Crec que hui en dia ningú serà capaç de negar que la creació d’un parc públic d’habitatges és una mesura eficaç per revertir els problemes d’accés a la vivenda que gran part de la població pateix. Sense atrevir-se a rebatre esta premissa obertament el ben cert és que després de dècades de governs de dretes la falta d’habitatge social existent en la Comunitat Valenciana és alarmant. Malgrat els esforços palmaris per revertir esta situació que s’han realitzat des de la conformació del primer Botànic al 2015, en este moment les vivendes socials només representen el 0,6% del total al nostre territori.
En este context crec que són de vital importància mesures com les que recentment hem reclamat unitàriament Compromís, el PSPV i Unides Podem a través de Les Corts i en coordinació amb la PAH. Ni més ni menys reclamem al govern central que convertisca la Sareb em una ferramenta pública al servei de la garantia del dret a l’habitatge.
La Sareb és la societat anònima que deriva de la creació l’any 2012 d’un banc roí que ajudà a traure els actius tòxics dels bancs, una iniciativa reclamada pels promotors immobiliaris per salvar-se financerament que va farcir esta institució de nombrosos actius immobiliaris.
Ara amb l’arribada d’un govern progressista no té cap sentit que la Sareb siga desenvolupant les seues funcions en les mateixes condicions que quan fou creada pel govern de Mariano Rajoy. L’acumulació de pèrdues del banc roí l’hem pagat any rere any des dels nostres impostos per a salvaguardar el sector financer i immobiliari, per això reclamem un gir de 180º en la seua gestió.
Reclamem la cessió de les vivendes que posseeix la Sareb en el territori valencià al parc públic autonòmic, per a convertir-les en habitatges socials i assequibles. Estem parlant d’unes 8.000 cases i pisos de la Sareb al País Valencià de les que no existeix cap motiu per a què no passen a ser de titularitat pública de manera immediata, es tracta d’una decisió política que el govern de Pedro Sánchez pot i ha de prendre ja.
Una empresa com la Sareb amb el principal capital públic no pot estar al servei de fons voltors, com va fer el Partit Popular, sinó que ha d'estar-ho al servei de la ciutadania. Garantir el dret universal i constitucional de la ciutadania a un habitatge digne és una obligació i frenar l'emergència residencial que estem vivint una prioritat per als governs en què estiga Compromís, per això no defallirem en reclamar un transformació de les polítiques públiques amb tots els instruments que tenim a l’abast.
Belén Bachero, diputada de Compromís i portaveu de Vivenda a Les Corts.