L'oposició i el col·leccionisme de 'Fake News'

PP, Ciutadans i Vox utilitzen les mateixes mentides sobre l'”adoctrinament” a les escoles o una suposada ‘islamització'

Guardar

María José Catalá Campaña-2
María José Catalá Campaña-2

La descripció original de les 'Fake News' es referia a la difusió de mentides amb forma de notícia per a desinformar de forma intencionada. Amb el temps el panorama ha canviat: la intenció és encara la mateixa però la capacitat de difusió i de repercussió s'han magnificat. Amb les convocatòries electorals del 28 d'abril i 26 de maig, des de l'oposició valenciana s'incrementa la difusió de 'bulos' o afirmacions sense proves que busquen danyar als seus adversaris polítics -com l'"adoctrinament" a les aules valencianes-. No obstant això, encara que el procés pot seguir-se fins ahir a la vesprada, ja estava en marxa el mateix dia de la presa de possessió de Joan Ribó com a alcalde de València.

El matí del 13 de juny de 2015 Ribó es va convertir en el cinqué alcalde del Cap i Casal. Aqueixa mateixa nit, l'assessor del Partit Popular (PP) Nacho Pou, va llançar per twitter -ara té el compte protegit- que l'alcalde de Compromís va retirar "la bandera d'Espanya de la Marina". Encara que el bulo es va desmentir ràpidament, perquè la bandera estava enrotllada a causa d'una tempesta, es va difondre ràpidament i fins i tot va ser reproduïda per Albert Rivera.

Les xarxes socials

Una de les noves fonts de bulos i 'Fake News', especialment per les xarxes socials, provenen de seguidors i militants del partit ultradretà Vox. Ahir a la vesprada la Vicepresidenta de la Generalitat, Mònica Oltra, va haver de desmentir de nou una mentida sobre la realitat valenciana. "Lamentablement hi ha persones que basen la seua campanya en la mentida", va sostenir la política en la presentació de la seua imatge de campanya.

Des d'un compte que difon missatges d'ultradreta i de Vox, es va redifondre un vídeo d'una mesquita belga que, asseguren, "és un col·legi públic de València". La falsedat original va ser llançada per un sotsinspector de policia i difosa pel llavors President del PP d'Alacant.

https://twitter.com/monicaoltra/status/1113800421158658048

També en relació a aquesta nova tendència, el candidat de Compromís al Congrés dels Diputats, Joan Baldoví, va dir que és necessari "valencianitzar la política", la qual cosa passa per "denúncies aquestes mentides i aqueixes granges de vots que treballen per a difondre-les", en relació a les cadenes de whatsapp i perfils de Twitter com l'anterior.

Aquestes declaracions de tots dos candidats sobre les 'Fake News' es van produir per un altre bulo difós pel PP valencià. Miguel Barrachina, president del PP de Castelló, va difondre a la fi de març un missatge sobre una suposada obertura de diligències contra Oltra "per pagaments de 43 milions sense contracte". Va ser una denúncia presentada pel PP valencià que va resultar arxivada al no apreciar-se delicte l'abril de 2018. No obstant això el polític el va usar com a novetat per a atacar als seus adversaris.

https://twitter.com/Nomdedeu/status/1110260310764593152

"Estarem com Catalunya"

Els tres candidats de la dreta valenciana a les Corts comparteixen una acusació sense proves. tant Isabel Bonig (PP), Toni Cantó (Ciutadans) com José María Llanos (Vox), sostenen que a les escoles valencianes hi ha "adoctrinament".

Segons la candidata popular, el Govern del Botànic utilitza l'educació per a "adoctrinar als xiquets i inculcar-los la seua forma de ser i pensar", segons va assegurar en la Convenció Nacional del PP. Una conjura compartida també per Plans, que va dir que "no pot ser que a les escoles valencianes" s'ensenye que són "catalans", i que Cantó va portar més enllà. "Dóna-li quatre anys més al PSC valencià i a Compromís i estarem com Balears, i dóna-li huit o dotze més i estarem com Catalunya", va assegurar en relació al suposat adoctrinament en una entrevista a La Vanguardia. Cap, no obstant això, ho ha demostrat.

El candidat de ciutadans va difondre el gener passat una altra 'Fake New' relacionada amb les escoles valencianes. Va assegurar als mitjans durant una roda de premsa que, familiars seus, no poden estudiar res en castellà a causa de les polítiques del Consell. Una cosa impossible, perquè la legislació actual obliga a impartir un mínim del 25% de les hores lectives en valencià i castellà.

L'oposició utilitza, fins i tot, dades que donen imatge de veracitat. En la web de campanya de María José Catalá, candidata a l'alcaldia de València pel PP, s'assegura que amb el govern actual la ciutat "continuarà sense possibilitat de creixement i desenvolupament econòmic". No obstant això, segons dades de l'Oficina Estadística, l'activitat econòmica de la ciutat ha augmentat 6,7 punts des de 2016. Segons l'INE, a més, l'atur de la Comunitat ha baixat fins al 14,3%: en 2015 amb Barberà era del 21,45%.

Destacats