Ja és una realitat. A penes en un mes comença la instal·lació de les plaques solars en els nínxols dels cementeris municipals de València. Un projecte sobre el qual hui Alejandro Ramón, regidor d'Emergència Climàtica i Transició Energètica, ha donat més informació i sobre el que, entre altres aspectes, ha valorat què suposarà per a la capital del Túria.
En primer lloc, Ramón començava parlant de la part innovadora que suposa situar-los aquestes plaques en els nínxols. De fet, esmenta que no ha sigut una tasca fàcil, ja que "és difícil trobar espais dins de la ciutat per a instal·lar tanta potència fotovoltaica". Una vegada oposats, no dubte a apuntar que el projecte, batejat com "Requiem in Power" (RIP), farà que València compte amb la planta fotovoltaica urbana més gran de tota Espanya.
El regidor, després d'aquest inici prometedor, va continuar la roda de premsa desenvolupant les característiques tècniques de cadascun dels cementeris. Va començar pel Cementeri General. Sobre el qual va comentar que és el projecte més singular perquè "és el que més capacitat d'instal·lació de plaques solars té". D'aquesta forma, s'instal·laran 4.411 panells en una superfície de 9.539 m2, la qual cosa provocarà una producció de 2.589.162 kW/any i un total de 491,90 emissions de CO₂ evitades. El pressupost per a aquesta execució és de 2.115,489,80 € i, al seu torn, la generació de llocs de treball serà de 46 (sent 5 els generats durant el manteniment). Això sí, Ramón destaca que cal tindre en compte que tan sols és la secció 19 del cementeri, ja que és la que està més prop de l'avinguda i, per tant, existeixen possibilitats d'ampliacions futures.
Passem ara al cementeri del Cabanyal. En aquest cementeri s'instal·laran 1400 plaques en una superfície de 3.000 m² i sota un pressupost de 725.000 € d'inversió. Per a la disposició d'aquestes plaques faran mancada 18 llocs de treball durant l'execució i 3 durant la resta de l'any per al manteniment.
Pel que fa al cementeri de Campanar podem dir el següent. En aquest tindrem 375 unitats de plaques solars en una superfície de 800 m² i amb un pressupost de 257.000 euros. En el mateix sentit, el cementeri de Benimàmet comptarà amb 259 panells en una superfície de 564 m² que significarà una producció de 156914 de kWh a l'any i un total de 73,73 emissions de CO₂ evitades. El pressupost corresponent serà de 118.701 €.
Per la seua banda, el cementeri del Grau comptarà amb 176 plaques solars en una superfície de 318,70 m² que suposarà una producció de 80.692 kWh a l'any. Les emissions de CO₂ evitades seran de 36,06 i el pressupost assignat és de 59.532 €. En efecte, els llocs de treball generats durant l'execució seran 8; sent 2 els generats durant el manteniment.
En termes globals, el regidor ha desenvolupat les dades oficials sobre aquest projecte potent que pretén consolidar a València com una de les ciutats capdavanteres en estalvi energètic. En aqueixa línia, va assenyalar que el nombre de panells serà de 6.658 en una superfície de 14.339 m², la qual cosa produirà 3388530 kW/any i un total de 1.019,34 emissions de CO₂ evitades a l'any. A més, posa èmfasis en què aquesta obra generarà 99 llocs de treball durant l'execució i 15 durant el manteniment. El pressupost global és de 3.277.251,86 €.
CLAUS DEL PROJECTE I INICI
Alejandro Ramón ha acabat aquesta roda de premsa parlant de la importància d'aquest projecte i de l'anunci oficial del començament de les obres. "El que volíem anunciar hui és que com ja tenim, d'alguna manera, les empreses que van a fer les noves obres, a principis de maig començarem les instal·lacions de les plaques solars en els diferents cementeris del "Requiem in Power". apunta. És més, específicament sobre la primera quinzena de maig s'engegarà un projecte que "desperta molt interés en diferents sectors".
El regidor d'Emergència Climàtica i Transició Energètica reivindica a la ciutat de València com un lloc d'oportunitats i un espai en el qual produir, dins de la ciutat, molta energia renovable. Sobretot, és que l'energia es generarà i es consumirà en la ciutat, per la qual cosa hi hauran menys pèrdues en el transport i, per punt, és una instal·lació més eficient que les que puguem trobar a l'interior. "Estem estalviant en no fer grans instal·lacions energètiques de transport per a consumir l'energia", assenyala. En aqueix sentit, parla que pretenen donar impuls a l'energia fotovoltaica i que d'ací ve la bonificació de l'IBI (50%), aqueixa bonificació de l'ICIO (95%) o la creació d'unes oficines de l'energia que han obert a través de la Fundació Clima i Energia.
En aquest punt, va comentar que hi ha 2 raons que els han portat a treballar en aquest projecte. En la primera d'elles parla del preu de la llum sobre el qual reflexiona que és molt alt i que ha sigut un dels grans problemes que ha afectat les famílies i també al xicotet comerç d'aquesta ciutat, amb el que li ha anat restant competitivitat. També, apareix el canvi climàtic i, en efecte, l'emergència climàtica. "Hem vist que amb la placa solar podíem fer front a aquesta problemàtica, perquè estalvies en la factura de la llum, però també, pel que fa al canvi climàtic, conservem més i fem front a l'emergència climàtica. Acaba amb el missatge/objectiu que pretenen col·locar a València en una posició privilegiada per a lluitar contra l'emergència climàtica i aconseguir que siga una ciutat neutra en l'àmbit d'emissions abans de 2030. "Cal sumar també que en els pròxims mesos es constituirà una empresa mixta en generació, reproducció d'energia i instal·lació de plaques solars perquè siga una realitat", esmenta.