Després d’un 8 de març que no sols ha revalidat l’èxit del de l’any passat, sinó que l’ha superat quant al seguiment de la vaga laboral, de consum i de cures, i molt especialment, respecte a l’assistència a les mobilitzacions –en forma de piquets i de manifestacions–, la dreta extrema, aquella que va punxar en la Plaça de Colón de Madrid fins i tot posant autobusos gratuïts, ha posat els drets de les dones en la diana.
Com si la possibilitat biològica de donar la vida que tenim les dones fora una manera de “produir” individus per la via del mercat (ventres de lloguer) o per la via racista/eugenèsica (retard en l’expulsió de migrants sense papers a canvi de xiquets en adopció), com si els nostres cossos foren objectes de conquesta, la dreta trifàlica està llançant proclames veritablement perilloses i contràries a unes mínimes normes ètiques de convivència.
No sols no proposen continuar avançant en drets i en llibertats per a aquells col·lectius que tradicionalment han estat exclosos de l’estatut de ciutadania, sinó que pretenen despullar-nos de tots aquells drets i llibertats que tant ens ha costat aconseguir a través de la lluita –perquè ningú ens ha regalat res–, i convertir-nos en subjectes sense veu; recloure’ns de nou, com en temps passats.
Perquè a ningú se li escapa com s’assemblen aquestes “propostes” al robatori sistemàtic de bebès que va instaurar el franquisme i que va durar almenys fins la dècada dels 90. Perquè en aquella època una xarxa composada per monges i ginecòlegs furtaven els xiquets a les roges i a les pobres per a “donar-los en adopció” a famílies benestants afectes al règim, i avui es tracta d’establir un paradigma diabòlicament massa semblant.
Front a aquest declaració de guerra del front reaccionari, nosaltres oposem el dret a la vida en igualtat i llibertat per a totes i tots, independentment del nivell econòmic, del lloc de naixement, del color de la pell, del sexe biològic o de l’orientació sexual. Les desigualtats s’han de combatre amb totes les eines que tenim al nostre abast i des de tots els nivells. Per això, la primera proposta programàtica d’Unides Podem Esquerra Unida és la creació d’una Conselleria de Feminismes i LGTBI –així com l’impuls d’unitats de feminismes i LGTBI, amb recursos propis i personal expert en totes les Conselleries– en el nou govern del Botànic que isca de les urnes el 28 d’abril.
Una mesura que vaig anunciar el passat 9 de març junt a la meua companya Pilar Lima i altres dones candidates de la nostra confluència, ja que tindre una Conselleria pròpia permetria visibilitzar a les dones i a les persones LGTBI i tindre una agenda política i un Consell més inclusiu.
Si alguna cosa ens ha assenyalat aquest 8 de març és que ja és hora que les dones i persones LGTBI siguen tractades com a iguals. Per això, aquesta Conselleria ha d’impulsar polítiques per a garantir que s’acabe amb les diferències salarials entre homes i dones, les violències masclistes i que siguem pioneres en economia feminista i educar en igualtat.
Entre els objectius d’aquest departament estarien, a més a més, el disseny de polítiques que eviten que la maternitat siga un obstacle en la vida personal i professional de les dones i, també, pal·liar la situació de les dones en el món rural. Tota una sèrie de mesures que, lògicament, s’han de treballar de manera participada amb els actors feministes i LGTBI del territori. Perquè ens volen soles però ens tindran en comú. I els plantarem cara, ja ho crec que ho farem.