Així, en mal castellà clàssic, perquè cap no active el seu desconeixement. Rememorant hemeroteca... que un diputat provincial popular qüestione la practicitat d'aprendre valencià, un diputat autonòmic ironitze sobre el valencià utilitzat per una parlamentària argentina o des de canals oficials del partit alternatiu en xarxes socials es facen ressò de declaracions on s'afirma que la llengua valenciana aïlla i tensiona, doncs com que no. Actuacions maldestres i miops del partit del que va anar en el seu moment meritòria opció majoritària de la societat valenciana. Amb actituds com aquestes, les opcions de governar en breu es poden diluir davant la falta de credibilitat i consistència en el missatge, dirigit a una àmplia majoria assenyada, moderada i dialogant que observa el valencià com a patrimoni cultural propi.
Els populars valencians han de reiniciar-se i valencianitzar-se. I treballar per un projecte decent i honest. Coherent i convincent. Un partit amb identitat pròpia i no sotmés a les decisions unilaterals preses des de Madrid. Un partit renovat que torne a la seua única idiosincràsia possible: la defensa a ultrança dels interessos de la Comunitat Valenciana en tots els fòrums i davant tots, superant disciplines i complexos polítics miops.
Alguns voldríem un Partit Popular de la Comunitat Valenciana arrelat en la nostra terra i amb la nostra gent. Des d'aquesta ribera mediterrània hem de liderar de nou discursos i polítiques. S'ha de ressorgir des de la regeneració democràtica pura i dura. Des del combat contra la corrupció i la impunitat. Fer creïble la lluita per defensar aquesta terra, tant a Madrid com en la UE. Fins i tot treballant per la necessària reforma del Títol VIII de la Constitució per a consolidar i potenciar l'Estat Autonòmic. Dret civil propi, aigua per a tots, inversió en infraestructures d'una vegada i finançament autonòmic justíssim.
La nostra societat està farta de polèmiques estèrils i tòpics interessats referent a la seua identitat i de la seua llengua, valencianes les dues. Els populars valencians van saber en el seu moment configurar un discurs de defensa acèrrima dels interessos valencians i d'aposta per la nostra cultura i la nostra tradició. Va saber erigir-se com a referència de reivindicació de l'autogovern i d'aposta per la identitat pròpia. Però la lleialtat mal entesa a estructures orgàniques centrals i la feblesa a desenvolupar un relat coherent en temes tan crucials en la nostra terra com la llengua i la cultura, han fet mossa i molta en la imatge del PPCV. Qüestió de lideratges, ni més ni menys.
Als populars que es consideren valencians no li ha de fer por la qüestió de la llengua, encara que uns altres continuen reincidint en la utilització polèmica d'aquest tema. Aqueixa prevenció podria tindre sentit fa dècades, però hui dia, amb els canvis qualitatius que han tingut lloc en la nostra societat, assumint la riquesa i l'autenticitat del valencià i l'assumpció d'una via lingüística autònoma, aqueixa prevenció està fora de lloc. La creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va ser un encert i un acte de justícia perquè molta gent sensibilitzada i compromesa ha vist un escenari, un marc i un recurs per a apostar per la promoció lingüística valenciana pròpia. En aquesta terra es pot fer una política lingüística sense complexos i sense por, i el PPCV també pot apreciar, precisament, la singularitat que dona tindre una llengua pròpia per a fer política valenciana amb majúscules.
Des de qualsevol ideologia i des de qualsevol concepció polític-territorial d'Espanya es poden realitzar o projectar polítiques decidides de foment i normalització de les llengües no castellanes. Si el valencià és "nostra principal senyal d'identitat", el seu ús públic deu augmentar notablement i fer-se més generalitzat. Però aqueixa indolència no és només atribuïble a les institucions; en els últims temps hem assistit a una reculada en el seu ús públic, en la premsa, per part de personalitats intel·lectuals i dirigents empresarials... Per què la millor defensa del valencià que es pot fer és usar-ho.
Els nous populars autòctons s'haurien de convertir en la punta de llança de la defensa de l'autogovern i l'estat autonòmic. El full de ruta dels populars valencians devia estar clara: defensa d'un nou model de finançament que acabe amb la discriminació secular d'aquest territori; aposta per les inversions en infraestructures productives, educatives i sanitàries, especialment atenció al turisme i l'agricultura; compromís per la regeneració democràtica i pel govern obert i transparent; harmonització legislativa i simplificació del nostre sector públic; promoció de totes i cadascuna de les polítiques socials...
Un PPCV que cada vegada ha de ser més CV. Superat per la dreta pels de la llatinada i recobrant l'espai cedit a Compromís en la defensa dels interessos valencians. Ocupant la centralitat autonomista i reformista. Tot el territori valencià ha de convertir-se en centre de l'acció política. La centralitat d'un projecte comunitari, de fer política en majúscules al servei de tota la societat valenciana, consolidant la defensa de l'autogovern i l'aposta pel benestar.
Defensa de la nostra terra i orgull per la nostra valencianitat. Amb tres directrius clares com a trident de la política institucional valenciana: l'aposta pel Corredor Mediterrani ferroviari cap a Europa; la reclamació d'un nou finançament autonòmic justa, equitativa i reparadora del dèficit històric patit; la reivindicació de l'aigua recuperant el Pla Hidrològic Nacional. I aqueixa aposta per la identitat valenciana ha de començar acceptant, defensant i promovent el nostre Estatut d'Autonomia, el qual és la pedra angular del nostre autogovern. No podem permetre'ns el luxe d'estar permanentment incidint en la divisió i treballant pel conflicte entre valencians. No podem acceptar el rebuig dels nostres senyals definitoris com a poble propi. Amén!
Lluís Bertomeu Torner