Quan al novembre del 2015 Mariano Rajoy va proclamar que "aplicarem només la llei però tota la llei", en referència al pols sobiranista i rupturista plantejat pel Parlament de Catalunya, molts pensem que per fi s'havia adonat que el problema de Catalunya només té una solució, que és la del diàleg i l'estricte compliment de la llei.
Vaig entendre en el seu moment, que donada la gravetat dels fets que s'estan produint a Catalunya, "amb tota la llei", Rajoy es referia a l'aplicació de l'article 155.3 de la Constitució. Però no, aquesta setmana s'ha demostrat que la llei amb la qual el Govern d'Espanya pretén aplacar els ànims sobiranistes, no és més que la Llei General de Pressupostos.
I és que l'anunci de la pluja de milions en inversions per a Catalunya ens torna a mostrar l'escassa talla política de Rajoy, qui pensa que pot solucionar un problema enquistat com és el del soberanisme mitjançant l'anunci d'una sèrie de promeses que segurament, com és habitual en el president del Govern, després no complirà. Ha caigut en el mateix error d'anteriors governs de pensarque es pot atallar via pressuposats generals de l'Estat una situació a la qual no s'ha arribat de la nit al dia, sinó que és el fruit d'un full de ruta clarament definit pel nacionalisme durant anys basada en la manipulació de l'educació, la cultura i els valors democràtics.
Però la qüestió és que no solament no soluciona el problema, sinó que conscient o inconscientment, està creant un de nou, o potser disset problemes nous. Incórrer en semblant discriminació en prometre a un territori el que sistemàticament està negant a uns altres, no pot considerar-se més que com una malaptesa política. Aquesta decisió adoptada per Rajoy només va a aconseguir donar ales als nacionalismes perifèrics, justificar el "Madrid ens roba" i donar cobertura als desvaris del president Puig quan parla de crear el "problema valencià" i la vicepresidenta Oltra en parlar de "muntar el pollastre".
A més el Sr. Rajoy oblida alguna cosa fonamental, i és que els fons que disposa l'Estat per a invertir, són de tots els espanyols, i la seua obligació és distribuir-los i invertir-los sobre la base del principi d'igualtat i de no discriminació dels ciutadans en funció del territori on residisquen, obligació que ha incomplit de forma flagrant, com hem vist amb el maltractament i la discriminació que els ciutadans de la Comunitat Valenciana patirem si es confirmen les inversions que anem a rebre, segons s'arreplega en l'avantprojecte de la llei de Pressupostos Generals de l'Estat.
El govern del Sr. Rajoy amb la seua erràtica política no ens està posant les coses fàcils als qui cada dia en seu parlamentària defensem la necessitat que es respecten els principis d'igualtat i solidaritat entre comunitats autònomes, els qui considerem que els ciutadans estan per sobre dels territoris i tots per tant tenim dret a unes mateixes prestacions i serveis. Esperàvem més d'un Govern i un Partit Popular que sense el menor enrogiment s' autoproclamen com renovats, però és clar que per desgràcia, per als valencians, la vida segueix igual.