Francesc Esteve i Alfons Esteve, al costat del Secretari d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Toni Gisbert, han presentat una nova proposta de Llei Lingüística "que assegura una igualtat entre totes dues llengües oficials". Llancen la iniciativa com una intenció de "superar" la Llei d'Ús i Acarnissament del Valencià, que resulta "un marc obsolet i insuficient".
Entre les principals mesures d'aquesta Llei, està la necessitat d'aquells que vulguen formar part de l'administració de demostrar una competència adequada en tots dos idiomes per al treball a realitzar, més enllà del títol de la Junta Qualificadora. Alfons Esteve ha assenyalat, també, la necessitat que, "en un terme prudencial", qualsevol empresa privada hauria de "ser capaç d'atendre a algú en valencià": "Que almenys puguen entendre-ho, no diem parlar-ho, però que no se'ls obligue a canviar d'idioma", ha detallat.
Els tres ponents han assenyalat que la Llei té un objectiu central que és "equiparar els drets dels parlants de totes dues llengües d'una manera pràctica, no solament sobre el paper".
"Reciprocitat mediàtica"
Gisbert ha aprofitat l'ocasió per a fer un balanç del Botànic respecte a la promoció i ús del valencià. "Hem avançat perquè s'ha acabat la persecució del valencià a la qual ja estàvem acostumats durant 20 anys", ha iniciat. El coordinador ha assenyalat que, encara que s'han fet avanços amb la Llei de Plurilingüisme i la d'Ús i Ensenyament, encara "queden coses" per fer.Des d'ACPV assenyala l'obstacle que resulta la "contínua judicialització per part del PP" de les propostes de l'àmbit lingüístic de les Corts. Segons ells, la dreta valenciana promou un conflicte lingüístic valencià-català que, "si va existir, va anar en la transició". Creu Gisbert que és una cosa superada "i avalat jurídicament".
Ha assenyalat el coordinador l'incompliment de les Corts quant a la "reciprocitat mediàtica", perquè és alguna cosa que es va signar amb la Generalitat de Catalunya fa temps, "quan no estava À punt, però ara ja està, han de complir", ha assegurat.
La proposta de llei que presenten, asseguren, "té treball d'anys". Alfons Esteve és cap Tècnic de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat. Francesc Esteve és el cap de l'Àrea de Recursos Lingüístics del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València (UV). Francesc Esteve assenyala que l'educació no universitària en valencià és actualment un 30% i, segons el ritme actual, "no aconseguiria el 50% fins al 2094". "Aquesta Llei no és una especulació; es basa en campanyes i programes de la UV que en els últims 6 cursos han aconseguit passar del 24,7% al 40,2% de docència en valencià", ha assenyalat l'acadèmic.
'Reconegut' pel Tribunal Constitucional
Per a Alfons Esteve, per a assegurar la promoció d'una igualtat real de la llengua, la Llei ha de presentar "unes obligacions i objectius concrets". "Ha d'afectar a tots els camps de la societat, perquè el lliure mercat només beneficia a la llengua que durant molts anys ha tingut el monopoli", ha afegit.Un altre dels punts que, asseguren, ajudarà a superar disputes "que no existeixen" és la superació de noms -poder dir català i valencià indistintament- i la reciprocitat mediàtica. Aquesta dualitat per a referir-se a l'idioma és alguna cosa que ja reconeixen les universitats i que, després de diversos recursos, també reconeix el Tribunal Superior de Justícia de València i el Tribunal Constitucional.
Frascesc Esteve ha assenyalat que la Llei, en cas de portar-se a tramitació, seria totalment vàlida. Això es deu al fet que "és quasi copiada" d'altres lleis que ja han passat per diferents tramitacions, com la Llei LGTBI valenciana o la Llei Lingüística de Catalunya de 1988. "Destaquem de la Llei LGTBI la voluntat d'igualar, amb mesures molt concretes, qualsevol mostra de discriminació o intolerància", ha afegit.
La proposta es presenta aquesta vesprada en el Centre Octubre. Els ponents esperen construir, "a poc a poc", un consens sobre el qual "ja s'ha treballat" perquè, asseguren, les principals entitats i organismes que treballen per la igualtat del valencià ja estan sumats. La Llei es repartirà, al costat del seu argumentari, editada en format lliure per a promoure la seua difusió.
Per a Gisbert té cabuda la discussió sobre el contingut de la Llei i es pot debatre sobre les seues mesures, però tornar a la discussió sobre el 'catalanisme' o atribuir-lo a una ideologia és "fer un ús polític de la llengua". "No és una proposta d'esquerres o de dretes, només pot interpretar-ho així els qui vulguen usar-ho com a arma electoral. És una proposta contra la discriminació. Qui estiga en contra haurà d'explicar per què està a favor de la discriminació", ha conclòs.