo crec que sí. Ell ho ha dit públicament i no sols públicament, sinó també en fets, com la licitació del Ministeri de Foment en els trams del corredor. És més, tenim un valencià com a coordinador del corredor mediterrani.'Amb 14 anys, en el meu poble, un dia els meus amics i jo agafarem la bici i vam pujar la urbanització San Blas en una bici de passeig. Des d'aleshores, no hi ha hagut any de la meua vida des dels 14 anys en què no haja tingut contacte en la bici'
He llegit que és un amant del ciclisme des de jove. Com naix la seua passió pel ciclisme?
Amb 14 anys, en el meu poble, un dia els meus amics i jo agafarem la bici i vam pujar la urbanització San Blas en una bici de passeig. Des d'aleshores, no hi ha hagut any de la meua vida des dels 14 anys en què no haja tingut contacte en la bici. Quan era més jove tenia més temps, ara tinc menys temps. Però és una d'aquestes passions que un no deixa mai.Com ha evolucionat el concepte de la mobilitat sostenible a València?
Jo crec que hem evolucionat. Tenim un bon punt de partida. Per exemple, en l'àrea metropolitana, pràcticament el 60% dels desplaçaments es fan en mitjans sostenibles, a peu, en bicicleta o en transport públic i el 40% privat. En la ciutat de València s'ha fet una bona tasca que ha corregut molt ràpidament, perquè teníem molts anys de retard i això sempre genera gent que no està totalment d'acord, però això és normal; passa en altres ciutats europees i espanyoles. I en eixa base hem d'avançar perquè és un model d'entrada en ciutats en un vehicle privat i sols un passatger; és un model que és insostenible des del punt de vista mediambiental i també de la comoditat de la gent que ha de desplaçar-se per a treballar o visitar València.'En l'àrea metropolitana, pràcticament el 60% dels desplaçaments es fan en mitjans sostenibles, a peu, en bicicleta o en transport públic i el 40% privat.'
Com a anterior cap de gabinet del president Ximo Puig, com ha viscut el fenomen de les fakenews?
Les fakenews, que ara diem fakenews perquè queda un poquet més intel·lectual, és un problema seriós de totes les democràcies i ho vivim en el dia a dia, perquè molts han fet d'eixa forma de comunicar, que és a base de mentides, la seua virtualitat com a organització política. Hi ha que combatreu. Tenim l'exemple dels extremismes actuals que han tingut un suport, malauradament, massa vigorós en les últimes eleccions. Senzillament menteixen i, encara que després siga desmentint, el que han dit ja queda. Eixe és el problema que tenim moltes vegades en els extremismes, que hi ha gent que vol blanquejar-los. Hem de ser conscients. Hi ha un abans i un després de l'extremisme; hi ha un abans i un després de la gent que diu que no és cert que hi haja tantes víctimes, tantes dones víctimes de violència de gènere. Són límits que tots els demòcrates ens hem de posar, tal com passa en França o Alemanya. Ací haurien de fer una reflexió alguns partits de dretes sobre el tractament que fan a l'extremisme.Creu que quan governa la dreta no hi ha tant de nivell d'autoexigència o crítiques com quan l'esquerra està al poder?
Això sempre passa. Crec que els progressistes sempre són molt autocrítics, la qual cosa no és roïna. Al final és una riquesa també. És cert que de vegades ens passem en això de l'autocrítica, però jo crec que és més positiu passar-se d'autocrítica que no fer cap.Quins són els eixos de l'àrea de Política Territorial per a lluitar contra el despoblament?
