Acostumats com estem al xou mediàtic que ens escudellen cada dia per a major descrèdit de la política (espanyola) i major indiferència de la ciutadania, no deixa de sorprendre que un debat entre cinc representants de sengles formacions polítiques transcórrega per les civilitzades vies del debat, l'enraonament i la reflexió en veu alta. Però així va ser el passat divendres 22 de novembre en la Sala d'Actes d'Intersindical Valenciana, al carrer Juan de Mena de València. Convocats per la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià sota el lema «Més participació per guanyar més democràcia. No a la barrera electoral del 5%» i amb el director de Saó, Vicent Boscà, fent les funcions de moderador, es van reunir quatre cavallers i una dama en taula redona: Sergi Rodríguez (EUPV), Ricard Chulià (Bloc i País de Compromís), Raquel Aguilar (Partit Animalista Contra el Maltractament Animal), Josep Barberà (ERPV) i Alexis Marí (Agermanats). Amb tres quartes parts de la sala plena de públic, presentà l'acte Antoni Infante, que agraí l'assistència del públic i la participació dels ponents en nom de la Plataforma. Aclarí que d'altres partits hi havien estat també convidats però que havien declinat l'oferiment per causes no especificades. Fou el torn del moderador de l'acte, Vicent Boscà, que després de presentar un a un els participants obrí foc plantejant que com era que partits que defensaven la baixada del percentatge de vots necessari per a obtenir representació parlamentària (que en el cas valencià se situa en el 5 %, el més alt juntament amb Galícia i només superat per les Canàries, de l'Estat espanyol), quan arriben «al poder» se n'obliden, en clara al·lusió als partits valencians del Pacte del Botànic.
Alexis Marí, en representació del grup parlamentari valencià Agermanats, amb quatre diputats escindits de C's, es mostrà molt crític amb el seu antic partit i denuncià que una formació que s'havia definit com a socialdemòcrata havia virat sense debat de les bases cap a posicions més i més dretanes i havia incomplert clarament el seu programa electoral. El diputat denuncià que aquests fets redunden en el creixent descrèdit de la política. Josep Barberà, president d'ERPV, insistí en la necessitat de la reforma de la Llei Electoral Valenciana per tal de rebaixar la barrera del 5 % al 3 % i denuncià que aquest 5 % té excepcions per a partits d'àmbit espanyol que hagen obtingut bons resultats en altres circumscripcions electorals, cosa que perjudicava clarament els interessos dels valencians. Raquel Aguilar, del PACMA, es mostrà partidària que no hi hagués cap barrera electoral de manera que augmentés la representativitat i, per tant, la qualitat democràtica del país. Arribat el torn del representant de Bloc i Compromís, Ricard Chulià feu un resum de quina és la situació a grans trets de les barreres electorals tant a nivell europeu com espanyol i explicà per quina raó aquesta barrera se situà en l'Estatut de Benicàssim en el 5 % clarament per tal d'evitar l'entrada en el parlament dels nacionalistes valencians. Mentrestant, per donar pas a les diverses intervencions, Vicent Boscà anava deixant preguntes en l'aire, no sense demostrar unes bones aptituds per a l'humor que van comptar amb la complicitat del públic. Sergi Rodríguez, secretari d'organització d'EUPV, clogué aquesta primera tanda d'intervencions recordant que per culpa del 5 % la històrica formació esquerrana no havia entrat al Parlament per primera vegada en la història de l'autonomia valenciana per un grapat de vots. A més del percentatge de representació, matisà, la qualitat democràtica s'ha de mesurar en la capacitat de la ciutadania per decidir i incidir en la gestió política a través de mecanismes poc utilitzats com les consultes i els referèndums. El debat s'obrí llavors a les intervencions del públic. Per què s'havia fixat la barrera electoral en el 5 % i què podíem fer per solucionar aquests i altres dèficits democràtics, preguntà un assistent? L'autèntica democràcia no són només les votacions sinó la plena consciència i implicació de la gent en els afers col·lectius, afirmà un altre. Els partits representen al capdavall interessos de classe, inquirí un tercer, i una de les diferències entre esquerra i dreta ha estat històricament l'aposta per formes de democràcia directa en el primer cas i de mera delegació de la gestió en especialistes en el segon. I encara un quart: 1) És possible la millora en tots els sentits de la democràcia valenciana sense que la societat civil hi guanye major pes; 2) Hi podem aspirar sense uns mitjans de comunicació plurals, autònoms i democràtics no controlats pels grans focus de poder?; 3) I sense guanyar espais de sobirania derivats de la consideració del País Valencià com a subjecte possible?; i 4) Era possible construir una democràcia de qualitat sense posar en qüestió el règim del 78 encara vigent? Les reflexions sobre aquestes qüestions van ocupar la resta de l'acte amb noves intervencions dels ponents, les bromes desimboltes del moderador i noves consideracions fetes des del públic. Ricard Chulià respongué amb quatre nos a les preguntes més directes, Sergi Rodríguez recordà que el seu partit estava promovent precisament declaracions de reprovació a Felip VI i demanant el referèndum sobre monarquia o república. Alexis Marí prengué com a model la resposta del poble català i la seua reivindicació transversal per a la creació d'un estat propi. Raquel Aguilar es mostrà optimista sobre la capacitat que cada persona té en un munt de situacions de la vida quotidiana per aportar el seu granet a la transformació i millora social i democràtica. Josep Barberà, al seu torn, incidí en la necessitat de posar els interessos dels valencians en primer pla i refusar el que provinent de l'Estat s'hi oposés. Comptat i debatut, un acte presidit per la bona sintonia entre els diversos representants polítics i entre aquests i el públic assistent, apostes per a la col·laboració de les forces polítiques i el món civil sobre les grans qüestions de país, coincidència a assenyalar l'augment de la representativitat política com a condició per augmentar la qualitat democràcia i la busca de vies més directes per a la participació de la ciutadania en la gestió política i l'impuls a la creació de mitjans de comunicació més democràtics i lligats amb les necessitats del poble valencià. Un exemple de debat seriós a seguir, lluny de l'aldarull propagandístic que sol presidir l'exercici de la política convencional. Una vesprada memorable la de l'acte organitzat per la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.