La política nacional porta dues setmanes d'infart. Hem passat del xalet en la serra del duo Montero-Iglesias a un previsible canvi en la presidència del Govern (en el moment d'escriure aquestes línies, s'està produint el debat de moció de censura), passant per la sentència del cas Gürtel, i ja en clau autonòmica, l'ingrés a la presó d'Eduardo Zaplana i Miraculosa Martínez, que van ser ni més ni menys que primera i segona autoritat a la Comunitat Valenciana.
Del que no hi ha dubte és que es posa fi a una època, i s'obri una nova amb major incertesa si cap, que pocs s'aventuren a vaticinar com acabarà. Però si ens abstraiem del soroll mediàtic, cal preguntar-se en què canviarà la política autonòmica, o directament, com afronta l'agenda valenciana aquesta nova situació.
No seré jo qui negue l'oportunitat de la moció de censura presentada pel PSOE i la necessitat de posar fi a una era marcada per la corrupció, l'absència de diàleg, la desigualtat i en definitiva a una forma de governar que dista molt del que necessiten els ciutadans i ciutadanes d'aquest país (tots, no solament els espanyols que veu Rivera).
Però clar, un veu l'alegria amb el qual els partits que sustenten el Botànic celebren la fi del govern de Rajoy i pot arribar a pensar que manant al PP a l'oposició, els molts problemes que afligeixen a aquesta Comunitat, es resoldrà d'una plomada, i és que aqueixa eufòria, que insistisc, en part compartisc, no ha d'impedir-nos veure que després de la festa sol arribar la ressaca, i aquesta es produirà quan arribe l'endemà, el dia en què Pedro Sánchez haja de començar a governar i a afrontar els problemes que acuiten al país en general i a la Comunitat Valenciana en particular.
Tampoc em cap el menor dubte que Pedro Sánchez és plenament conscient de les reivindicacions valencianes; entre unes altres, de la urgent necessitat de reformar el model de finançament (ull, reforma que ja ha advertit que serà difícil realitzar), de culminar el corredor mediterrani, de dotar d'infraestructures i inversions justes a la nostra Comunitat, d'assegurar el subministrament hídric als nostres camps, d'apostar de forma clara i ferma per la innovació com a camí cap a un model productiu més eficient, competitiu i sostenible. I tot açò ho ha de fer a curt termini amb uns pressupostos que no arrepleguen cap d'aquestes reivindicacions. Difícil ho té.
Però qui tampoc ho tindrà fàcil és el Consell i els partits que ho sustenten, perquè a partir d'ara tot apunta al fet que ja no tindrem al Montoro de torn per a fer-li blanc (amb raó) de la nostra ira davant les injustícies que valencianes i valencians anem patint durant els últims anys. Ja no tindrem l'excusa d'un govern central que ha sigut hostil contra els interessos valencians i que ens ha menyspreat demostrant així que para ells, tan espanyols que són, segueixen havent-hi espanyols de primera i de segona. Com tampoc tindrem, ja que viure amb la contínua amenaça al nostre autogovern d'un executiu central sustentat per un partit recentralitzador com és Ciutadans.
En definitiva, podrem viure més tranquils, però el Consell i el govern de la nació, en mans tots dos del PSOE, hauran d'assumir que es necessita d'una actitud proactiva a l'hora d'afrontar els problemes que acuiten a la nostra societat, i no causar més frustració a la ciutadania. Ja no cabran excuses, tocarà governar, i no serà gens fàcil.
S'ha vingut repetint durant el debat parlamentari de la moció de censura per part dels partits que l'han recolzat, precisament per a justificar aquest vot afirmatiu, que per sobre d'interessos territorials, econòmics o pressupostaris hi ha un ben superior, que és el de la regeneració democràtica, i no els falta raó. Ho he dit al principi, era necessari acabar amb una forma de governar perjudicial per al nostre país.
Gaudim durant uns dies del tabola i la celebració davant el que suposa la fi d'una era que dóna pas a una nova plena d'expectatives, però amb cura, no ens passem amb les celebracions, perquè ja ho he dit abans, quan ací a la Comunitat Valenciana ens despertem l'endemà i vegem que queda l'agenda valenciana, la ressaca pot ser d'amunt..
DAVID DE MIGUELDiputat AgermanatCorts Valencianes