A una part important del “nou” PP els valencians els importem el mateix que a l’anterior: 0. Res. Nada. Nothing, i ho dic en anglès perquè el valencià es veu que no és suficientment cosmopolita per a Carlos Mazón. Hereu d’una família de la burgesia alacantina i també hereu polític de l’investigat Zaplana, Mazón es refugia en el seu somriure i en evasives per justificar que un candidat a la Generalitat com ell no solta ni pruna en valencià, llengua cooficial segons l’Estatut d’Autonomia, també eixe que ells van modificar i ratificar en el 2006. Més greu és encara el cas de María José Català, qui, després d’aquell mitin en què demanà perdó per si “me paso al valenciano, que es mi lengua materna y tengo ese defecto”, tampoc no ha amollat ni una paraula en valencià.
I és que és ben curiós que el “nou” (que de nou no té absolutament res) PP es reivindique defensor dels interessos valencians quan, després de 16 anys en la Generalitat, el PIB per capita dels valencians està en el seu punt més baix des que els valencians aconseguírem l’autonomia. Un valencianisme que deia protegir els nostres símbols mentre destrossava l’Horta de València, posava en risc de mort l’Albufera i construia sense cap tipus de control per tot arreu del litoral valencià. Especulació, turisme de sol i platja, corrupció, destrucció del patrimoni valencià, el tancament d’una Radiotelevisió Valenciana que imposava la censura i, fins i tot, la persecució i el despreci sistemàtic cap a tots els grups que cantaven en valencià.
El dia de la marmota: aigua, finançament, secessionisme lingüístic i repeat
Alguns estareu pensant que les meues línies han sigut dures i que el “nou” PP ve amb alguna fórmula nova i un discurs renovat i fresc. Doncs no, estimades, senc decepcionar-vos, però no. El discurs del PP valencià és com el dia de la marmota, consisteix a repetir mantres una i altra vegada fins la sacietat. Els va funcionar durant anys, però… Els funcionarà ara?
Després de més de 30 anys prometent-nos PP i PSPV un finançament just per a l’autonomia més infrafinançada (la valenciana), continuem en les mateixes i PP i PSPV continuen tirant-se els trastos l’un a l’altre mentre no tenim per pagar sous de mestres i metgesses, i continuem ajornant inversions com cada any. Ara, el PP torna a emprar el cavall de batalla d’un finançament que mai no s’atreviren a tocar quan tenien majoria absoluta, per no perjudicar els interessos d’altres PP atlàntics forts com el de Galícia i Feijóo, Lluís Bertomeu dixit.
Com no, torna el discurs divisiu dels valencians amb l’aigua, que tracta d’enfrontar més encara a la bona gent del sud amb els valencians, fent-los sentir que hi ha una València enemiga que perjudica sistemàticament els seus interessos. Si bé és un debat ben interessant que cal tenir, no pense que siga molt valencianista fer-lo posant les comarques del sud una front l’altra, amb un relat de blancs i negres on “qui no està amb mi està contra mi”. Alacant és molt important, és ben cert, però també ens calen discursos en positiu que ens unisquen i no que ens enfronten entre valencians.
Per últim, el tema en què més s’equivoca el PP, amb diferència: la llengua. Puc entendre que el PP rebutge denominacions que, fins i tot el NODO va emprar en el seu dia, com la de País Valencià. Els agrairé sempre la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que ells mateixos van acabar rebutjant. Entenc que necessiten marcar discurs propi i diferenciar-se de l’esquerra.
Però no sé jo si un altre manifest contra uns Països Catalans que sols semblen ja existir en la seua imaginació és una bona idea. No sé jo si són una bona idea per al 2022 discursos que promouen el secessionisme lingüístic com el de l’alcaldessa de Navarrés Estela Darocas. Posicions que, al remat, acaben demostrant que el major interés que tenen en diferenciar entre valencià i català és el de promoure la uniformització lingüística en castellà, que és la lengua que nos hemos dado entre todos. A demanar perdó si es passen al valencià i a seguir ofrenant noves glòries.
Sobre V0X, Moreno Bonilla, Feijóo i la moderació
Si un mèrit polític va tindre l’hegemonia absoluta del Partit Popular durant anys en el País Valencià, este fou la seua transversalitat i la seua capacitat per arribar a sectors que comprenien des del centre fins l’extrema dreta. No obstant això, amb l’aparició de V0X, la carta de la moderació sembla escapar-se ben lluny dels populars. De la mà de Mazón i d’altres “nous” com Paco Camps, no s’ha dubtat en equiparar a V0X amb Podemos i banalitzar-lo. De veritat és creïble que un partit que es diu valencianista puga normalitzar la presència d’una formació política que està a favor d’acabar amb l’Estat de les Autonomies?
Un discurs pepero que, per cert, contrasta enormement amb el de Moreno Bonilla (ara Juanma, coses de la #compol), capaç de projectar una veu de trellat i lliure d’odi per a Andalusia, que el portarà a fregar la majoria absoluta. Potser els números puguen sumar per al PP valencià i propiciar que acompanyats de la seua campanya mediàtica contra Puig i Oltra (convenientment regada pels mitjans afins de la ultradreta, clar) i dels seus amics de V0X siguen capaços de formar un govern.
Ara bé, el que cal també que ens preguntem els valencians és quin pot ser el cost d’aquest govern. De fons, un debat que sempre torna: Ha canviat suficient la societat valenciana? Han quedat soterrats definitivament debats com la llengua i els símbols?
Podem, a la fi, començar els valencians a viure la nostra valencianor amb normalitat i sentir-la com considerem? Esperem que la Història i el nostre Poble savi estiguen al nostre costat. En Génova 13, com cantava Michael Jackson, don’t really care about nosaltres, els valencians.