Fa anys que els valencians patim l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola (CE) per part del govern de l’estat. Per dret tenim un seguit de transferències que suposen una despesa. Per a la gestió d’eixa responsabilitat, ens transfereixen uns diners que són insuficients (infrafinançament) i ens veiem obligats a demanar diners a compte a l’estat mitjançant el FLA (Fons per a la Liquiditat Autonòmica) i això genera un deute amb l’estat que hem de retornar amb interessos. Eixa insuficiència econòmica ens fa acumular un deute obligat que s’acumula al llarg dels anys, el que els valencians reivindiquem com a “deute històric”. És a dir, l’estat per a compensar allò que ens hauria de donar ens presta diners nostres (aportats per la recaptació dels nostres impostos) i els els hem de retornar amb interessos. Bon negoci!. Les inversions de l’Estat al País Valencià en infraestructures, bens patrimonials, contenidors culturals, etc, ho deixem per un altre dia. Una aplicació subtil (o no tan subtil) d’un “155” econòmic.
Teòricament l’autogovern, a més de la capacitat per administrar-nos econòmicament també es basa en la capacitat de legislar drets i beneficis propis, legislar normes de funcionament i gestió adaptades a la idiosincràsia d’aquest poble, però... tampoc. En l’actual legislatura 13, sí, 13 lleis valencianes han estat impugnades, objectades, retallades pel govern estatal mitjançant el Tribunal Constitucional (TC). Lleis que afecten al benestar directe de les persones (pobresa energètica, copagament medicaments, dret civil propi, etc). Una aplicació legislativa clara i directa del 155.
Fa poques setmanes una notícia indignava a la ciutadania, el representant del Govern Espanyol en territori valencià, Sr. Moragues, impugnava els llocs de treball de tècnics de valoració de dependència creats per l’ajuntament de València. Estem parlant de personal per a que les persones amb problemes físic i psíquics puguen ser valorades i se’ls puga assignar una ajuda econòmica per millorar el seu benestar!. Un 155 censor i limitatiu.
Ara veiem com a Sijena retornaven peces artístiques originàries de l’Aragó que estaven a Catalunya. Parlem dels papers de Salamanca? de la Dama d’Elx? dels fons bibliogràfics incautats als maulets que serviren per crear la “biblioteca nacional”... eixos retornaran?. Ací ens apliquen un 155 per “arbitrarietat” uns tenen dret a coses que als valencians se’ns neguen.
Parlem de l’article 156 de la CE? el que diu que “Les comunitats autònomes gaudiran d’autonomia financera per al desenvolupament i execució de les seues competències d’acord amb la coordinació amb l’Hisenda estatal i de solidaritat entre tots els espanyols”. Ací no toca, no, ja que ens estan aplicant el 155. Sembla que per l’estat, la solidaritat és que els valencians, regalem, aportem, donem, ofrenant glòries a Espanya, però no que se’ns apliquen els beneficis que per llei i dret ens pertoquen!.
Que no ens apliquen el 155 de la CE als valencians i valencianes!