El despoblament és un problema creixent en l'interior de la Comunitat Valenciana i altres àrees d'Espanya; també ho és la part de l'accés a serveis públics. En eixos pobles hem de tindre unes bones comunicacions, en molts casos és gent major que té dificultat per a desplaçar-se, que té dificultat, que depén molt dels autobusos que puga fer la Generalitat, en aquest cas en les concessions que hi ha. Donarem un nou impuls en tota la licitació d'eixes àrees d'autobusos, inclús està previst que siguen a demanda en alguns casos. Consisteix que les persones que vulguen criden i puguen anar l'autobús o el vehicle a arreplegar-les. Això em pareix fonamental, és el que diem. Moltes vegades la mobilitat és una porta d'accés a altres serveis públics i jo crec que és clau perquè la gent puga viure en el seu poble per la seua decisió, viure en una zona rural i també per un equilibri territorial, que tinguen eixos accessos.'La Generalitat és molt sensible des de l'anterior legislatura a tot el problema del despoblament. Cal fer passos més ambiciosos, no sols per la gent que viu allí, sinó també per l'equilibri de tota la Comunitat.'
Pensa que el món rural de vegades es troba abandonat per part de les institucions perquè no resulta rendible?
Sí, jo crec que és evident, ho necessita. S'ha fet molt i s'està fent molt. La Generalitat és molt sensible des de l'anterior legislatura a tot el problema del despoblament. Cal fer passos més ambiciosos, no sols per la gent que viu allí, sinó també per l'equilibri de tota la Comunitat. El dels caixers és un exemple. És una clara orientació que els economistes diguem que és de manual, que l'actuació del sector públic per a corregir eixos errors de mercat. Ací els bancs no tenen incentius per a estar presents, però hi ha un bé públic que és la lluita contra la despoblació i cuidar a eixos veïns i veïnes del municipi de l'interior que justifica eixa acció en aquest cas de l'Institut Valencià de Finances, que em pareix molt positiva.L'agenda 2030 posa el focus en el desenvolupament sostenible des de la seua Conselleria. Com està pensat de cara a quatre anys?
'El repte que tenim al davant és la mobilitat i la logística que també té en aquesta conselleria que és fonamental per a la nova economia.'
Ací és fonamental. El repte que tenim al davant és la mobilitat i la logística que també té en aquesta conselleria que és fonamental per a la nova economia. Moltes persones compren cada vegada més per Internet i utilitzen altres serveis que impliquen una logística més avançada i una logística que ha de modernitzar-se entre altres coses perquè també es contamina. És més activitat de vehicles de transport. La clau està a modificar la forma de créixer. Jo crec que no hem d'elegir entre créixer i no créixer, sinó que cal elegir entre créixer bé o créixer mal; créixer millor és el repte. Hem de créixer millor i ajudar als sectors, com per exemple el de transport, un sector contaminant. Cal ajudar-los a ser més moderns, a comprar cada vegada vehicles o camions que siguen menys contaminants. S'ha d'ajudar-los per a aconseguir un creixement harmonitzat i sostenible, sense satanitzar a cap sector, i sempre sabent que els necessitem. Necessitem a tot el sector de l'economia.
'Quan estàs pensant a construir una carretera, ja penses fer també carrils ciclopeatonals al costat; ja penses d'una altra forma. També penses d'una altra forma després de lliçons com les que hem tingut en la DANA .'
Tenim la notícia de l'alliberament de l'AP7 per a finals d'enguany. Com valora l'estat de les carreteres valencianes?
Sempre es pot fer més. Venim d'uns anys de crisis, on una de les coses on més s'ha retallat ha sigut ací. No podies tocar a la Sanitat ni l'Educació ni els Serveis Socials que, òbviament, han de ser prioritaris, però hi ha hagut una caiguda molt gran de la despesa en infraestructures. Jo crec que tenim una bona xarxa viària tant de l'estat com de la Generalitat, però fa falta més inversió, però una inversió reinventada com déiem abans. Ja no es tracta de fer més carreteres, encara queden algunes reivindicacions històriques i accessos a l'AP7 que són perfectament conscient i són raonables, però cal anar reinventant-lo a la millora de la seguretat viària, i també una nova idea de construcció. Quan estàs pensant a construir una carretera, ja penses fer també carrils ciclopeatonals al costat; ja penses d'una altra forma. També penses d'una altra forma després de lliçons com les que hem tingut en la DANA en el Baix Segura. Hem de fer-ho bé. Hem de fer eixa construcció, eixa carretera que necessitem, però hem de tindre la previsió que aquestes coses puguen passar.Estem veient un creixement dels carrils ciclopeatonals que cada vegada més tenen molta demanda per part dels usuaris.
