14 nous centres de serveis socials, més beques de menjador i la universalització de l'educació gratuïta de 0 a 3 anys. Aquestes són les línies de treball amb les quals Aitana Mas, vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, s'ha presentat en la seua primera compareixença en Les Corts. Un discurs en el qual ha reivindicat la gestió de la seua predecessora, Mónica Oltra; ha posat el focus en la "vertebració" de la província d'Alacant entre si i amb la resta de la Comunitat Valenciana i ha "donat la mà" a l'oposició davant les "dures" circumstàncies socioeconòmiques.
Entre les noves mesures previstes pels seus departaments destaca la "recuperació per al sistema públic de 14 centres d'atenció social que passaran a ser gestionats per l'Institut Valencià de Serveis Socials (IVASS) en el primer trimestre de 2023, entre els quals es troben els primers centres de dia de persones majors de gestió directa".
Una mesura s'emmarca dins de l'"acceleració en la reversió de serveis públics de gestió directa" prevista pel Consell per als pròxims mesos, perquè "la crisi no pot tornar a servir de pretext per a privatitzar els nostres serveis públics, sense per a impulsar una major protecció pública", ha assenyalat la vicepresidenta. Concretament, aquesta actuació se suma a altres mesures que impulsarà el Consell per a "accelerar les reversions sanitàries", entre les quals ha destacat la recuperació per a la Generalitat, des de l'1 de juliol, "del servei de farmàcia que estava en mans de la multinacional Domus Vaig veure".
A més, ha recordat que la nova Llei d'Igualtat "inclou la recuperació de la gestió pública de la neteja i els menjadors a les escoles, hospitals i residències de persones majors" i s'ha referit a altres mesures del Consell com "la universalització de l'educació de 0 a 3 anys o l'increment de les beques de menjador en aquesta legislatura per a garantir els drets de la infància, el suport a totes les famílies i facilitar la conciliació laboral".
Amb aquesta mena de polítiques, ha afirmat Mas, el Consell "està donant protecció i seguretat a les famílies i empreses productives", ja que "el nostre major repte és continuar demostrant que és possible donar una resposta diferent de la crisi econòmica per al que hem d'accelerar la implementació de les mesures previstes en l'acord del Botànic".
Dependència i RVI
En la seua intervenció, ha fet especial esment a l'"acció transformadora" de les polítiques socials desenvolupades des de 2015 quan "es va iniciar un procés de millora dels serveis socials" i especialment amb l'aprovació en 2019 de la Llei "per la qual es creava el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials Inclusius, conceptualitzat com a quarta pota de l'Estat del Benestar".
"L'esforç que durant aquests anys s'ha fet per a traure de la situació en què es trobaven els serveis socials valencians en 2015 i per a construir un dels sistemes de referència en tota Espanya ha sigut immens", ha afirmat.
Entre aquests avanços ha destacat les sis lleis aprovades (joventut, renda valenciana d'inclusió, de reconeixement del dret a la identitat i a l'expressió de gènere, de drets i garanties de la infància i adolescència i dels serveis socials inclusius) amb el que "les polítiques socials i d'igualtat han passat a significar ara quasi un 8% del pressupost total de la Generalitat, amb 2.199 milions d'euros, el triple del que hi havia" amb l'objectiu de "millorar la vida dels i les valencianes".
Entre aquestes millores, ha assenyalat l'increment de la inversió global en el sistema d'atenció a la dependència, que ha passat de 541 milions en 2015 a 986 milions en 2021, quasi el doble, un 82,26% més que implica rescatar persones".
D'aquesta manera, "les persones que ara es troben dins del sistema d'atenció a la dependència hagen passat de 41.955 el juliol de 2015 a 126.565 el juny de 2022, tres vegades més i una variació percentual de quasi el 200%."
Així mateix, "la llista d'espera en atenció a la dependència ha disminuït de les 44.686 persones oficials el juliol de 2015, més les 17.000 aparegudes als calaixos, per tant, més de 60.000, respecte de les 12.602 actuals. És a dir, prop de 50.000 persones menys en llista d'espera", ha indicat.
D'altra banda, ha destacat que, amb la Renda Valenciana d'Inclusió (RVI), "estem donant cobertura a 77.259 persones, a les quals hem actualitzat l'IPC, amb un increment del 5,5% respecte de les quantitats de totes les modalitats de prestacions", situant a la Comunitat Valenciana com l'autonomia en la qual les persones beneficiàries reben una quantitat major en relació amb la renda del seu territori.
En aquest sentit, ha recordat que s'ha passat "d'un pressupost per a la Renda garantida de Ciutadania de 29 milions d'euros en 2015 a 276 milions d'euros en 2021, huit vegades més per a polítiques dirigides a les persones més vulnerables, per a rescatar-les d'on el neoliberalisme econòmic els ha pretesos deixar".
Enfortir el SPVSS
En línia amb aquestes polítiques, la vicepresidenta ha destacat que en els pròxims mesos el seu departament continuarà "enfortint les diferents branques del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials mitjançant mesures com la consolidació del contracte-programa "que permet que els ajuntaments i les mancomunitats puguen implantar una atenció primària forta i pròxima a la ciutadania".
A més, es continuarà impulsant "l'acció concertada pluriennal, per a 4 anys, del conjunt de centres i serveis que les entitats sense ànim de lucre posen a la disposició del sistema" i s'abordarà "amb els agents socials i econòmics l'estabilitat i homogeneïtzació salarial dels més de 8.000 treballadors i treballadores".
A això se suma l'aprovació de quatre decrets que desenvolupen la Llei de Serveis Socials Inclusius que regularan els òrgans i processos de participació, la creació dels comités d'ètica, la tipologia dels centres i la qualitat dels serveis socials.
D'altra banda, en col·laboració amb les conselleries de Sanitat Universal i Salut Pública i Educació, Cultura i Esport, està previst aprovar un decret que regularà l'atenció precoç i els avantprojectes de llei de diversitat familiar i suport a les famílies, d'accessibilitat universal i la llei valenciana d'igualtat.
Vertebració del territori
La vicepresidenta Mas ha volgut fer especial esment a la necessitat d'impulsar una major "vertebració" de tots aquells territoris "per als quals cal continuar millorant l'orientació de les nostres polítiques per a potenciar la descentralització i desconcentració del nostre territori, ja que només així aconseguirem una autonomia més igualitària, més integradora i més justa del sud de la nostra terra".
En aquest sentit, s'ha referit en concret a la província d'Alacant i ha afirmat que el sud "ha de ser el protagonista dels seus desafiaments", ja que "si continuem formulant mal les qüestions, continuarem generant aqueix malestar incòmode que ens fa pensar equivocadament que tota la Comunitat Valenciana està vertebrada excepte unes excepcions que no requereixen d'especial atenció".
Es mantindrà l'equip
Mas també ha anunciat la seua decisió de no apartar als càrrecs imputats en el cas del presumpte encobriment dels abusos sexuals per part de l'exmarit de Mónica Oltra a una menor en un centre tutelat, i ha apel·lat a la presumpció d'innocència davant la "cacera política a través dels jutjats" que, al seu judici, ha existit els últims mesos.
"He decidit mantenir el meu equip. És el moment de la justícia i una qüestió de ser respectuosos amb els procediments judicials i els temps que marquen. No seré jo qui faça de jutge, com fan vostés", ha afirmat.