Estos últims dies, la catàstrofe provocada per la DANA ha afectat greument diferents zones de la Comunitat Valenciana. Les pluges torrencials han deixat danys tant materials com emocionals, afectant nombroses famílies i desencadenant un gran debat sobre les actuacions de les diferents autoritats. Des de les cadenes de televisió fins a les xarxes socials, passant pels periòdics, molts s’han centrat a buscar els responsables i en assenyalar els errors en la gestió de l’emergència, siga per la falta de previsió o per la resposta insuficient del govern autonòmic. De la mateixa manera que s’han destacat els aspectes roïns de la situació, cal nomenar que aquests mateixos mitjans han tingut un paper clau en visibilitzar la situació i en mobilitzar la població.
La reacció del poble, una vegada més, ha estat exemplar, demostrant una solidaritat inigualable. L’ajuda psicològica, el suport en les tasques de neteja, els recursos materials i les donacions econòmiques arriben no només de diferents punts d’Espanya sinó també de l’estranger. Això demostra que, tot i viure en una societat on sovint es destaca l’individualisme i la indiferència, encara hi ha persones disposades a ajudar els altres. Estes mostres de solidaritat ens recorden que existeix una cara humana que sovint passa desapercebuda en els moments de tranquil·litat, però que sobreïx amb força en les situacions de crisi.
Un altre aspecte que val la pena remarcar és el paper dels joves en esta situació. Malgrat els prejudicis que sovint es projecten sobre les noves generacions - titllades de “blanes” o “incapaces de mostrar empatia”-, els joves han demostrat estar a l’altura, participant activament en les tasques de voluntariat i oferint suport als afectats. Davant una situació en la qual els polítics es dediquen a culpar-se els uns als altres i passar-se la pilota en vegada d’ajudar als ciutadans, es pot comprovar que generalitzar estereotips sobre la joventut no només és injust, sinó que genera conflictes innecessaris i augmenta la polarització social.
Aquests últims dies s’hi ha possat molt de moda la frase sols el poble salva al poble, la veiem en els articles periodístics, els posts d’Instagram,... però hem de recordar que el poble necessita recursos i ajuda de les autoritats per poder salvar-se. Davant l’abandonament per part de les autoritats locals les primeres hores de la catàstrofe, el poble va haver de ser qui ajudara, però hem de recordar que este és un treball que haurien de realitzar principalment les autoritats encarregades de la gestió de la DANA.
Podem afirmar que la resposta del poble valencià davant la DANA ha estat un exemple de resiliència i solidaritat enmig d’una situació de gran complexitat. Mentre els polítics semblen més preocupats per mantindre la seua reputació, la ciutadania, al contrari, ha actuat amb rapidesa i determinació per ajudar els veïns i recuperar a poc a poc la normalitat. Esta crisi ha posat en evidència la distància entre la lentitud de les institucions i la voluntat del poble.
La DANA ens deixa una lliçó clara: quan les administracions fallen, és la força del poble la que tira endavant, amb les mans de persones que no dubten a donar suport quan es tracta de superar les adversitats, sols el poble amb l’ajuda de les autoritats salva al poble.
Helena Moreno
SOBRE L’AUTORA:
Helena Moreno és una estudiant de segon de batxillerat internacional a l’IES Pere Boïl de Manises. Resident a València ciutat, Moreno té un gran interés pels temes socials d’actualitat que afecten tant a escala local i nacional com internacional. Tot i la seua joventut, es caracteritza per una mirada reflexiva i compromesa, que busca no només informar, sinó també convidar a la reflexió i al debat. Amb la seua veu i perspectiva jove, Helena espera continuar explorant temes rellevants i contribuir a la creació d’un futur més conscient i informat.