Un any més tornem a conèixer els Pressupostos de la Generalitat. Un any més ens els tornen a vendre, o intentar vendre, com els pressupostos més socials de la història. Un any més ens volen donar a entendre que amb uns pressupostos autonòmics, sotmesos al centralisme de l'Estat espanyol, es poden solventar les necessitats del poble valencià Ens han anunciat i intentat enlluernar amb la xifra màgica dels 13.818 milions d'euros, dels 22.092 del total pressupostari, assignats a despesa social. Però aquests pressupostos amaguen altre xifres i realitats que cal precisar: - Estem pagant 5.281 milions de deute odiós generat per culpa de l'infrafinançament que patim al País Valencià i que és conseqüència directa d'unes competències delegades sense el finançament per fer-les efectives. Aquest deute històric s'incrementa cada any i duplica la xifra pressupostària, la qual cosa implica que hauríem de dedicar la totalitat de dos pressupostos de la Generalitat Valenciana per tornar el deute. Recordem el paper antidemocràtic que juga el deute com a mecanisme econòmic de submissió política i de transvasament de capital del País a la banca mitjançant els interessos amb el que hem de pagar-lo. Per acabar d'adobar-ho, utilitzen el FLA com a mesura de xantatge basada en prestar-nos els nostres propis diners amb interessos i condicions polítiques. - Estem patint un espoli de més de 6.000 milions d'euros cada any. L'espoli es calcula per la diferència entre els diners que aportem a l'Estat espanyol i la part que ell ens retorna. Cal recordar que som l'única comunitat autònoma que estant per davall de la mitjana pel que fa a PIB paga per a la «solidaritat autonòmica» quan per aquesta mateixa raó hauria de rebre. Per a fer-nos-en una idea més exacta, cada valencià i valenciana aporta al voltant de 100€ al mes que no reverteixen en el País Valencià, que se'n van i no tornen. - La partida reivindicativa que el govern del Botànic xifra en 1.325 milions d'euros semblen un maquillatge més que una reivindicació. Un maquillatge dels comptes sense aprofundir en que és una derivada més del mateix problema; tot el que depèn de Madrid acaba per oposar-se als interessos valencians. A més generen dos problemes. El primer, que en cas que poguérem fer us d'eixos milions passarien a engreixar el deute que hauríem de tornar novament amb interessos; el segon que si no podem fer ús, les partides pressupostaries referides a les despeses també són fictícies. Des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià tenim clar que sense sobirania econòmica no pot hi haure autogovern. Sense una hisenda pròpia no es pot donar una resposta efectiva a les necessitats del poble valencià ni un model econòmic autocentrat. Sense poder gestionar els nostres recursos no podem construir el País Valencià social, democràtic i inclusiu que volem, un país on poder viure amb dignitat i plenitud. Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, @DaDPV
Destacats