L'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) adverteix que les dones cobren de mitjana uns 4948 euros menys que els homes el que es tradueix en el fet que les dones haurien de treballar 53 dies més a l'any per a aconseguir la mateixa remuneració que els homes. La causa d'aquesta desigualtat entre homes i dones té nom: la bretxa salarial de gènere.
En concret, a la Comunitat Valenciana, les últimes dades publicades per la Conselleria d'Economia dirigida per Rafael Climent reflecteixen que la desigualtat salarial entre homes i dones va disminuir 0,6 punts entre 2019 i 2020 i ascendeix actualment en el 19,9%, és a dir un home cobra quasi un 20% més que una dona.
Així, mentre que en el sector privat aquest número es situa en el 16,2%, en l'administració pública és d'un 10,3%, asseguren des de l'Associació d'Empresàries, Professionals i Directives de València (EVAP). Aquestes xifres van fer que fa un any Mònica Oltra, la vicepresidenta de la Generalitat que també encapçala la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives anunciara la posada en marxa del procés de creació d'una nova llei d'igualtat.
Primeres revelacions sobre la futura Llei d'Igualtat
Aquesta nova norma, que substituirà a l'aprovada fa quasi 20 anys, en 2003, es basarà entorn de quatre eixos: "la redistribució i igualtat d'oportunitats; el reconeixement dels drets; la democràcia, paritat i representativitat; i la creació de polítiques vinculades a les masculinitats igualitàries per a impulsar la incorporació dels homes a les professions tradicionalment feminitzades.
Així ho ha anunciat la consellera Mònica Oltra en un acte a les portes de l'Ajuntament de València organitzat per l'Associació d'Empresàries, Professionals i Directives de València (EVAP) coincidint amb el dia internacional per la igualtat salarial que se celebra hui 22 de febrer.
Un dels eixos vertebradors d'aquesta nova llei tindrà per objectiu qüestions pendents com l'erradicació de la bretxa salarial i es concediran incentius a les empreses amb més del 40% dels seus llocs directius ocupats per dones per a augmentar el nombre de dones en els consells d'administració i alts càrrecs.
Així mateix, també es planteja regular que per a accedir a subvencions o contractació pública, les empreses hagen de "fer públiques les seues taules salarials" i en el cas que es detecte un "desviament injustificat de més del 5% entre el salari que perceben les dones i els homes, hauran d'impulsar plans per a revertir aqueixa bretxa salarial", ha precisat Oltra.
Causes de la bretxa salarial de gènere
Amb motiu del dia internacional per la igualtat salarial, l'EVAP ha llançat una campanya per a conscienciar i iniciar el camí cap a l'erradicació d'aquesta desigualtat de gènere. D'aquesta manera, la campanya en vídeo mostra que la principal causa de la bretxa salarial entre homes i dones resideix en els complements i les hores extra, ja que, a diferència que els homes, les dones treballen menys hores extra que els seus companys homes perquè assumeixen tasques de cures no remunerades a xiquets i xiquetes i persones dependents.
A més, aquesta bretxa salarial s'accentua segons el sector laboral. Així, en àmbits com els alts càrrecs directius d'una empresa on el personal obté majors salaris, només el 6,3% dels contractes porten nom de dona. I, per contra, sectors amb sous més baixos, com els serveis, el del comerç, el sanitari o la neteja, registren una alta taxa de dones.
Per aquesta raó, una de les claus que va aconseguir reduir aquesta bretxa salarial, a nivell estatal, en 2019, respecte a 2018, va ser l'increment del salari mínim interprofessional (SMI), tal com afirmen la sotssecretària general d'UGT, Cristina Antoñanzas. Aquesta pujada "va beneficiar majoritàriament a les dones" perquè són més de dos milions les que cobren l'SMI i com a conseqüència van veure elevat el seu sou en 2019.
En aqueix sentit, s'espera que la pujada de l'SMI fins als 1000 euros mensuals que va ser anunciada pel govern central el mes de gener passat seguisca la mateixa tònica i assolisca reduir també la bretxa salarial.