Opinió

Quin avorriment de campanya

Guardar

monica alvaro
monica alvaro

Quin avorriment!! De veres, quin avorriment. Hi ha qui s’ha passat quatre anys demanant eleccions i quan ja tenen la campanya als morros, inclús per l’avançament del molt Honorable XImo Puig, que va pensar més en enquestes internes que no en electors, fan una campanya electoral d’allò més insulsa.

On estan les propostes en clau autonòmica per als valencians i valencianes? Al programa de Compromís. Ahí les tenen. No trobaran en cap altre lloc les propostes per a acabar amb la llista d’espera de la Llei de Dependència (que ja ha assumit a 77.000 usuaris i paga al dia als preceptors de les ajudes); no trobaran cap altre que es comprometa d’igual forma amb l’educació dels seus fills i filles i oferisca un servei, com és el menjador escolar, de forma gratuïta per a tots i totes les seues usuàries. No trobaran cap altre igual de compromés amb la baixada de l’atur, com que a data de hui són cinc mil aturats menys a les nostres terres i ara volem que eixos ocupats i ocupades tinguen un treball de qualitat. No trobaran ningú com nosaltres que puga dir, amb la cara ben alta, que va votar en contra del tractat de la taronja de Sud-Àfrica i que continuarà defensant el camp valencià. No el trobaran.

Perquè els altres partits s’han entretingut en coses que tal volta pensen que els donaran més rèdit electoral, o poden ser més divertides, però de profit poquet i de trellat menys. Les dretes, que ara en són varies oiga, s’ho passen d’allò més bé acusant-se entre elles de “derechita cobarde” i traient pit com fan els goril·les al zoo quan s’arrima altre mascle a pertorbar la seua pau. Ens diuen “jo aplicaré el 155, doncs jo l’aplicaré el doble de temps”, i “derechita cobarde lo será usted”. I així ens va a la resta de mortals que, quin error, pensàvem que anàvem a tractar dels problemes valencians i de les solucions.

D’entre totes, igual la barbaritat més grossa l’ha amollada la candidata de Ciudadanos al Congrés per València. La senyora fa anys que no xafa la nostra terra, i s’afilia al partit fa un mes, però diu estar assabentada del que ocorre a casa nostra per familiars i amics. I jo no sé a vostés però a mi ma mare em conta com li ha anat a l’aquagim, que han obert una botiga nova o que a mon pare li han canviat les medicines, però no em xarra de com es troba la reversió d’Alzira, ni em parla de les inversions fetes en els polígons industrials valencians que generen ocupació, ni tampoc em diu que hem quadruplicat les xifres en inversió estrangera. I poc més... Perquè a la majoria de preguntes de la periodista, la família de la candidata madrilenya no li ho havia contat perquè les respostes eren totes del caire: “no lo sé, lo tengo que leer o lo desconozco”. Però la grossa ben grossa, la va amollar quan va dir que “si el Estado nos infrafinancia, por algo serà”. Nyas coca!! Jo no pense fer cap comentari... Però si no arriba l’alliberament de l’AP7, si no arriben hospitals dignes per a la nostra gent, o no podem acabar amb els pocs barracons que queden, està clar que a esta candidata i al seu partit li la bufa.

Ara que avui, s’ha lluit qui ha sigut la meua veïna Isabel Bonig. La cap de llista pel PPCV, entre altres barbaritats, que en diu moltes, afirma haver-se passat tota la campanya atenent al mòbil, més de mil telefonades segons han publicat des del PP amb la campanya eixa de “Te doy mi teléfono”. I si contem que l’horari d’atenció és dimecres i divendres de 9 a 10.30 o els diu hola i adéu, o a mi no em surten els números. Però bo, al que anàvem, que resulta quela candidata Bonig, quan l’extinent d’alcalde de Rita està declarant sobre la seua col·lecció de rellotges d’or de més de vint mil euros, aconseguits presumptament per adjudicacions d’obra pública, quan tenim per Castelló a Carlos Fabra i a Eusebio Monzón, entre altres, declarant per corrupteles del PP en l’aeroport de l’abuelito, o quan estan els molt exhonorables al juí per la peça pendent de la Gürtel en relació a l’estand de Fitur, contractat al Bigotes... Doncs avui Isabel diu que li sembla “sospitós” que en plena campanya l’UCO detinga al que fora cunyat de Rita Barberà. En serio? Isabel, i quan no és festa al teu partit? Quin dia passa sense que un dels teus desfile per un jutjat? De veres et sembla sospitós? Aterra filla, aterra. Ara que per a aterratge forçós el que s’ha pegat González Pons, que deixa de ser el número ú en la llista d’Europa. Això li passa per no vindre a la Comissió de Taula, que el convidàrem perquè s’explicara de tot el que l’acusava el Bigotes i no li va donar la gana comparéixer i ara, ara, li toca pagar el pato.

Així que entre uns i altres, ens estan donant una campanya d’allò més avorrida. Jo voldria parlar d’economia, de cultura, de com seguir millorant la nostra terra i de per què collita ara el PSOE de Sánchez y de Ábalos no ens vol pagar el deute de la Marina a la qual cosa va comprometre. Altres en canvi, prefereixen seguir fent el goril·la, o el mono, mentre els i les valencianes constatem una cosa: que el canvi engegat al 2015 ara és IMPARABLE, i si no, als fets em remet. Fets que hui les dretes valencianes ni volen ni poden discutir.

Mònica Álvaro, portaveu adjunta de Compromís en les Corts

Arxivat a:

Destacats