Darrerament es qüestiona molt el paper de les comissions d’investigació, i més ací en les Corts. D’uns mesos a esta part he pogut escoltar i llegir de tot, i fins i tot de periodistes de renom als que no he vist mai a les Corts Valencianes... Però de tot. I normalment els i les diputades no eixim molt ben parats. No obstant això, com tot no és o blanc o negre sinó que hi ha matisos, ha arribat l’hora de matissar i saber d’on venim i, més important, on anem.
En estos moments puc parlar des de l’experiència que em dóna haver sigut portaveu de dos comissions d’investigació en esta legislatura, a més de ser membre d’una tercera i haver estat en moltes sessions d’altres comissions quan he considerat que el que allí es deia podia ser d’interés. O fins i tot tinc el privilegi d’haver votat el dictamen de la investigació del metro en comissió, i notar en carn pròpia les llàgrimes i abraçades de les víctimes quan acabàrem amb tants anys d’injustícies i ignomínies.
I he vist de tot... Per això tremole d’allò que ha de vindre i del que queda per veure. He observat a un Carlos Fabra reivindicant-se com al rei del mambo i rei ‘de los tuertos’ llevant-se les ulleres de sol; he fet que Rus els diguera als seus això del “no se os puede dejar solos”; he escoltat com un exconseller del PP qualificava al seu antic governcom el pitjor que li havia passat en sa vida; he vist ficar-se roig de vergonya al ionki, sí al ionki, quan li vaig preguntar per què deia la seua ex dona que traficava amb “abuelitos”; he escoltat les llàgrimes d’Enrique Ortiz demanant perdó per haver finançat il·legalment al PP; i he sigut tractada amb desdeny per Blasco des de la presó qui, al cap de poc, acusaria Cotino d’ “haber prostituido su modelo”.
Hem descobert, com ara en Taula, que els sobrecostos de la corrupció, són d’uns quants milions més dels que ens figuraven d’avançat; he aprés de CIEGSA com negociava el Partit Popular amb algunes de les empreses constructores,a base de sobrecostos injustificats fins a mil milions i com no hem de repetir mai eixe model. He pogut parlar amb inspectors de residències de tercera edat que si feien la seua feina com tocava, estaven amenaçats amb anar-se’n al carrer amb una obertura d’expedient sota el braç i de com és de frustrant que a una persona no la deixen treballar.
I després de quasi un any investigant les adjudicacions que es feien a la família Cotino, a mi no em va sorprendre que Villarejo confessara que havia advertit a Cotino perquè el seu nebot fera neteja de papers compromesos. I tant que va fer neteja!! El nebot en Savia, ell fins i tot va furtar del registre de la Generalitat la seua declaració de béns per si algú venia a furgar després. Ni tampocens vàrem sorprendre de què si eren capaços de treure comissions de CIEGSA, dels nostres col·legis, com no anaven a treure profit de també dels més vulnerables, dels nostres majors?
S’aprén molt d’una comissió d’investigació, i també es treballa molt. Però tot i que no descobrim Amèrica (a qui li pot estranyar que l’home de Maria Dolores de Cospedal ja estiguera involucrat en la trama de les residències i que això ho diguérem fa més de dos anys en les Corts?), sí aprenem dels errors aliens. Els puc dir que la nova Llei de Serveis Socials Inclusius establirà una ràtio justa i necessària d’inspectors de serveis socials, i unes funcions amb rellevància. Els puc dir que amb les empreses constructores ara es negocia amb plecs, contractes i tècnics... I no com abans, amb un despatx, copa, café i puro, i d’amagades. Els puc dir que no conec cap diputat ni diputada que es córrega una ‘juerga’ a costa de Fira València... Al remat es tracta d’això, de responsabilitats polítiques i de saber quan mal ho feren els altres i com, per evitar que mai ningú puga tornar a caure en el pecat i en la traïció al poble valencià.
Mònica Álvaro, portaveu adjunta de Compromís a les Corts