Sí, moltes vegades hem anat a veure ajuntaments que tenien un carril ciclopeatonal, on la Generalitat hi ha col·laborat, i et trobes que no sols és per a gent que va a passejar en la bici, sinó que també molta gent ha deixat el cotxe en casa i s'acosta al seu lloc de treball en bicicleta en eixe carril bici. És una cosa que sempre estranyava a la gent del centre d'Europa quan venia ací. Deia 'viviu en una ciutat que fa un clima formidable, plana', però per anar a treballar no és necessari. Ara això està canviant. Hi ha més consciència que és saludable també per a la salut fer exercici cada dia i és perfectament compatible. Hi ha una cosa que ve molt bé que és compatibilitzar la intermodalitat. Pot ser agafes la bici des de ta casa fins a l'estació del metro, que pugues anar allí en la teua bicicleta i després que continue. Jo crec que el futur va per eixa combinació. Hem de posar-ho fàcil al futur que, al final, és posar-ho fàcil als veïns i veïnes.
Moltes vegades els valencians es queixen de la freqüència del mateix metro però molts no saben del seu infrafinançament. Però com està el metro finançat en aquest cas per part de l'estat?
Sí, eixa mancança de finançament per als valencians l'estem arrossegant des de fa molts anys. Per exemple, el que és la inversió de la Generalitat en serveis públics fonamentals està per sota de la mitjana d'Espanya, però quan t'agafes a un altre tipus de polítiques —que no siguen Sanitat, Educació i Serveis Socials— la diferència entre despesa per càpita és brutal. És molt més gran perquè ací has de prioritzar. Quan tens pocs recursos, prioritzes les necessitats bàsiques, però hi ha altres com, per exemple, el transport que cada vegada és una necessitat bàsica més creixent que necessita un nou impuls d'inversió. I no significa solament construir, significa també una política de tarifes bona, una millora qualitat del servei. Més freqüències. Eixe tipus de coses necessiten finançament, òbviament. Esperem que hi haja un nou model en els pròxims anys i també que hi haja una llei —que és un compromís del president Sánchez que va fer en un debat parlamentari— de finançament de transport públic a Espanya. Perquè no depenga d'una esmena, del que vulga posar el govern de torn, que abans només apareixia Barcelona i Madrid. Eixa llei donarà estabilitat a totes les àrees metropolitanes importants d'Espanya.D'on es trauen els diners per a fer inversions, com en la línia 10 de Metrovalencia?
Ací el que hi ha és un creixement de l'economia que també té uns ingressos addicionals i una reordenació també de prioritats. És cert que l'estabilitat ha estabilitzat el que és el finançament que venia de l'estat. Els anticips i altre tipus de coses. Estem tenint ací un marge de maniobra i un esforç pressupostari molt gran per a quadrar-ho i hem aconseguit fer eixe tipus de coses, com desbloquejar molts projectes com l'L10. Ací hem tingut una ambiciosa política pressupostària que ha dut molt bé el conseller Vicent Soler perquè ha hagut de lidiar en tots per a poder tindre uns pressupostos raonables, però necessitem ja un nou model de finançament. És imprescindible per a garantir no sols en la mobilitat, sinó la mateixa supervivència de l'autogovern, que, com ha dit moltes vegades el president, dir supervivència d'autogovern és dir supervivència del nostre estat de benestar. Això és al que es dediquen les comunitats autònomes, són les prestadores de l'estat de benestar.'Hem tingut una ambiciosa política pressupostària que ha dut molt bé el conseller Vicent Soler.'