Se’ls ha anat la mà o directament, se’ls ha anat la pinça. Els ha volat la tapeta del cervell i han perdut la xaveta. No queda altra explicació per a les eixides de to que ha protagonitzat el Partit Popular la darrera setmana. Però el que no tenen és disculpa ni perdó de Déu.
Voler fer a Mónica Oltra culpable de tots els mals d’este món fa que al remat el Partit Popular, i la seua síndica en cap, tiren al fem la poca credibilitat que tenien. I això, senyores i senyors, no ens ho mereixem. Com a diputada que done suport al Govern reivindique des d’ací una oposició digna i no inútil, ni basada en fake news, perquè als i les votants els devem un respecte.
Arribar a dir, un dos de gener, que 175 menors sota tutela de la Generalitat han patit abusos sexuals el darrer any, i deixar caure que esta atrocitat prové de les persones que estan cuidant dels menors, no té perdó. Efectivament, hi ha persones menors d’edat que són tutelades precisament perquè el seu entorn familiar no és segur i pateixen abusos. D’ahí a insinuar que educadors i personal que treballa en estos centres o cases d’acollida està abusant dels xiquets i xiquetes és de traca, per no dir una cosa pitjor.
El PP fa molt de temps que fica el nas en els centres de menors. Des del 2015 la croada de Maria José Català no ha donat treva a educadors i educadores que fan feina en els centres. I em poden creure vostés quan els dic que les persones que allí treballen n’estan fartes. I és per a estar-ho. El que no he vist encara és a la portaveu del PP visitar els centres. De fet, jo mateixa em vaig quedar esperant-la en alguna visita que havíem concertat juntes a estos centres. I tot i que la senyora tenia més feina que vindre a visitar estos llocs, jo sí que ho he fet en diverses ocasions i he vist a estos xiquets i xiquetes.
Podran imaginar-se que la vida d’estes persones menors d’edat no ha estat fàcil, i encara així he escoltat testimonis que m’han aborronat, però també algun de bo. Ja no recorde si fou en Bunyol o en Monteolivete abans que el tancarem, on una jove estava feliç perquè en breu feia dihuit anys i marxava a un pis tutelat. Pisos que, per cert, abans de l’arribada d’Oltra a la Conselleria no existien, com tampoc hi havia quasi famílies que s’atreviren a acollir a estos xiquets i xiquetes a les seues cases. I hui les famílies d’acollida s’han multiplicat exponencialment a casa nostra, gràcies a les campanyes de sensibilització i la millora de les seues condicions.
El dia 18 de gener tornarem a seure, esta vegada en Diputació Permanent de Les Corts, per ser testimonis de com la Sra. Oltra, de nou, afronta totes estes mentides i bulos del PP. Hi ha coses que no es poden explicar: el misteri de la Santíssima Trinitat; perquè VOX afirma que moren tants homes assassinats per dones com a l’invers; o per què el PP s’encabota una volta i una altra en fer diana en els xiquets i xiquetes tutelats per l’administració...
Però ahí estarem, desmentint una a una les falsedats que s’aboquen contra les persones que cuiden dels més vulnerables. Solament aspire al fet que algun dia els vinga el trellat i visiten un dels centres que critiquen. Que escolten els xiquets i les xiquetes que allí viuen, que parlen amb els i les professionals que allí treballen i que sovint són l’única família d’estos menors. I tal vegada, sols tal vegada, els envaïsca el seny i l’apliquen al seu treball. Perquè ni vostès ni jo mereixem una oposició com esta.
Mònica Álvaro, portaveu adjunta de Compromís en Les Corts