En una societat interconnectada, les infraestructures i els canals sobre els quals es vehicula la comunicació esdevenen bàsics per poder vertebrar-la i fonamentar el seu benestar econòmic, social i ambiental.
Amb el canvi de govern a Madrid, assistírem estupefactes al regal de comiat del Ministre de Foment del PP, Íñigo de la Serna, que no va sol·licitar la inclusió de l’Eix Mediterrani pel seu traçat costaner, la connexió amb València-Múrcia-Almeria i la connexió Sagunt-Saragossa, com a Eixos Prioritaris en la Xarxa Europea de Transport. El Port de València, el més important de l’Estat espanyol en quant a tràfic de contenidors, quedava fora de connexió i sense prioritat als ulls de la UE.
Esperpèntic, que la tercera ciutat d’Espanya, el primer Port d’Espanya i l’Eix de connexió més important econòmicament d’Espanya, recordem que sustenta el 45% del PIB de l’Estat, hagen quedat aïllats i fora de connexió.
Governe qui governe, que el Ministeri de Foment no ha tingut l’Eix Mediterrani entre les seues prioritats és un fet que ens acompanya durant tota la democràcia: recordem a la Comissària Loyola de Palacio, forçant l’eix central per Pirineus, connectant-se amb el NO-res francés; recordem també com, davant l’impossibilitat de suprerar el test de les xifres econòmiques i de generació de riquesa de l’un front a l’altre, l’hem vist canviar de nom a “Eix Madriterrani”. I com, en l’actualitat, ja han segrestat la via de connexió més important del país a nivell d’economia, producció, ocupació i benestar fins el punt de negar-la, obviant i anul·lant no només el Port de València, si no tot el País Valencià en el seu conjunt.
No contents amb negar l’existència del propi eix, també han decidit deixar-lo fora de connexió del refós eix central, oblidant-se també de la connexió Sagunt-Saragossa, una línia obsoleta, que està posant-se en valor gràcies a la inversió, per ara en exclusiva, de l’Autoritat Portuària de València i on els diners que reflectiren els PGE de 2018 no s’estan traduïnt en obres, contagiats d’aquesta estranya amnèsia.
Els i les valencianes ens trobem com sempre a soles, davant la defensa dels nostres interessos. Existeix tota una generació que hem crescut amb lapolèmica relacionada amb les infraestructures valencianes: l’A3, l’AVE, l’eix Mediterrani i el Cantàbric-Mediterrani també, en un conscient degoteig de discriminació administrada des de Madrid, en primer lloc, per prioritzar la connexió radial amb el centre; en un segon per fer pagar la infraestructura productiva de forma privada i, finalment, en un forat sense fons de balafiament i font de corrupció amb infraestructures de més que dubtosa viabilitat.
Que qui ha governat a l’Estat ha fet política contra nosaltres, és evident. Allò que no sabem és si eixe algú és conscient que amb eixa política acomplexada anti-valenciana està fent política contra el propi Estat, ja que està deixant d’invertir en un dels territoris més productius que el constitueixen.
Des de Compromís, continuarem situant els interessos valencians com a primera variable, i continuarem explicant la necessitat obligada de tindre una força amb la variable territorial com a eix motor per a millorar la nostra economia, els nostres recursos i en definitiva el nostre benestar. El nou Ministre de Foment, valencià, té un bon paperot a resoldre. Li ho recordarem cada dia que passa. València, a dia de hui, fora de connexió amb Europa. Tic-tac, tic-tac...