Onades de calor, sequeres o pluges torrencials són els efectes que el canvi climàtic està tenint sobre el territori valencià. El món es calfa, i la conca mediterrània, en paraules de l'ONG Reforesta, "ho fa en un percentatge encara major, provocant que l'excés d'energia que s'acumula en l'atmosfera es concentre i descarregue de manera desproporcionada". L'exemple més recent el tenim en els efectes que la DANA ha tingut sobre la província de València on es van superar els 2.200 m³/seg. de cabal en el barranc del Poio. Uns efectes que, assenyalen, "s'han vist multiplicats per la minvada capacitat del sòl per a absorbir aigua".
D'esta manera, i coincidint amb el Dia Mundial del Sòl, que se celebra cada 5 de desembre, l'ONG Reforesta advoca per prendre mesures per a evitar inundacions o, almenys, reduir el seu impacte en les poblacions. Per a això, expliquen, "és essencial augmentar i millorar el contingut de matèria orgànica del sòl, que és el que produïx l'efecte esponja quan hi ha precipitacions. I hi ha dues activitats determinants per a aconseguir-ho: la gestió forestal i l'agricultura regenerativa".
El principal component de la matèria orgànica del sòl és el carboni i en això, Espanya es troba a la cua d'Europa: és el país europeu amb menor contingut de carboni en els seus sòls. D'ací, la importància de dotar als nostres sòls de més massa arbòria, tasca en la qual treballa Reforesta des de la seua creació, en 1991. "La reforestació augmenta la matèria orgànica del sòl, intercepta la pluja i disminuïx la força amb la qual impacta en el sòl, guanyant així infiltració en detriment de l'escorrentia, que és l'aigua de pluja que es desplaça arrossegant la terra. També són importants els boscos de ribera, que contribuïxen a subjectar la terra dels marges del llit i a disminuir la força de l'aigua", explica Miguel Ángel Ortega, president de Reforesta.
Amb adequades pràctiques agrícoles, la mitjana a València podria incrementar-se fins al 3% en un període de 3 a 5 anys. Això augmentaria la capacitat d'absorció d'aigua del sòl en 18,71 Hm³ en la conca del Poio i en 97,41 Hm³ en el conjunt de la província, una xifra que és 2,6 vegades la capacitat de l'embassament de Forata. I si s'aconseguira una mitjana del 4% de matèria orgànica, xifra que ja mostren algunes explotacions agrícoles valencianes, eixe embassament subterrani ascendiria a 176,61 Hm³ a la província i a 33,91 en la conca del Poio.
Així mateix, des de Reforesta també apunten a l'agricultura. "L'agricultura convencional basada en el cultiu intensiu de la terra és responsable d'una gran disminució del contingut de matèria orgànica". Per este motiu, aposta per evolucionar cap a una agricultura regenerativa que "restablisca l'equilibri de sòl entorn de la millora de la matèria orgànica, de la microbiologia i del balanç mineral. Durant els dos o tres anys posteriors a la implementació de les tècniques emprades per esta mena d'agricultura baixen els rendiments, però posteriorment es recuperen i, fins i tot, superen als obtinguts en l'agricultura convencional", conclou el president.
Pla de xoc per a l'Albufera
I per a evitar futures catàstrofes naturals que puguen posar en perill una de les reserves naturals més importants de la Comunitat Valenciana, com és l'Albufera de València, la Generalitat Valenciana ha posat en marxa un pla de xoc per a avançar en la protecció d'este aiguamoll.
Un pla que en esta tercera fase, que arranca al desembre, s'establiran accions a mitjà i llarg termini entre les quals destaca la redacció de projectes d'adequació de reserves de la Generalitat afectades per la DANA, així com la retirada de residus i terres en la zona de trencament pròxim al barranc de Catarroja per la dificultat d'accedir amb maquinària en estos moments. Finalment, es realitzarà un complet seguiment de la qualitat de les aigües del llac en coordinació amb la resta de les administracions.
A més, la Generalitat instal·larà un bessó digital en l'Albufera per a monitorar en temps real l'estat del llac davant futurs episodis meteorològics adversos i ajudar en les labors de neteja i restauració d'este entorn després dels greus danys patits per les inundacions del passat mes d'octubre.
El conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, ha assenyalat que la instal·lació del projecte conegut com a bessó digital "no sols representa un avanç tecnològic significatiu, sinó que també establix un precedent en la gestió dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana, alineant-se amb els objectius de sostenibilitat i protecció del medi ambient". Per a la seua instal·lació, la Conselleria destinarà 2,5 milions d'euros.
Els bessons digitals permeten recaptar, a través de sensors i plataformes obertes, dades i informació fonamentals per a prendre mesures i solucions ràpides i eficients en cas de problemes ambientals i per a avaluar l'impacte de les polítiques de conservació. Així mateix, la seua instal·lació oferix la possibilitat de simular diferents escenaris ambientals per a ajudar en la presa de decisions que afecten la conservació i maneig del parc, la gestió eficient dels recursos naturals i la conscienciació i educació ambiental per a sensibilitzar a la població sobre la importància de preservar l'ecosistema del parc.