El cirurgià valencià Pedro Cavades és un dels protagonistes del monument faller que alçarà l'artista José Luis Cardells per a la comissió Carretera Escrivà- Cooperativa Sant Fernando de València enguany. El ninot, que ara forma part de l'Exposició estarà en pocs dies en el carrer d'aquesta falla del barri de Jesús.
Sota el lema "La fugida dels supergenis", Cardells fa una crítica a la migració de joves "sobradament preparats" a altres països cercant les oportunitats que en els seus llocs d'origen no troben. Una de les escenes principals és la del doctor Pedro Cavades, amb la qual es vol homenatjar la seua acció desinteressada com "supergeni que queda", portant com a equipatge en els seus viatges el seu treball com a cirurgià i el seu bon fer.
Pedro Cavades està especialitzat en reconstrucció microquirúrgica des de 1994. En 2003, crea la Fundació que porta el seu nom, amb l'objectiu de proporcionar cirurgia reconstructiva moderna a pacients desfavorits de països africans, en un primer moment a Kenya i des de 2013, a Tanzània.
Els seus viatges a Kenya li van fer canviar la seua forma de veure el món i la cooperació i el que li porta, a ell i al seu equip, a realitzar aquestes operacions en els països africans, en les quals tracten des de seqüeles de traumatismes i fractures, a cremades, tumors, malformacions congènites, cirurgia ginecològica o tiroide en els països africans. En paraules del doctor Cavades, "vivim en la part còmoda del món. Sobra menjar, seguretat, sanitat, sobra diners. Jo no recorde haver fet cap mèrit per a nàixer en aquesta part del món. Crec que la cooperació humanitària és el preu mínim del lloguer per viure en la zona còmoda del planeta."
És per tot açò que la falla Carretera Escrivà vol donar-li les gràcies per ser un exemple per als i les valencianes, i per a tothom, amb la seua labor quirúrgica desinteressada, que ell qualifica de "pura i simple decència". Com arrepleguen els versos del llibret de la comissió, escrits per Enric Almero, on s'explica la falla: "és el millor remat per a una història com la que vós contem en nostra falla, puix si tenim un geni en la memòria és aquest i es mereix una medalla. En el teu ens queda viva l'esperança que algun dia ens guie la temprança tal sols per a cridar-ens sers humans. Puix hui i en tant mediocre en la balança en gent com la teua s'espera la bonança, i orgull de poder dir-ens valencians".